Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

La tragèdia clàssica

La tragèdia clàssica va ser el gènere que més èxit va tenir a l'època de la Grècia clàssica. Tenia un llenguatge molt treballat i depurat. El final sempre era funest, és a dir, trist.

• El teatre: El més important va ser el de Dionís, a Atenes.
• El cor: Tenia un paper important; els personatges dialogaven tots junts cantant amb el cor.
• Temàtica: Es basaven en la mitologia i en elements sobrenaturals.

L'acció d'Edip comença in media res, és a dir, l'obra comença quan molts fets ja han passat. A més, hi ha una gran utilitat de flashbacks i d'anticipacions.

En aquella època, les dones no podien actuar, per la qual cosa era complicat que els homes fessin el seu paper, però això es va acabar aviat. L'ús de la màscara...

Sòcrates: La Visió de Plató

Plató, deixeble seu, contràriament ens deixa la seva versió detallada en els seus diàlegs de joventut, en els quals reprodueix fidelment la vida, la mort i el pensament de Sòcrates. Per a Plató, Sòcrates és un geni filosòfic que supera el relativisme i la inconsistència dels Sofistes.

La Figura Polèmica de Sòcrates

De Sòcrates es compleix allò que diuen: es parla d'ell, encara que sigui malament. Era un individu que no deixava indiferent; no era un passota, sinó que estava compromess, per això probablement el van matar. Ens trobem, doncs, davant d'un individu polèmic del qual no sabem exactament qui era, ni què va dir.

El Ciutadà Exemplar

Si llegim “L’Apologia de Sòcrates”, “El Critó”,...

El càstig de Tàntal i el banquet dels déus

Tàntal, fill de Zeus, va ser castigat pels déus a l’Hades, on no podia moure’s d’un estany que es buidava quan intentava beure, igual com els fruits que li penjaven damunt del cap s’apartaven quan hi allargava la mà. Hi ha diverses accions per les quals es va atreure la ira divina, però la definitiva va ser voler provar la clarividència dels déus organitzant un banquet en el qual els va servir el seu propi fill Pèlops bullit en una caldera. Tots els déus, tret de Demèter, que es va menjar l’espatlla, es van abstenir de menjar i van castigar Tàntal.

La descendència de Pèlops i la tragèdia de Micenes

Els déus van reconstruir Pèlops i van reemplaçar l’espatlla que li havia...

La Comèdia: Orígens i Definició

La comèdia neix d'unes processons fàl·liques i burlesques (les Dionísies, en honor al déu del vi). Deriva del terme grec kōmōidia (de kōmos: festa amb cants i danses pel carrer), fent referència al cant del seguici. Es representava sovint durant les festes Lenees (gener i febrer) i les Dionísies (març i abril).

Etapes de la comèdia

S'estén per tota Grècia durant els segles V-III aC i es divideix en:

• Comèdia antiga (archaia): des dels orígens fins al 400 aC.
• Comèdia mitjana (mese): des del 400 fins al 323 aC.
• Comèdia nova (nea): des del 323 fins al 250 aC.

Comèdia antiga

Aristòfanes (Cidatena, 444 aC - 385 aC) va viure el segle de Pèricles i el sentiment panhel·lènic d'Atenes arran de les guerres...

Xenofont: vida i context

Xenofont (430–355 aC): família benestant; influència de Sòcrates; els Trenta Tirans; Ciro el Jove; Anàbasi; mort de Sòcrates.

Postura i temes

Postura conservadora i tradicional; filòsof amb simpaties espartanes; interessat pel hel·lenisme, les relacions entre grecs i bàrbars i l'estudi pràctic dels governs i la guerra.

Obres principals d'Xenofont

• Anàbasi: relat personal i diari de viatge (a la tornada després de la rebel·lió de Ciro el Jove). Menciona Ciro i Artaxèrxes, la batalla de Cunaxa, Tisafernes, l'expedició, el Bòsfor (estada de 6 mesos) i la influència d'aquesta experiència en la seva obra.
• Hel·lèniques: crònica de la Guerra del Peloponès i dels fets grecs posteriors.
• Ciropèdia: obra històrica

Origen i evolució del teatre grec

El seu naixement està vinculat als ritus religiosos en honor al déu Dionís. Les tragèdies procedeixen de les representacions més solemnes i les comèdies d'altres amb caràcter de farsa. Les composicions dramàtiques més importants pertanyen a l'Atenes dels segles V i IV aC, l'època clàssica.

a) La tragèdia

Els temes es prenen de l'èpica i de la mitologia i els seus personatges, siguen herois o déus, evidencien els problemes de l'existència de l'home i el món. S'enfronten a conflictes extrems que es resolen amb la pèrdua de la vida o dels fills estimats.

Estructura dramàtica

Les primitives representacions consistien en la interpretació cantada del cor, format pels coreutes, qui entaulaven un diàleg...

El Drama, Gènere Literari i Atenes

1. La Tragèdia

La tragèdia, el drama satíric i la comèdia. Atenes és el bressol del gènere dramàtic i és aquí també on es desenvolupa, gràcies a la protecció que els tirans grecs van donar a l'art i a la literatura. Pisístrat va ser qui va instaurar a Atenes el culte oficial del déu Dionís, implantant en honor seu les Grans Dionisíaques de primavera, on tenien lloc les representacions dramàtiques.

La tragèdia es va representar inicialment com a part ritual del culte. L'espectacle, però, va perdre el caràcter religiós i es va transformar en gènere literari a causa del seu caràcter social.

2. Orígens de la Tragèdia

Hi ha moltes teories. La més acceptada proposa uns orígens dionisíacs:...

Qüestionari sobre el teatre grec

1. Quin és l'origen del teatre grec?

El teatre grec té el seu origen en determinades manifestacions religioses del poble grec com el ditirambe, un himne dedicat a Dionís, el déu del vi. En les festes consagrades a aquesta divinitat, la matèria d’aquests himnes es reduïa a narrar les aventures de Dionís: les seues peregrinacions, persecucions i les seues desgràcies, alhora que les seues alegries i exaltacions.

2. Què és la tragèdia grega i quins temes tracta?

La tragèdia grega és una obra dramàtica d’estil grandiós que representa un conflicte sense solució entre personatges importants i, generalment, els aboca a la catàstrofe. Les tragèdies conservades tenen arguments procedents de la mitologia,...

Ganímedes: rapte, amant de Zeus i constel·lació

La llegenda

Ganímedes era fill de Tros i Calírroe, reis de Troia.

Ganímedes, era el mortal més bell del món i cuidava dels ramats del seu pare a les muntanyes troianes.

Un dia, Zeus es va fixar en ell i, en estar fart de mantenir relacions heterosexuals —és a dir, només amb dones—, va decidir intentar relacions amb ell.

Llavors, un dia que Ganímedes estava caçant en una muntanya, Zeus es va metamorfosar en àguila, el seu animal preferit, i va baixar de l'Olimp a la terra.

Llavors, l'àguila va passar volant i se'l va endur per sempre, tenint relacions amb ell cada cert temps.

No obstant això, hi ha altres versions que narren que el rapte el va cometre Eos i que després Zeus se'l va...