A la guerra de Troia: molts van sol·licitar la mà d’Helena; París la va raptar i Menelau va demanar ajuda a Agamèmnon.
En una expedició cap a Tènedos, es va fer palesa l’hostilitat entre Aquil·les i Agamèmnon (preàmbul a la guerra de Troia).
Durant el viatge, Agamèmnon va ordenar a Filoctetes abandonar Lemnos.
Després de 9 anys de setge, Agamèmnon va participar amb Aquil·les en accions de pirateria contra les ciutats del voltant.
Del botí: Aquil·les es va quedar amb Briseida i Agamèmnon amb Criseida.
El pare de Criseida, Apol·lo, reclama la seva filla, però Agamèmnon el castiga.
Anquises
Pare d’Enees.
Mentre pasturava, va ser seduït per Afrodita (que es va presentar com la filla del rei de Frígia).
Després, Afrodita li revela la seva veritable identitat i tenen un fill.
Afrodita l’avisa que ningú s’assabenti que el seu nen és fill d’una deessa, per por a Zeus.
Zeus s’ho assabenta i castiga Anquises: el deixa cec i coix.
L’heroi va tenir un fill: Enees.
Enees el salva quan cau Troia.
Arriben a Itàlia meridional, i segons Virgili, funden la nova ciutat (la nova Troia).
Aquil·les
Apareix a la Ilíada d’Homer.
La seva còlera va estar a punt de causar la pèrdua de l’exèrcit grec.
Fill de Peleu (rei de Tessàlia) i Tetis (filla del déu Oceà).
Descendent directe del llinatge de Zeus.
Va ser criat pel centaure Quiró.
Participa en l’expedició de Troia.
Tetis li va advertir: si va a Troia = vida breu i fama immensa per a Aquil·les.
Hi va anar i Ulisses va estimular el seu instint bèl·lic.
Acompanya l’exèrcit grec, es baralla amb Agamèmnon i mata un fill d’Apol·lo.
Tebes és conquerida per Aquil·les.
Segueix atacant Troia.
Aquil·les participa en la persecució i la mort d’Hèctor.
A l’Odissea és al regne d’Hades.
Aquil·les es va enamorar d’una filla de Príam i es casa amb ella.
També estima el seu amic Pàtrocle i Briseida.
París el mata.
Ascani
Fill d’Enees i Creüsa.
Net d’Afrodita.
Llegenda: el seu pare se’l va emportar després de la caiguda de Troia.
Va passar al tron.
Altra llegenda: a la mort d’Enees, Ascani va regnar sobre els llatins i va lluitar contra els etruscs.
30 anys després de la fundació de Lavinium, Ascani va fundar Alba Longa.
A la mort d’Enees, Lavínia (madrastra) va fugir embarassada per por que Ascani assassinés el seu fill.
Va néixer Silvi, que va succeir Ascani al tron d’Alba Longa.
Bèl·lerofontes
Descendent de la casa reial de Corint.
Fill de Posidó i de la filla del rei de Mègara.
Va tenir un pare humà: Glauc.
Comença amb l’assassinat accidental d’un home que podria ser el seu germà.
Bèl·lerofontes marxa de la ciutat i va a Tirint.
Va ser purificat pel rei Pretos.
La dona de Pretos (Estenebea) s’enamora d’ell, però ell la rebutja, i ella es queixa al seu marit dient que ell l’ha volgut seduir.
Pretos envia Bèl·lerofontes a trobar el seu sogre Iobates amb una carta de condemna de mort.
Pretos es nega a matar Bèl·lerofontes.
Iobates mana a Bèl·lerofontes a matar la Quimera.
Hèctor
Heroi troià, fill de Príam i Hècuba.
Se’l pot considerar fill d’Apol·lo.
Espós d’Andròmaca, filla del rei de Tebes.
Durant anys, Hèctor evita el combat a Troia.
Sota la protecció d’Ares, Hèctor mata molts grecs, protegit per Apol·lo.
L’exèrcit de Troia entra a la ciutat i Hèctor és convidat, però prefereix esperar Aquil·les.
Quan aquest arriba, fuig al seu costat.
Apol·lo abandona Hèctor i Aquil·les li atorga el cop de gràcia.
Hèctor suplica a Aquil·les que lliuri el seu cadàver a Príam, però ell li perfora els turmells i arrossega el seu cos per la ciutat.
Helena
Esposa de Menelau (els grecs van combatre per ella davant de Troia).
Filla de Zeus i Leda.
Té un pare humà: Tindareu.
Germans: Castor i Pòl·lux.
Germana bessona: Clitemnestra.
Helena tenia 99 pretendents, i gairebé tots eren prínceps grecs.
Finalment es va casar amb Menelau.
Van tenir una filla: Hermione.
En ser la més bella del món, Afrodita va prometre a Paris atorgar-se-la.
Paris se’n va, residint Helena, i el seu marit ha d’anar-se’n al funeral del seu sogre.
Ella fa d’amfitriona i Paris la rapte; Helena se’n porta tresors i esclaves.
Llegenda menys coneguda: Aquil·les mai havia vist Helena; Tetis i Afrodita van organitzar la trobada.
Una altra versió: Helena esposa d’Ulisses a través de la prova de tensar l’arc i tenen un fill: Telemac.
París
Fill de Príam i Hècuba.
Mare: va tenir un somni en què donava llum a una torxa que incendiava Troia.
Hècuba, en lloc d’evitar la desgràcia i matar-lo, l’abandona a la muntanya d’Ida.
Una ossa l’alletà i el van criar uns pastors.
Altra versió: París torna a Troia i es dona a conèixer en uns jocs fúnebres on guanya.
Va escapar del seu padrastre, va anar a l’altar de Zeus i Cassandra (germana) el va reconèixer.
París va participar en el judici de la guerra de Troia.
Tetis, Peleu i Egist van llançar una poma daurada que havia de ser lliurada a la deessa més maca (Afrodita, Hera o Atena).
Al judici, cada deessa li va oferir alguna cosa. Atena: saviesa i victòria als seus combats.
Afrodita: l’amor d’Helena de Troia. Hera: l’imperi d’Àsia. Va decidir per Afrodita.
Helena va ser la seva muller.
Durant la guerra: conflicte entre Menelau i París.
Va disparar al taló d’Aquil·les i va morir per una fletxa de Filoctetes.
Príam
Durant el seu regnat a la guerra de Troia, va tenir un fill: Escamandros. El va abandonar a ell i a la seva dona.
Es va casar amb Hècuba. Fills: Hèctor, París, Cassandra, Creüsa i Ascani i més.
Presidia el consell de guerra i va facilitar a París els plans per raptar Helena.
Quan Hèctor mor, Aquil·les se’l emporta als campaments dels grecs.
Príam s’humilia fins a rescatar el cadàver.
Teseu
Posterior a la guerra de Troia, era simètric a Heracles.
Fill de Posidó però també amb un pare humà: Egeu.
Es trasllada d’Atenes a Delfos i ofereix cavalleria a Posidó.
Torna a Atenes i la seva mare li revela el seu origen.
Supera moltes proves matant monstres amb l’espasa, es va purificar per les morts que havia comès i va entrar a Atenes. Egeu estava sota el poder de Medea.
En un banquet amb el seu pare: Teseu treu l’espasa que ell li va donar, Egeu descobreix que Teseu era el seu fill.
Medea va ser repudiada i desterrada per Egeu.
A la mort del fill de Minos: el rei de Creta va exigir un tribut $\rightarrow$ 7 nens i nenes cada 9 anys.
Teseu es va oferir voluntari i més tard es va casar amb Peribea.
A Creta: va ser tancat al laberint (palau del Minotaure), però Ariadna (filla de Minos) s’enamora i li dona un fil per no perdre’s.
Volen la promesa després de matar el Minotaure, però Teseu deixa Ariadna per ordre dels déus.
Ariadna es casa amb Dionís.
Teseu oblida canviar les veles de la nau i el seu pare es confon per això i se suïcida pensant que el Minotaure seguia viu.
Teseu va assumir el poder a l’Àtica. Es porta a terme l’expedició dels Set contra Tebes. Teseu va protegir Edip.
En el regne de les amazones, es van apoderar de l’Àtica.
Heracles rescata Teseu i ell se’n va a Creta.
Ulisses
Heroi més famós de l’antiguitat.
Apareix a l’Odissea amb el nom d’Odisseu.
Va néixer a Ítaca-Grècia.
Feia molts viatges. Disciple de Quiró, com Aquil·les.
De gran, va obtenir el tro d’Ítaca.
Es volia casar amb Helena però no va poder. Es va casar amb Penèlope, cosina d’Helena.
A la guerra de Troia: fa de mitjancer d’Agamèmnon per fer anar Ifigènia a Aulis.
Lluitador de gran valentia i conseller lleial.
Les proeses guerreres d’Ulisses són moltes.
Acompanya Menelau a recuperar Helena.
El retorn a Ítaca crea el tema de l’Odissea.
Va tenir conflictes amb els ciclops, i va poder escapar per haver donat vi a un d’ells: Polifem.
Li perfora l’ull a Polifem.
Posidó, pare de Polifem, comença a odiar Ulisses.
Va a l’illa d’Eea, després a l’illa de Calipso.
La volia conquerir fins que Zeus va enviar Hermes a Calipso per deixar marxar Ulisses. Va ser despertat per Nausica.
Va seguir cap a Ítaca. La seva dona havia estat assetjada per 108 prínceps.
Penèlope va fer una promesa: quan acabés de teixir una mortalla per Laertes, escolliria pretendent. Però ella la desfeia per la nit.
Finalment, es casa amb qui tensi millor l’arc d’Ulisses i la pau torna a Ítaca.
