Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Mites Antics i la Tragèdia Clàssica

Els mites clàssics de la tradició occidental són una atracció constant entre els intel·lectuals de tots els temps, aquells de sang i passió que colpegen la sensibilitat i porten a la impressió i l'horror. Això fa que la tragèdia continuï vigent en el present, ja que no passa de moda.

La Tragèdia Aristotèlica: Catarsi i Mimesi

Aristòtil va definir la tragèdia com una imitació d'una acció acabada i de certa magnitud, escrita en un llenguatge distingit i no pas com una narració, generant compassió i temor, i provocant la purificació de les emocions. Per a Aristòtil, la purificació és la CATARSI, la imitació la MIMESI, la compassió ELEOS, i la temor PHOBOS.

L'autor crea com un microcosmos...

Salvador Espriu: Vida i Context

Salvador Espriu (1913-1985) va viure marcat per la malaltia, la presència de la mort i la frustració de la Guerra Civil. Format en Dret, Història Antiga i Filologia Clàssica (egiptologia), va destacar per ser un autor perfeccionista, caracteritzat pel rigor lingüístic, l'austeritat, la nitidesa i l'ús de la ironia, el símbol i el ritual.

La seva formació als anys 30 presenta trets noucentistes (personatges com a titelles sense voluntat que representen models), una anticipació de l'existencialisme i una influència del teatre independent i el realisme històric. Ideològicament, es definia com a moderat, centralista, pacifista i catalanista.

L'obra Antígona

L'obra presenta dues versions (1939-1955, de caràcter...

Anàlisi i Significació del Lúcid Conseller a l'obra d'Espriu

El Lúcid Conseller és un esperit crític modern, traslladat a Tebes, que no viu l'acció ni les aventures humanes. Fa una reflexió profunda sobre tots els fets esdevinguts i vaticina el futur dels personatges. Espriu nega la catarsi i, per això, fa que sigui el Lúcid Conseller qui ens reveli la mort d'Antígona i Eumolp.

És una veu contemporània que es planteja l'existència dels déus. El Lúcid intenta representar la mediocritat de la societat espanyola sota el franquisme, especialment després de la Guerra Civil.

Les Dues Versions d'Antígona de Salvador Espriu

L'autor redacta una primera versió de l'obra l'any 1939, encara en curs de la Guerra Civil. La relació entre el...

El Significat de les Màscares

De la Subjectivitat a l'Objectivitat

Màscares: intent de passar del món subjectiu a l'objectiu o d'aprofitar les forces. També es poden representar com a esperits de la fertilitat.
Pintura a la cara i disfresses: recursos externs per a la transformació interna amb l'èxtasi i el trànsit.

Fenòmens de Totemisme

Totemisme: semblança entre l'animal i l'home. L'asta i la pell es consideren les disfresses més antigues. Per adquirir poder, l'home paleolític ja es vestia amb pells d'animals. El portador de la màscara vol representar un ésser que està per damunt de l'ordre natural. L'ésser s'amaga en un animal i a través d'aquest presenta un estadi superior. Per a l'home primitiu, la transformació a través de...

Arrels gregues en el lèxic científic i mèdic

ἀρχή, -ῆς (ἡ): principi / govern → -arquia: anarquia, autarquia | arco-: arcologia, arquitip

ἀρχόμενος / ἀρχαῖος, -α, -ον: antic → arqueo-: arqueologia, arqueobacteri

δόξα, -ης (ἡ): opinió, fama → dox-: ortodòxia, heterodoxia, paradoxa

λόγος, -ου (ὁ): paraula / ciència → -logia: filologia, logopèdia | logo-: logopèdia, logotip

ψυχή, -ης (ἡ): ànima, esperit → psic- / psik-: psicologia, psicosomàtic, psicòpata

κακός, -ή, -όν: dolent → caco-: cacofònic, cacostomia

καλός, -ή, -όν: bell → cal·li-: cal·ligrafia, cal·ligrama

σκοπέω: mirar → -scopi: microscopi, telescopi

ἄριστος, -η, -ον: millor...

Articles: (m): ὁ, τόν, τοῦ, τῷ / (f): ἡ, τήν, τῆς, τῇ / (n): τό, τό, τοῦ, τῷ
(m): οἱ, τῶν, τούς, τοῖς / (f): αἱ, τῶν, τάς / (n): τά, τά, τῶν, τοῖς

Declinació primera (f): -α, -ης / -αν / -ης / -ᾳ
Declinació segona (m/f): -ος, -ου / -ον / -ου / -ῳ

Declinació tercera (f/m): -ς, -ος / -α / -ος / -ι
(n): -ο, -ος / -ο / -ος / -ι

Verb εἰμί: εἰμί, εἶ, ἐστί, ἐσμέν, ἐστέ, εἰσί

Verbs en -ω: -ω, -εις, -ει, -ομεν, -ετε, -ουσι(ν)

Verbs en -μι: τίθημι, τίθης, τίθησι, τίθεμεν, τίθετε, τιθέασι / infinitiu: τιθέναι

Verbs reduplicats (α): ἵστημι, ἵστης,

Arrels gregues del català

ἀγορά, ᾶς: agorafòbia, categoria
ἀήρ, ἀέρος: aerodinàmic, aeronauta
ἀθλητής, οῦ: atleta, atletisme
ἀρχή, ῆς: anarquia, jerarquia
ἀριθμός, ου: aritmètica, logaritme
ἄνθρωπος, ου: antropologia, misantrop
ἄγγελος, ου: àngel, evangeli
ἄνεμος, ου: anemòmetre
ἄρθρον, ου: artritis, artrosi
ἄστρον, ου: astrolabi, astròleg
αἰτία, ας: etiologia, dieta
βακτηρία, ας: bacteri, bactericida
βίος, ου: biografia, biologia
γάμος, ου: bigàmia, monògam
δακτύλος, ου: dactilar, dactilografia
δῆμος, ου: democràcia, epidèmia
δίκαστης, ου: síndic, sindicat
δόξα, ης: dogma, dogmàtic
δόξα,...

Filip, Dicaiòpolis i el llop

Ὁ τε Φίλιππος καὶ ὁ πατὴρ βραδέως βαδίζουσιν ἀνὰ τὴν ὁδόν· ζητοῦσιν γὰρ τὰ πρόβατα. Ἐπεὶ δὲ εἰς ἄκρον τὸ ὄρος ἥκουσιν, τὰ πρόβατα ὁρῶσιν· μένει γὰρ πρὸς τῇ ὁδῷ καὶ πολὺν θόρυβον ποιεῖ. Ὁ οὖν Δικαιόπολις, «τί πάσχει τὰ πρόβατα;» φησίν· «σπεῦδε κατὰ τὴν ὁδόν¹, ὦ παῖ, καὶ γίγνωσκε διὰ τί τοσοῦτον θόρυβον ποιεῖ.» Ὁ οὖν Φίλιππος σπεύδει κατὰ τὴν ὁδόν. Ἐπεὶ δὲ τοῖς προβάτοις προσχωρεῖ,...

Graus de l'adjectiu

Els adjectius llatins es poden presentar en tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu.

Formació del comparatiu i del superlatiu

• Comparatiu: -ior (masc./fem.), -ius (neutre). Genitiu: -ioris. Exemple: altus, altior, altius.
• Superlatiu: -issimus, -a, -um. Exemple: altissimus, -a, -um.
• Superlatiu en -illimus: facilis, facillimus, -a, -um.
• Superlatiu en -errimus: pulcher, pulcherrimus, -a, -um.

Adjectius irregulars

Primer tipus d'adjectius: -us, -a, -um

Declinació de bonus, -a, -um

Primer

La lírica grega

La lírica. Lírica prové del grec lyrikós, que vol dir relatiu a la lira, un instrument de corda. La lírica grega va ser la poesia destinada a ser cantada i sovint ballada amb acompanyament de la lira. En oposició a la poesia èpica, centrada en fets del passat i allunyats de la persona concreta, al segle VII aC es desenvolupa la poesia lírica, personal, reflexiva i interessada en les circumstàncies contemporànies del poeta. Cal assenyalar que el gran precursor de la poesia lírica fou Hesíode d'Ascra, a Beòcia (segle VIII aC), poeta d'èpica didàctica, del qual coneixem la Teogonia, on explica l'origen del món i dels déus i fa l'ordenació dels mites. En l'altra obra conservada, Els treballs i els dies, dedicada...