La Comèdia Grega: Orígens, Etapes i Aristòfanes
La Comèdia: Orígens i Definició
La comèdia neix d'unes processons fàl·liques i burlesques (les Dionísies, en honor al déu del vi). Deriva del terme grec kōmōidia (de kōmos: festa amb cants i danses pel carrer), fent referència al cant del seguici. Es representava sovint durant les festes Lenees (gener i febrer) i les Dionísies (març i abril).
Etapes de la comèdia
S'estén per tota Grècia durant els segles V-III aC i es divideix en:
- Comèdia antiga (archaia): des dels orígens fins al 400 aC.
- Comèdia mitjana (mese): des del 400 fins al 323 aC.
- Comèdia nova (nea): des del 323 fins al 250 aC.
Comèdia antiga
Aristòfanes (Cidatena, 444 aC - 385 aC) va viure el segle de Pèricles i el sentiment panhel·lènic d'Atenes arran de les guerres mèdiques. Se li atribueixen 44 comèdies, entre les quals destaquen Els núvols, Lisístrata i Les granotes.
Característiques de l'obra d'Aristòfanes
- Sàtira política: Tractava temes d'actualitat (déus, poetes, guerres com la del Peloponès, educació).
- El cor: Importància cabdal en l'acció.
- Estil: Acció viva i variada, barreja de realitat, fantasia i caricatura, amb ús de llenguatge vulgar i obscè.
- Final: Desenllaç feliç obligat amb noces, festes o danses rituals.
- Extensió: Comèdies de poca llargada. Acostumava a atacar de manera burlesca Eurípides i Sòcrates.
Comèdia mitjana
Marcada per la derrota atenesa en la guerra del Peloponès, presenta trets diferenciats:
- Desaparició de la sàtira política.
- Abundància de temes eròtics i intrigues.
- Desaparició de la paràbasi i disminució del cor.
- Supressió del símbol fàl·lic.
- Nova tipologia de personatges (prostituta, soldat, cuiner, esclau).
- Final feliç.
Destaquen autors com Antífanes, Alexis i Anaxàndrides.
Comèdia nova
Evolució final que perd l'interès per la sàtira política i se centra en els aspectes realistes de l'ésser humà.
Trets més rellevants
- Representació de la vida privada d'una classe benestant, allunyada de la política.
- Intenció d'entreteniment: amors romàntics, equívocs i aventures.
- Llenguatge refinat, no groller.
- Final feliç.
Parts de la comèdia
: Pròleg: exposició prèvia de la situació inicial de l’obra. Pàrode: entrada del cor a escena i presentació d’aquest. Àgon: debat verbal sobre els arguments claus de la comèdia. Paràbasi: el cor talla l’acció i el corifeu es dirigeix al públic preguntant temes d’actualitat. Apareixen després escenes dialogades. Èxode: cor surt d’escena i la comèdia acaba bé amb elements rituals com una processó, un casament, etc.