Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Déus Olímpics

Els déus olímpics eren les principals deïtats de la mitologia grega, que residien al mont Olimp. Alguns dels més importants són:

• Posidó: Déu del mar i dels terratrèmols.
• Hera: Deessa del matrimoni i esposa de Zeus.
• Zeus: Déu del cel, el llamp i el tro. Era el déu principal.
• Hades: Rei dels inferns, governava l'inframón.
• Persèfone: Filla de Demèter.
• Atena: Deessa de la saviesa, la ciència i l'estratègia bèl·lica.
• Apol·lo: Déu del sol, la medicina, la poesia i les arts.
• Artemis: Deessa de la lluna, la caça i els boscos.
• Afrodita: Deessa de la bellesa i l'amor.
• Hèstia: Deessa de la llar i el foc domèstic.
• Ares: Déu de la guerra.
• Demèter: Deessa de la collita.
• Hefest: Déu de la farga.
• Dionís: Déu de la verema.

Culte Grec

El...

Vida i Formació d'Aristòtil

Primers Anys i Educació a l'Acadèmia

Aristòtil va néixer a Estagira, l'any 384 aC. El seu pare era metge i volia que el seu fill rebés una bona educació i, per això mateix, va anar a estudiar a l'Acadèmia de Plató. Llavors, l'Acadèmia tenia fama a Occident, ja que posseïa una gran riquesa cultural.

Influència Platònica i Actitud Crítica

Quan Aristòtil va arribar a l'Acadèmia amb 17 anys, es va trobar Plató i els platònics revisant les seves pròpies teories, entre elles la teoria de les idees. Això va provocar interès en Aristòtil per l'ontologia i va afavorir la seva actitud crítica.

Primera Etapa Filosòfica: L'Acadèmia

La seva vida com a filòsof es divideix en tres etapes: la primera, coneguda...

Anàlisi de L'Atlàntida i Canigó: Obres Èpiques de Verdaguer

Aquest document explora dues de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana, L'Atlàntida i Canigó, ambdues del reconegut poeta Jacint Verdaguer. S'analitzen els seus arguments, context i elements clau.

L'Atlàntida

• És un poema èpic format per deu cants, una introducció i una conclusió.
• Narra les aventures d'Heracles per Ibèria i l'enfonsament del continent dels Atlants, fet que dóna lloc a la creació del mar Mediterrani.
• Verdaguer va escriure aquesta obra a bord del vaixell Guipúscoa, de la companyia Transatlàntica, durant un viatge d'Espanya a Cuba.
• Va ser guardonada amb els tres premis de l'època: Fe, Pàtria i Amor.

Canigó

• Poema èpic que narra les aventures

L'Hèl·lade

Què va ser?

Significa "país dels hel·lens" i va ser el territori ocupat pels grecs durant l'Antiguitat.

Què unia els seus habitants?

1. Una mateixa història
2. Una mateixa llengua i cultura
3. Una mateixa religió
4. Unes mateixes formes de vida

Les Polis

Què eren?

Eren ciutats Estat independents. Podien adoptar diferents formes de govern:

• Monarquia
• Tirania
• Oligarquia
• Democràcia

Les polis més importants van ser:

Atenes

• Democràcia
• Ciutadans participen en l'Assemblea

Esparta

• Oligarquia
• Governada per una aristocràcia

Classes Socials

Ciutadans, Metecs, Esclaus, Dones

Les Colonitzacions

A partir del segle VIII aC, els grecs van començar a navegar per la Mediterrània i a fundar colònies en les seues costes.

Metròpolis

Ciutat d'origen dels colonitzadors que han...

Mites Antics i la Tragèdia Clàssica

Els mites clàssics de la tradició occidental són una atracció constant entre els intel·lectuals de tots els temps, aquells de sang i passió que colpegen la sensibilitat i porten a la impressió i l'horror. Això fa que la tragèdia continuï vigent en el present, ja que no passa de moda.

La Tragèdia Aristotèlica: Catarsi i Mimesi

Aristòtil va definir la tragèdia com una imitació d'una acció acabada i de certa magnitud, escrita en un llenguatge distingit i no pas com una narració, generant compassió i temor, i provocant la purificació de les emocions. Per a Aristòtil, la purificació és la CATARSI, la imitació la MIMESI, la compassió ELEOS, i la temor PHOBOS.

L'autor crea com un microcosmos...

Salvador Espriu: Vida i Context

Salvador Espriu (1913-1985) va viure marcat per la malaltia, la presència de la mort i la frustració de la Guerra Civil. Format en Dret, Història Antiga i Filologia Clàssica (egiptologia), va destacar per ser un autor perfeccionista, caracteritzat pel rigor lingüístic, l'austeritat, la nitidesa i l'ús de la ironia, el símbol i el ritual.

La seva formació als anys 30 presenta trets noucentistes (personatges com a titelles sense voluntat que representen models), una anticipació de l'existencialisme i una influència del teatre independent i el realisme històric. Ideològicament, es definia com a moderat, centralista, pacifista i catalanista.

L'obra Antígona

L'obra presenta dues versions (1939-1955, de caràcter...

Anàlisi i Significació del Lúcid Conseller a l'obra d'Espriu

El Lúcid Conseller és un esperit crític modern, traslladat a Tebes, que no viu l'acció ni les aventures humanes. Fa una reflexió profunda sobre tots els fets esdevinguts i vaticina el futur dels personatges. Espriu nega la catarsi i, per això, fa que sigui el Lúcid Conseller qui ens reveli la mort d'Antígona i Eumolp.

És una veu contemporània que es planteja l'existència dels déus. El Lúcid intenta representar la mediocritat de la societat espanyola sota el franquisme, especialment després de la Guerra Civil.

Les Dues Versions d'Antígona de Salvador Espriu

L'autor redacta una primera versió de l'obra l'any 1939, encara en curs de la Guerra Civil. La relació entre el...

Mots i Expressions de Component Mitològic

Termes i Conceptes

• Caòtica: Segons la mitologia clàssica, el principi del món era el Caos; no hi havia cap ordre i els elements de la natura no tenien forma i estaven barrejats.
• Meduses: Era la més terrible de les tres gorgones.
• Prometèica: Prometeu era el fill d'un tità que es va atrevir a robar el foc als déus per donar-lo als homes perquè poguessin progressar.
• Harpia: Eren monstres mig dona, mig ocell rapaç.
• Quimeres: Una quimera és una creació imaginària que es pren com a realitat. En la mitologia, és un barreig entre lleó, cabra i serp.
• Pànic: El pànic té a veure amb el nom de Pan, un satir que habitava als boscos i que tenia un aspecte molt repulsiu.
• L'Eco: Era una nimfa que es va enamorar

El Significat de les Màscares

De la Subjectivitat a l'Objectivitat

Màscares: intent de passar del món subjectiu a l'objectiu o d'aprofitar les forces. També es poden representar com a esperits de la fertilitat.
Pintura a la cara i disfresses: recursos externs per a la transformació interna amb l'èxtasi i el trànsit.

Fenòmens de Totemisme

Totemisme: semblança entre l'animal i l'home. L'asta i la pell es consideren les disfresses més antigues. Per adquirir poder, l'home paleolític ja es vestia amb pells d'animals. El portador de la màscara vol representar un ésser que està per damunt de l'ordre natural. L'ésser s'amaga en un animal i a través d'aquest presenta un estadi superior. Per a l'home primitiu, la transformació a través de...

Arrels gregues en el lèxic científic i mèdic

ἀρχή, -ῆς (ἡ): principi / govern → -arquia: anarquia, autarquia | arco-: arcologia, arquitip

ἀρχόμενος / ἀρχαῖος, -α, -ον: antic → arqueo-: arqueologia, arqueobacteri

δόξα, -ης (ἡ): opinió, fama → dox-: ortodòxia, heterodoxia, paradoxa

λόγος, -ου (ὁ): paraula / ciència → -logia: filologia, logopèdia | logo-: logopèdia, logotip

ψυχή, -ης (ἡ): ànima, esperit → psic- / psik-: psicologia, psicosomàtic, psicòpata

κακός, -ή, -όν: dolent → caco-: cacofònic, cacostomia

καλός, -ή, -όν: bell → cal·li-: cal·ligrafia, cal·ligrama

σκοπέω: mirar → -scopi: microscopi, telescopi

ἄριστος, -η, -ον: millor...