Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

La Guerra del Peloponès: Història, Fases i Conseqüències

Grec3,01 KB

La Guerra del Peloponès i el relat de Tucídides

La història de la Guerra del Peloponès va ser redactada per Tucídides. Després de les Guerres Mèdiques va tenir lloc la Pentecontècia, un període de 50 anys de pau tensa (497-431 a.C.). Durant aquesta època van continuar les lluites que van cessar a la Pau de Càl·lies (449 a.C.). En aquesta pau es va signar una amnistia entre la Lliga de Delos i els perses.

L'hegemonia d'Atenes i la Lliga de Delos

La Lliga de Delos va ser una coalició de ciutats que consistia en una unió de les ciutats gregues per a defensar-se dels atacs perses. Aquestes ciutats pagaven uns tributs a Atenes a canvi de defensa naval, ja que Atenes era molt poderosa.

Després de signar la Pau de Càl·lies, Atenes volia...

Continua llegint "La Guerra del Peloponès: Història, Fases i Conseqüències" »

Prometeu, Pandora i Zeus: Mites grecs de la creació i el càstig

Grec4,21 KB

Prometeu i Pandora: L'origen dels homes i el càstig diví

No viuran al regne dels déus (l'Olimp) perquè no són déus. Són els seus fills (referint-se als homes). Prometeu es representa de forma humana amb un físic bastant musculós.

L'origen dels homes

Segons les fonts literàries, veiem que a vegades hi ha versions diferents, però els protagonistes fonamentals són Prometeu i Pandora.

Prometeu, el creador i defensor dels humans

Els homes van ser creats per Prometeu, un tità que hauria volgut rivalitzar amb Zeus per destronar-lo. Va crear els homes de fang, fets a imatge dels déus, imitant la seva aparença, i amb el seu alè els va donar vida. Prometeu, amb aquests homes, s'hauria enfrontat a Zeus.

Davant d'aquest enfrontament, Zeus va...

Continua llegint "Prometeu, Pandora i Zeus: Mites grecs de la creació i el càstig" »

Grans Dramaturgs de la Grècia Clàssica: Sòfocles, Eurípides i Més

Grec3,1 KB

Sòfocles (496 aC - 406 aC)

Els seus anys de joventut van coincidir amb l'esplendor de l'època de Pèricles i fou elegit dues vegades estrateg d'Atenes. Va escriure més de 130 obres de teatre, de les quals només se'n conserven set: Àiax, Antígona, Les dones de Traquis, Èdip Rei, Electra, Filoctetes i Èdip a Colonos.

Sòfocles va introduir el tercer actor, va aportar més dramatisme als diàlegs dels personatges i va crear un argument més complex. Els membres del cor van passar de 12 a 15. Els herois de Sòfocles s'enfronten sols al seu destí, però consulten les divinitats i els oracles per superar les adversitats.

Èdip Rei

El rei de Tebes és perseguit per una terrible profecia que deia que Èdip seria l'assassí del seu pare i que es...

Continua llegint "Grans Dramaturgs de la Grècia Clàssica: Sòfocles, Eurípides i Més" »

Vida, Religió i Arquitectura a l'Antic Egipte

Grec3,03 KB

L'Economia de l'Antic Egipte: Agricultura de Regadiu

La base de l'economia egípcia va ser l'agricultura de regadiu. La terra era propietat del faraó, que en cedia una part als sacerdots i una altra als nobles. Els pagesos que la conreaven havien de lliurar tributs en espècie.

Cultius Principals i Eines de Conreu

Els cultius principals eren:

  • El blat (per fer pa).
  • L'ordi (per fer cervesa).

Altres cultius destacats van ser el lli, el papir, la vinya, l'olivera, els arbres fruiters i els llegums.

Les eines usades per conrear la terra eren:

  • L'arada.
  • La falç (per recollir la collita).

Societat i Indumentària Egípcia

Vestimenta

Els homes d'una certa posició duien un faldellí, una falda que arribava fins als genolls o al panxell i se subjectava a la cintura...

Continua llegint "Vida, Religió i Arquitectura a l'Antic Egipte" »

L'Al·legoria a La Granja dels Animals de George Orwell

Grec2,88 KB

L'Al·legoria a La Granja dels Animals de Orwell

George Orwell satiritza el règim comunista soviètic representat a través dels animals de la granja que duen a terme la revolució que, al cap d'uns anys, esdevé un sistema totalitari. Cronològicament parlant serien:

Els Set Manaments

  1. Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic.
  2. Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic.
  3. Cap animal no portarà roba.
  4. Cap animal no dormirà en un llit.
  5. Cap animal no beurà alcohol.
  6. Cap animal no matarà un altre animal.
  7. Tots els animals són iguals.

Anàlisi dels Personatges i Símbols

El Major (Marx/Lenin)

Seria l'ideòleg de la Revolució, representant Lenin. No obstant això, pel seu caràcter tranquil, la seva avançada edat i la idea original...

Continua llegint "L'Al·legoria a La Granja dels Animals de George Orwell" »

Poesia Catalana: El Combat dels Poetes i La Vaca Cega

Grec3,41 KB

Poesia Catalana: Tres Composicions

El Combat dels Poetes

"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts,


i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,


en el combat obscur per la nostra remença


tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.


Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa


dobleguem. És la corda dolorosa que es torç


i paga, sota els dits implacables i forts,


el vol de les sagetes amb la seva sofrença.


Com més dur serà el braç i més potent el puny,


els àgils projectils arribaran més lluny


i serà més daurat el vi de la victòria.


I del nostre esperit, distès igual que un arc,


els versos volaran amb un impuls tan llarg


que es perdran en el cel inútil de la glòria.

La Vaca Cega

Topant de...

Continua llegint "Poesia Catalana: El Combat dels Poetes i La Vaca Cega" »

La Vida a la Prehistòria: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls

Grec3 KB

Paleolític

Sóc un nen i visc a la primera etapa de la prehistòria: el paleolític. Visc en un lloc càlid amb praderies d'herbes a l'Àfrica. Encara que ens desplacem d'un lloc a un altre buscant aliments i cursos d'aigua, on construïm cabanes o ocupem coves. Quan s'acaben els fruits i els animals del lloc, marxem a un altre. Se'ns diu nòmades.

Visc en un grup d'entre 20 i 40 persones on ens ajudem els uns als altres. Aquest grup de persones l'anomenem tribu, i qui mana a la tribu és el meu avi; ell ajuda la tribu i la dirigeix sol.

Nosaltres fabriquem eines de:

  • Pedra: com ganivets o puntes de fletxa.
  • Os i fusta: com els arpons i les agulles.

Amb les agulles fem vestits per protegir-nos del fred. Per mitjà de l'agulla, passem un fil de pèl...

Continua llegint "La Vida a la Prehistòria: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls" »

L'Època Clàssica Grega: De les Guerres Mèdiques a Alexandre

Grec3,25 KB

L'època clàssica grega: de les Guerres Mèdiques a Alexandre el Gran

L’època clàssica grega abasta des de les Guerres Mèdiques fins a l’arribada d’Alexandre el Gran al poder.

Les Guerres Mèdiques i l'hegemonia d'Atenes

Les Guerres Mèdiques van començar perquè els jonis es van rebel·lar contra el domini persa i van demanar ajuda a les polis gregues:

  • Primera guerra: Els atenencs, dirigits per Milcíades, van derrotar Darios a Marató (490 aC).
  • Segona guerra: Xerxes va intentar envair Grècia, però els grecs, liderats per Atenes i Esparta, van resistir en batalles clau com les Termòpiles, Salamina i Platea.

Després de les guerres, Atenes es va convertir en la polis més poderosa gràcies a la Lliga de Delos, que va evolucionar d'una...

Continua llegint "L'Època Clàssica Grega: De les Guerres Mèdiques a Alexandre" »

Història de l'Antiga Grècia: Civilitzacions i Llegat

Grec3,16 KB

L'origen de la civilització grega

La civilització grega va sorgir a l'extrem oriental del mar Mediterrani, al sud de la península dels Balcans. Des d'allà, es va estendre per les illes banyades pels mars Egeu i Jònic.

La península balcànica era un territori fragmentat en estretes valls aïllades, separades per muntanyes. Per això, l'antiga Grècia no va construir mai un estat unificat, sinó que cada vall i cada illa formaven un estat independent.

La civilització minoica (Creta)

En el tercer mil·lenni aC, l'illa de Creta va adquirir un paper preponderant al mar Egeu, ja que la seua localització li va permetre dominar el comerç entre l'Orient i l'Occident. Va assolir l'esplendor pels volts del 1700 aC.

Creta era governada per reis. Un...

Continua llegint "Història de l'Antiga Grècia: Civilitzacions i Llegat" »

Llista de Lexemes Llatins i la seva Etimologia

Grec3,26 KB

Llista de lexemes llatins i derivats

  • Aequus: equitatiu, equiparar.
  • Ager, agri (camp): agrari, agronomia.
  • Animus, i (esperit, ànima, pensament): animositat, magnanimitat.
  • Alo (alimentar): adult, aliment.
  • Arma, -orum (arma): armari, alarma.
  • Audio, audivi, auditum: auditori, audiovisual.
  • Baculum (bastó): bàcul, bacteri.
  • Bellum, i (guerra): bel·ligerant, bèl·lic.
  • Cado (caure): accident, caducitat.
  • Caedo (tallar, abatre): decidir, incisiu.
  • Calo (convocar): calendari, classe.
  • Calx, calcis (taló): inculcar, calçada.
  • Campus, i (camp): campió, campanya.
  • Candeo (ser blanc i brillant): candidat, càndid.
  • Cano, cecini, cantum (cantar): cant, accent.
  • Capio (captar, obtenir): recuperar, participar.
  • Caput, -itis (cap): capital, precipitar.
  • Caveo (ser prudent): cautela,
...
Continua llegint "Llista de Lexemes Llatins i la seva Etimologia" »