Anàlisi d'Otel·lo: Temes, Estructura i Teatre Isabelí

Grec26 d’abr. 20263,39 KB

Temes i personatges de la tragèdia Otel·lo

La gelosia: Representada per Otel·lo i Iago.
L'amor: Desdèmona (amor incondicional), Otel·lo (mal d'amor) i Roderigo.
La mort: Desdèmona, Iago (l'assassí), Roderigo i Otel·lo.
La lleialtat i la traïció: El contrast entre Cassio, Iago i Emília.
La justícia: Representada pel Dux, els nobles, els governadors, Ludovico i Emília.
L'honor i l'honra: Brabanzio i Desdèmona.

Otel·lo és una tragèdia estructurada en cinc actes de 3, 3, 4, 3 i 2 escenes respectivament:

Primer acte: Situat a Venècia, es presenten tots els personatges i les relacions que s'estableixen entre ells. També s'anuncia l'escenari on tindrà lloc tota l'acció: Xipre.
Segon acte: Iago provoca la borratxera de Cassio com a motiu desencadenant d'una sèrie d'elements que donaran lloc a l'acció culminant de l'obra.
Tercer acte: És el punt d'inflexió. A principis de l'acte, l'amor entre Otel·lo i Desdèmona és íntegre i perfecte. A la fi de l'acte, Otel·lo ja està profundament convençut de la infidelitat de Desdèmona. El símbol clau és el mocador de Desdèmona que passa de mà en mà.
Quart acte: Otel·lo ha perdut totalment la calma i la gallardia que el caracteritzaven; es mostra rude i malparlat. Desdèmona menteix sobre el mocador. Al final de l'acte, la mort de Desdèmona, simbolitzada per la cançó del salze, esdevé inevitable.
Cinquè acte: Otel·lo té temps de veure restituïda la justícia abans de la seva mort. Els esdeveniments tràgics se succeeixen en una progressió vertiginosa: Iago mata Roderigo; Otel·lo lleva la vida a la seva esposa, però té temps de veure restaurada l'honra de Desdèmona abans de morir ell mateix. Finalment, Iago és ajusticiat i Cassio queda com a governador de Xipre.

Es divideix en quatre gèneres: comèdia, tragèdia, tragicomèdia i obres de tema històric.

L'estructura mètrica característica és ABAB / CDCD / EFEF / GG.

Primer bloc (Sonets 1 al 126): Comprèn 126 poemes on el tema dominant és l'amor del poeta per un noi jove (Fair Youth). Del sonet 1 al 17, incita el jove a casar-se i tenir fills per mantenir la seva bellesa durant generacions. Del 18 al 126, s'adrecen al jove expressant el seu amor profund.
Segon bloc (Sonets 127 al 152): El tema dominant és la subjecció sexual i la impossibilitat d'alliberar-se'n que el poeta sent per una dona, coneguda com la Dark Lady.