Himne a Zeus de Cal·límac: Text Grec i Traducció
Himne a Zeus de Cal·límac
Ζηνὸς ἔοι τί κεν ἄλλο παρὰ σπονδῇσιν ἀείδειν
De Zeus, quin altre seria més desitjable cantar per acompanyar les libacions?
λώϊον ἢ θεὸν αὐτόν, ἀεὶ μέγαν, αἰὲν ἄνακτα,
que el mateix déu, sempre gran, sempre sobirà,
Πηλαγόνων ἐλατῆρα, δικασπόλον Οὐρανίδῃσι;
menador dels Pelàgons, administrador de justícia dels urànides?
πῶς καί νιν, Δικταῖον ἀείσομεν ἠὲ Λυκαῖον;
I com li cantarem, com Dictèon o bé com Liceu?
ἐν δοιῇ μάλα θυμός, ἐπεὶ γένος ἀμφήριστον.
En molt dubte (està) el meu cor, ja que és discutit el teu naixement.
Ζεῦ, σὲ μὲν Ἰδαίοισιν ἐν οὔρεσί φασι γενέσθαι,
Zeus, que vas néixer en els monts Ideus, diuen uns,
Ζεῦ, σὲ δ' ἐν Ἀρκαδίῃ· πότεροι, πάτερ, ἐψεύσαντο;
Zeus, altres que en Arcàdia, quin dels dos pare va mentir?
’Κρῆτες ἀεὶ ψεῦσται’· καὶ γὰρ τάφον, ὦ ἄνα, σεῖο
«Els cretencs sempre menteixen», doncs també, oh sobirà, la teva tomba
Κρῆτες ἐτεκτήναντο· σὺ δ' οὐ θάνες, ἐσσὶ γὰρ αἰεί.
els cretencs van fabricar, però tú no vas morir, doncs sempre existeixes.
ἐν δέ σε Παρρασίῃ Ῥείη τέκεν, ἧχι μάλιστα
A tú en Parràsia et va infantar Rea, allà una gran
ἔσκεν ὄρος θάμνοισι περισκεπές· ἔνθεν ὁ χῶρος
muntanya està coberta per totes bandes d’arbustos. A partir d’aquell moment, el lloc
ἱερός, οὐδέ τί μιν κεχρημένον Εἰλειθυίης
és sagrat, ni cap animal s’hi adreça desitjós d’Ilítia
ἑρπετὸν οὐδὲ γυνὴ ἐπιμίσγεται, ἀλλά ἑ Ῥείης
ni cap dona el freqüenta, sinó que els apidoneus
ὠγύγιον καλέουσι λεχώιον Ἀπιδανῆες.
l’anomenen antic territori del part de Rea.
ἔνθα σ' ἐπεὶ μήτηρ μεγάλων ἀπεθήκατο κόλπων,
Allà, una vegada la teva mare et va deslliurar de les teves entranyes
αὐτίκα δίζητο ῥόον ὕδατος, ᾧ κε τόκοιο
anava cercant un corrent d’aigua, en el qual netejar
λύματα χυτλώσαιτο, τεὸν δ' ἐνὶ χρῶτα λοέσσαι.
les taques del part, i per rentar en ella el teu cos.
Λάδων ἀλλ' οὔπω μέγας ἔρρεεν οὐδ' Ἐρύμανθος,
Però el gran Ladó encara no fluïa ni l’Erimant,
λευκότατος ποταμῶν, ἔτι δ' ἄβροχος ἦεν ἅπασα
el més blanc dels rius, i encara mancava de pluges tota
Ἀζηνίς· μέλλεν δὲ μάλ' εὔυδρος καλέεσθαι
l’Arcàdia. Però, ara estava destinada a anomenar-se
αὖτις· ἐπεὶ τημόσδε , Ῥέη ὅτε λύσατο μίτρην ,
«d’abundants aigües». Aleshores, en aquell moment, quan Rea va descordar-se el cinyell,
ἦ πολλὰς ἐφύπερθε σαρωνίδας ὑγρὸς Ἰάων
s’elevaven sobre l’humit Iàon moltes belles
ἤειρεν, πολλὰς δὲ Μέλας ὤκχησεν ἁμάξας,
alzines, circulaven sobre el Melos molts carros,
πολλὰ δὲ Καρίωνος ἄνω διεροῦ περ ἐόντος
moltes serps verinoses construïen els seus caus sobre el Caríon,
ἰλυοὺς ἐβάλοντο κινώπετα, νίσσετο δ' ἀνήρ
malgrat que era humit, i el caminant transitava
πεζὸς ὑπὲρ Κρᾶθίν τε πολύστιόν τε Μετώπην
sobre el Cratis i el Mètope ple d’aqüeductes,
διψαλέος· τὸ δὲ πολλὸν ὕδωρ ὑπὸ ποσσὶν ἔκειτο.
assedegat: sota els seus peus corrien moltes aigües.
καί ῥ' ὑπ' ἀμηχανίης σχομένη φάτο πότνια Ῥείη·
I retentint-se per la manca de recursos, la venerable Rea va dir:
’Γαῖα φίλη, τέκε καὶ σύ· τεαὶ δ' ὠδῖνες ἐλαφραί.’
«Gea estimada, dóna a llum tu també, que els teus dolors de part són lleus»
εἶπε καὶ ἀντανύσασα θεὴ μέγαν ὑψόθι πῆχυν
va dir i, havent aixecat la dea el braç cap a dalt,
πλῆξεν ὄρος σκήπτρῳ· τὸ δέ οἱ δίχα πουλὺ διέστη,
va colpir una gran muntanya amb el seu ceptre: aquest es va dividir en dues parts,
ἐκ δ' ἔχεεν μέγα χεῦμα· τόθι χρόα φαιδρύνασα,
i allà en va sorgir un gran corrent. Allí, després de netejar el teu cos,
ὦνα , τεὸν σπείρωσε, Νέδῃ δέ σε δῶκε κομίσσαι
oh senyor, et va cobrir, i et va engendrar a Neda, per tal que et portés
κευθμὸν ἔσω Κρηταῖον, ἵνα κρύφα παιδεύοιο,
cap a l’interior de la cova de Creta, on en secret series criat,
πρεσβυτάτῃ Νυμφέων, αἵ μιν τότε μαιώσαντο,
per Neda, la més vella de les Nimfes, que al seu part llavors van assistir,
πρωτίστη γενεὴ μετά γε Στύγα τε Φιλύρην τε.
era la primeríssima generació, després d'Estígia i Filira.
οὐδ' ἁλίην ἀπέτεισε θεὴ χάριν, ἀλλὰ τὸ χεῦμα
La Dea no va donar-li una recompensa en va, sinó que va anomenar
κεῖνο Νέδην ὀνόμηνε· τὸ μέν ποθι πολὺ κατ' αὐτό
Neda aquell corrent. Aquest, en algun lloc al llarg d’ell,
Καυκώνων πτολίεθρον, ὃ Λέπρειον πεφάτισται,
es barreja molt en el Nereu, en l'indret mateix on es situa la fortalesa
συμφέρεται Νηρῆι , παλαιότατον δέ μιν ὕδωρ
dels Laucons, que s’anomena Lepron, i la seva antiquíssima aigua
υἱωνοὶ πίνουσι Λυκαονίης ἄρκτοιο .
la que beuen els descendents de l’osa, filla de Licaon.
εὖτε Θενὰς ἀπέλειπεν ἐπὶ Κνωσοῖο φέρουσα,
Quan la Nimfa va abandonar Tenes cap a Cnossos portant-te,
Ζεῦ πάτερ, ἡ Νύμφη σε (Θεναὶ δ' ἔσαν ἐγγύθι Κνωσοῦ),
(Tenes està a prop de Cnossos), oh pare Zeus,
τουτάκι τοι πέσε, δαῖμον, ἄπ' ὀμφαλός· ἔνθεν ἐκεῖνο
en aquest moment va caure’t, dèmon, el melic. A partir d’aquest moment
Ὀμφάλιον μετέπειτα πέδον καλέουσι Κύδωνες .
els Cidonis anomenen la seva planura Omfàlion per sempre més.
Ζεῦ, σὲ δὲ Κυρβάντων ἑτάραι προσεπηχύναντο
Zeus, a tu les companyes dels coribants et van tenir en braços,
Δικταῖαι Μελίαι, σὲ δ' ἐκοίμισεν Ἀδρήστεια
les melies dictees, a tu et va posar a dormir Adrastea
λίκνῳ ἐνὶ χρυσέῳ, σὺ δ' ἐθήσαο πίονα μαζόν
en el bressol d’or, i tu vas mamar de les grasses mamelles
αἰγὸς Ἀμαλθείης, ἐπὶ δὲ γλυκὺ κηρίον ἔβρως.
de la cabra Amaltea i amb dolça mel et vas alimentar.
γέντο γὰρ ἐξαπιναῖα Πανακρίδος ἔργα μελίσσης
Així que de sobte van aparèixer els treballs de l’abella panacris
Ἰδαίοις ἐν ὄρεσσι, τά τε κλείουσι Πάνακρα.
en els monts Ideus, els que anomenem Panacras.
οὖλα δὲ Κούρητές σε περὶ πρύλιν ὠρχήσαντο
Els curetes van ballar una dansa guerrera en torn a tu,
τεύχεα πεπλήγοντες, ἵνα Κρόνος οὔασιν ἠχήν
colpejant violentament les armes, per tal que a les orelles de Cronos
ἀσπίδος εἰσαΐοι καὶ μή σεο κουρίζοντος.
arribés el ressò dels seus escuts i no el dels teus gemecs infantils.
καλὰ μὲν ἠέξευ , καλὰ δ' ἔτραφες, οὐράνιε Ζεῦ,
Bellament creixies, bellament vas ser nodrit, oh Zeus celeste,
ὀξὺ δ' ἀνήβησας, ταχινοὶ δέ τοι ἦλθον ἴουλοι.
ràpidament vas arribar a la joventut, i ràpidament va brollar el borrissol.
ἀλλ' ἔτι παιδνὸς ἐὼν ἐφράσσαο πάντα τέλεια·
Però, quan encara eres nen, tots els teus pensaments eren perfectes;
τῷ τοι καὶ γνωτοὶ προτερηγενέες περ ἐόντες
per tant, els teus germans, que havien nascut abans,
οὐρανὸν οὐκ ἐμέγηραν ἔχειν ἐπιδαίσιον οἶκον.
no es van oposar que t'apoderessis del cel, domini atribuït per repartiment.
δηναιοὶ δ' οὐ πάμπαν ἀληθέες ἦσαν ἀοιδοί·
En aquells temps els aedes no eren del tot sincers,
φάντο πάλον Κρονίδῃσι διάτριχα δώματα νεῖμαι·
deien que la sort va distribuir els dominis entre els Crònides;
τίς δέ κ' ἐπ' Οὐλύμπῳ τε καὶ Ἄϊδι κλῆρον ἐρύσσαι,
qui, que no fos completament neci, podria jugar-se a sorts l’Olimp contra l’Hades?
ὃς μάλα μὴ νενίηλος; ἐπ' ἰσαίῃ γὰρ ἔοικε
És lògic tirar sorts sobre coses iguals; més, entre aquests dos regnes,
πήλασθαι· τὰ δὲ τόσσον ὅσον διὰ πλεῖστον ἔχουσι.
es dona la diferència més gran.
ψευδοίμην, ἀίοντος ἅ κεν πεπίθοιεν ἀκουήν.
Tant de bo m’inventi una cosa que persuadeixi l’oïda de l’oient.
οὔ σε θεῶν ἑσσῆνα πάλοι θέσαν , ἔργα δὲ χειρῶν,
No et van fer rei dels déus les sorts sinó les teves mans,
σή τε βίη τό τε κάρτος, ὃ καὶ πέλας εἵσαο δίφρου.
el teu poder i la teva força, als quals també vas asseure prop del teu tron.
θήκαο δ' οἰωνῶν μέγ' ὑπείροχον ἀγγελιώτην
I vas convertir la més extensa de les aus en missatger
σῶν τεράων· ἅ τ' ἐμοῖσι φίλοις ἐνδέξια φαίνοις.
dels teus prodigis. Tant de bo et mostris favorable als meus amics.
εἵλεο δ' αἰζηῶν ὅ τι φέρτατον· οὐ σύ γε νηῶν
Vas escollir el millor d'entre els homes; no pas els experts en les naus,
ἐμπεράμους, οὐκ ἄνδρα σακέσπαλον, οὐ μὲν ἀοιδόν·
ni l’home que branda l’escut, ni tampoc l’aede,
ἀλλὰ τὰ μὲν μακάρεσσιν ὀλίζοσιν αὖθι παρῆκας
sinó que aquests els has deixat allà als déus inferiors
ἄλλα μέλειν ἑτέροισι, σὺ δ' ἐξέλεο πτολιάρχους
per tal que s’ocupin d’altres coses, mentre que tu vas triar els senyors de la ciutat
αὐτούς, ὧν ὑπὸ χεῖρα γεωμόρος, ὧν ἴδρις αἰχμῆς,
en persona, sota el poder dels quals hi ha l’agricultor, l’expert en la llança,
ὧν ἐρέτης, ὧν πάντα· τί δ' οὐ κρατέοντος ὑπ' ἰσχύν;
el remer, i tot allò que depèn del poder del sobirà.
αὐτίκα χαλκῆας μὲν ὑδείομεν Ἡφαίστοιο,
En efecte, anomenem d’Hefest els ferrers,
τευχηστὰς δ' Ἄρηος, ἐπακτῆρας δὲ Χιτώνης
els guerrers els anomenen d’Ares, i els caçadors
Ἀρτέμιδος, Φοίβου δὲ λύρης εὖ εἰδότας οἴμους·
d’Àrtemis, i diem que són de Febos els qui coneixen bé els cants de la lira;
’ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες’, ἐπεὶ Διὸς οὐδὲν ἀνάκτων
«Però els reis són de Zeus», ja que no hi ha res més diví
θειότερον· τῷ καί σφε τεὴν ἐκρίναο λάξιν.
que els sobirans; per això també els vas triar com a part del teu domini.
δῶκας δὲ πτολίεθρα φυλασσέμεν , ἵζεο δ' αὐτός
Els vas concedir guardar les ciutats, i tu mateix et vas asseure
ἄκρῃσ' ἐν πολίεσσιν, ἐπόψιος οἵ τε δίκῃσι
al cim de les ciutats, observant els qui amb sentències rectes
λαὸν ὑπὸ σκολιῇσ' οἵ τ' ἔμπαλιν ἰθύνουσιν·
governen el poble, i els qui fan el contrari.
ἐν δὲ ῥυηφενίην ἔβαλές σφισιν, ἐν δ' ἅλις ὄλβον·
De benestar els vas cobrir, de riquesa en abundància;
πᾶσι μέν, οὐ μάλα δ' ἶσον. ἔοικε δὲ τεκμήρασθαι
a tots, però, no de la mateixa manera. I convé donar testimoni
ἡμετέρῳ μεδέοντι· περιπρὸ γὰρ εὐρὺ βέβηκεν.
del nostre rei, que molt avançat va en excel·lència.
ἑσπέριος κεῖνός γε τελεῖ τά κεν ἦρι νοήσῃ·
Certament, ell al vespre duu a terme allò que s’ha proposat de bon matí;
ἑσπέριος τὰ μέγιστα, τὰ μείονα δ', εὖτε νοήσῃ.
al vespre fa les coses més importants i les menors quan les planeja.
οἱ δὲ τὰ μὲν πλειῶνι, τὰ δ' οὐχ ἑνί, τῶν δ' ἀπὸ πάμπαν
I els altres, unes coses en un any i les altres en menys d’un any;
αὐτὸς ἄνην ἐκόλουσας, ἐνέκλασσας δὲ μενοινήν.
en canvi, tu mateix vas aturar llur assoliment i vas frustrar llur desig.
χαῖre μέγα, Κρονίδη πανυπέρτατε, δῶτορ ἐάων,
Moltes gràcies, Crònida, portador de béns,
δῶτορ ἀπημονίης. τεὰ δ' ἔργματα τίς κεν ἀείδοι;
portador de salut. Les teves obres, qui les cantaria?
οὐ γένετ', οὐκ ἔσται· τίς κεν Διὸς ἔργματ' ἀείσει;
Ni va néixer, ni naixerà; les obres de Zeus, qui les podria cantar?
χαῖρε, πάτερ, χαῖρ' αὖθι· δίδου δ' ἀρετήν τ' ἄφενός τε.
Gràcies, pare, gràcies altra vegada; concediu-nos la virtut i la riquesa,
οὔτ' ἀρετῆς ἄτερ ὄλβος ἐπίσταται ἄνδρας ἀέξειν
que la riquesa sense virtut no sap fer prosperar els homes
οὔτ' ἀρετὴ ἀφένοιο· δίδου δ' ἀρετήν τε καὶ ὄλβον.
ni la virtut sense riquesa. Dona’ns virtut i riquesa.