Anàlisi de Personatges i Temes a Antígona de Sòfocles
- Personatges: CORIFEU: Personatge important, ja que va aconsellant, parlant i avisant els personatges, sobretot Creont. COR: Està format per quinze persones nobles i ancians a Tebes. Es mostra molt indecís amb Creont, però tampoc vol ajudar obertament a Antígona. Tiràcies: És el cas del vell endeví.
- HUBRIS I CATARSI: En tota tragèdia es busca una finalitat educativa; es tracta de mostrar a l'auditori què pot succeir quan l'excés i la desmesura, l'hubris, s'apoderen del cor dels homes. Aristòtil considerarà que l'expressió estètica de les passions ens pot alliberar i produir una catarsi; neteja i purificació moral. No es pot viure una sense l'altra. - VISIÓ/CONCEPTE DE GERMANS: Koinón: Designa el parentiu comú i la relació entre les germanes de sang que uneix Antígona i Ismene. Autadelphos: És el terme que té més significat a l'hora d'aludir als llaços que uneixen Antígona i Ismene. Kasígnetos: Fa referència a tenir el mateix cognom i a pertànyer, per tant, al mateix nucli familiar; fa referència a l'herència dels cognoms i a pertànyer a una família que té una funció social a la ciutadania civil. CONFLICTES: - Ismene i Antígona: Són dos tipus de germanes que representen dues coses totalment diferents. Antígona és capaç de morir per la sepultura del seu germà, en canvi, Ismene no seria capaç. Ismene representa la germana passiva, sotmesa, el que vol representar la dona tradicional, i Antígona és una dona activa i orgullosa de la transgressió. - Creont i Hèmon: El debat entre Creont, l'autoritat serena, el deure civil, fred, i el seu fill Hèmon, promès d'Antígona, que modela per la propietat i la tendresa. - Creont i Antígona: Antígona és filla d'Èdip. Quan aquest abandona el poder, es decideix que els seus dos fills mascles, Etèocles i Polinices, ocupaven el seu govern, però aquest pacte es va trencar, i s'origina la guerra que narra Èsquil a "Els set contra Tebes". - Etèocles i Polinices: Tots dos havien pactat que governarien el poder un any cadascú, però quan li toca a Etèocles, aquest diu que no i que a partir d'aquell moment governarà ell. Però Polinices es va cap a un país estranger, agafa i ataca al seu germà i a la seva ciutat; per tant, passa a ser un invasor i Etèocles passa a ser un governant, però tots dos moriran.
LA VISIÓ DE JUSTÍCIA DELS DEUS GRECS: Per als antics grecs, els honors fúnebres eren molt importants, ja que l'ànima d'un cos que no estava enterrat estava condemnada a vagar per la terra eternament. I per aquesta raó pensava que Antígona acaba malament, perquè mor. Però per als antics grecs, l'obra tenia un altre punt de vista. Ells creien que Antígona acabava bé. JUSTÍCIA SEGONS SÒFOCLES: Creia que la vida dels homes es mou entre dues esferes: la humana i la divina, i la segona condiciona la primera. Això fa que algunes persones creguin que no s'hauria d'analitzar com "Antígona" o "Antígona i Creont" de protagonistes, sinó que s'hauria d'analitzar a partir d'allò que representen els dos personatges. ESTRUCTURA - PRÒLEG: Sòfocles comença un pròleg on surten Antígona i Ismene. Les dues germanes parteixen de l'edicte que ha proclamat Creont: deixar Polinices sense enterrar. Antígona informa a Ismene de la seva intenció d'enterrar al germà. Però Ismene no vol ajudar-la. Segueix amb la primera entrada del cor, que fa un resum dels fets que han succeït anteriorment al cap de batalla. A partir d'aquí, l'obra es desenvolupa en episodis, on es van narrar els fets de l'obra i on es produeixen els enfrontaments i on surt el cor que va fent reflexions i donant opinions sobre els fets. La tragèdia acaba després de l'estàsim V. L'èxode conclou l'obra amb el relat del missatger. Motius: Crec que no hi ha motius que portin a Sòfocles a escriure Antígona; en aquesta obra es reflecteix la preocupació per l'evolució dels interessos pels problemes i l'individu en les situacions extremes.