Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Diccionari de Prefixos i Sufixos Grecs i Llatins

Etimologia i Significat de les Arrels

Aquesta llista recull una selecció de prefixos, sufixos i arrels d'origen grec i llatí, fonamentals per comprendre la formació de moltes paraules en català i altres llengües romàniques. Cada entrada inclou el terme i el seu significat principal.

aer

aire

agon

lluita

àlgia

dolor

al·lo

altre

a/an

no

andros

home

antropo

ésser humà

aristo

òptim

arquia

poder

astro

astre

auto

mateix

bari

greu

bíblio

llibre

bio

vida

caco

lleig

cal·li

bell

càrdio

cor

cèfal

cap

cibern

pilot

cidi

assassinat

coma

cabellera

cràcia

poder

crono

temps

dàctil

dit

demo

poble

dermis

pell

di

dos

dipso

set

dromo

cursa

ego

jo

epi

sobre

epo

discurs

eros

amor

ètimo

paraula

fàgia

menjar

fília

amistat

filo

amor

fisis

natura

flebo

vena

fòbia

por

fònic

veu

fono

so

foto

llum

frater

germà

gastro

estómac

geno

raça

geo

terra

gero

vellesa

gine

dona

glota

llengua

gluco

sucre

gògia

conducció

gonia

naixement

grafia

escriptura

grama

dibuix

helio

sol

hemato

sang

hemera

dia

hemo

sang

hepat

fetge

hepta

set

hexa

sis

hidro

aigua

híper

molt

hipno

son

hipos

cavall

hipo

sota

homo

igual

iàtre

que

El Mite de Leda i el Cigne: Zeus i els seus Fills

La Llegenda Principal de Leda i Zeus

Leda, segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi i esposa de Tíndar, rei d'Esparta. Un dia, mentre passejava a la vora d'un llac, va ser seduïda per Zeus, que s'hi acostà disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, Leda s'allità amb el seu marit.

De resultes, Leda va pondre dos ous. D’un, nasqueren Càstor i Pòl·lux, i de l’altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar.

Una Llegenda Alternativa i Altres Descendents

Una altra llegenda grega diu que Zeus va seduir Nèmesi, la deessa de l’enveja, i aquesta va pondre un ou, que va abandonar. Un pastor el va recollir...

Anàlisi del Primer Fragment d'Antígona de Salvador Espriu

A continuació, es comenta un fragment d'Antígona, de Salvador Espriu, tenint en compte els aspectes següents:

La situació del fragment en l'argument de l'obra

Ens trobem en un moment crític d'Antígona, on Creont ha de prendre una decisió vital sobre Antígona. La trama s'ha desenvolupat fins a aquest punt, amb l'acció centrada en la desobediència d'Antígona a les ordres de Creont, que prohibeixen l'enterrament del cos de Polinices. Creont, com a líder de Tebes, es veu confrontat a Tirèsias i pressionat pels consellers, i la situació és tensa i carregada d'expectatives sobre el destí d'Antígona.

El valor i el sentit del sacrifici d’Antígona i el context històric

L'acció...

Anàlisi de l'Antígona de Sòfocles: Justícia i Poder

El text que se'ns presenta data aproximadament de mitjans del segle V a.C. El seu autor és el grec Sòfocles i l'obra es titula Antígona.

Temes Centrals de l'Obra

El tema principal del fragment és la justícia. Es plantegen dos punts de vista contraposats:

• Les lleis de l'Estat, imposades pel rei Creont.
• Les lleis naturals i religioses, en què creu Antígona.

Com a tema secundari, es planteja el poder, més aviat la manera d'exercir-lo, i el concepte de covardia.

Estructura del Fragment

El fragment podria dividir-se en dues parts:

1. La primera abasta des de la primera línia fins a la línia 16. En aquesta part es desenvolupa el diàleg entre Creont i Antígona sobre els motius que la van portar

Obra 1: El Partenó

Cronologia i Context Històric i Cultural

a) Cronologia: 447-432 a.C. Època clàssica. Context històric i cultural: S’inicia després de les Guerres Mèdiques quan l’Atenes de Pèricles va resultar vencedora implantant la Democràcia. Moment dels historiadors Tucídides i Heròdot. Dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes. Puntuació: Cronologia històric i cultural.

Estil i Característiques de l'Art Grec

b) Estil: Grec clàssic. Característiques: Els pilars fonamentals de l’art grec són: l’home [com deia Protàgores: "l’home és la mesura de totes les coses"], la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Moment de màxim...

Plató: Context Històric i Crisi Atenenca (s. IV-V a.C.)

Plató el situem a l'època clàssica (segles IV-V a.C.). El seu pensament està marcat per les dramàtiques conseqüències de la derrota d'Atenes a la Guerra del Peloponès contra Esparta. Aquest fet va significar la caiguda de tot el món intel·lectual bastit per Pèricles, un moment de profunda crisi i reconstrucció.

La Guerra del Peloponès va trencar l'equilibri tradicional d'Atenes. Els pagesos pobres es van arruïnar a causa de la guerra, es van veure obligats a malvendre les seves terres i van emigrar a la ciutat, provocant un augment de la pobresa. El conservadorisme polític de l'obra de Plató és inseparable de la sensació de decadència que es percebia arreu.

La Teoria

La Guerra del Peloponès (431-404 a.C.)

Guerra arquidàmica

• El rei d’Esparta, Arquidam, va atacar l’Àtica (la capital de la qual era Atenes). Les grans muralles de la ciutat d’Atenes van protegir la població, però al moment hi va haver una pesta mortífera en la qual va morir Pèricles.
• Hi va haver un parell d'episodis bèl·lics, com la victòria atenesa a una illa i la pèrdua d'una ciutat, Amfípolis. Ocupada per un espartà, l’any 421 a.C. Esparta va signar la pau amb Atenes: la Pau de Nícies. Aquest període havia de durar 50 anys, però en realitat va ser una treva de 6 anys.

Expedició a Sicília

• Va ser portada a terme pel partit radical i bel·licista d'un general anomenat Alcibíades, que va animar el poble a conquerir l’illa

ESTRUCTURA I RESUM DE LA TRAGÈDIA

Plantejament del Conflicte

L'obra s'obre amb el Pròleg: Èdip es dirigeix a una multitud de ciutadans per demanar la solució als mals que oprimeixen la ciutat de Tebes. Aquest també ha demanat que es consulti l'oracle per saber la causa de tot el que està passant, i el Déu li ha respost que tot es deu al fet que la mort de Laios no ha estat venjada de forma convenient. Èdip es compromet a posar-ho tot en clar, i aquesta escena serveix per plantejar el conflicte.

Posteriorment ve la Pàrode, on un grup d'ancians de Tebes parlen a l'oracle, preguen a la tríada de déus i esperen una resposta. Aquesta escena representa l'inici del drama pròpiament dit.

Nus

Episodi 1: Investigació i Profecia de Tirèsies

Èdip...

Vida i Formació d'Aristòtil

Primers Anys i Educació a l'Acadèmia

Aristòtil va néixer a Estagira, l'any 384 aC. El seu pare era metge i volia que el seu fill rebés una bona educació i, per això mateix, va anar a estudiar a l'Acadèmia de Plató. Llavors, l'Acadèmia tenia fama a Occident, ja que posseïa una gran riquesa cultural.

Influència Platònica i Actitud Crítica

Quan Aristòtil va arribar a l'Acadèmia amb 17 anys, es va trobar Plató i els platònics revisant les seves pròpies teories, entre elles la teoria de les idees. Això va provocar interès en Aristòtil per l'ontologia i va afavorir la seva actitud crítica.

Primera Etapa Filosòfica: L'Acadèmia

La seva vida com a filòsof es divideix en tres etapes: la primera, coneguda...

L'Hèl·lade

Què va ser?

Significa "país dels hel·lens" i va ser el territori ocupat pels grecs durant l'Antiguitat.

Què unia els seus habitants?

1. Una mateixa història
2. Una mateixa llengua i cultura
3. Una mateixa religió
4. Unes mateixes formes de vida

Les Polis

Què eren?

Eren ciutats Estat independents. Podien adoptar diferents formes de govern:

• Monarquia
• Tirania
• Oligarquia
• Democràcia

Les polis més importants van ser:

Atenes

• Democràcia
• Ciutadans participen en l'Assemblea

Esparta

• Oligarquia
• Governada per una aristocràcia

Classes Socials

Ciutadans, Metecs, Esclaus, Dones

Les Colonitzacions

A partir del segle VIII aC, els grecs van començar a navegar per la Mediterrània i a fundar colònies en les seues costes.

Metròpolis

Ciutat d'origen dels colonitzadors que han...