Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Teatre Grec Antic: Tragèdia, Comèdia i Autors Clàssics

Grec4,31 KB

Teatre Grec Antic: Convencions, Tragèdia i Comèdia

Convencions Teatrals Gregues

Si un actor volia imitar que acabava d’arribar de l’estranger o dels camps, solia fer l’entrada per un dels accessos laterals, a la dreta i a l’esquerra, anomenats pàrodes, que eren els llocs per on entraven els components del cor. Si calia fer aparèixer en escena d’una manera sorprenent una deïtat des de l’altura, es recorria a una mena de grua, un recurs que més tard es coneixeria com a deus ex machina.

La Tragèdia Grega: Grans Autors i Obres

Èsquil: El Pare de la Tragèdia

Èsquil va conèixer per pròpia experiència les penalitats terribles de la guerra i va poder assaborir la dolçor de la victòria. Segons ell, el dolor i la pena gairebé sempre...

Continua llegint "Teatre Grec Antic: Tragèdia, Comèdia i Autors Clàssics" »

Plató: Context Històric i Influència de Sòcrates a Atenes

Grec2,73 KB

Plató: Context Històric i Formació

Plató va néixer a Atenes al segle V aC, en el si d’una família aristocràtica. Quan tenia 20 anys va ocórrer l’esdeveniment més important de la seva vida: va conèixer Sòcrates, amb qui va estar unit fins a la mort.

El Marc Social: Crisi i Decadència

En aquesta època Atenes estava marcada per les conseqüències de la derrota a la Guerra del Peloponès contra Esparta. Això va suposar l’esfondrament de tot el món intel·lectual que havia construït Pericles (home d’estat atenenc amb una carrera militar que va durar 40 anys). Pericles fou tan important que va donar nom a tot un segle: el Segle de Pericles (el segle V aC).

El Segle IV aC: Crisi Política

El segle IV aC és, per tant, una etapa...

Continua llegint "Plató: Context Històric i Influència de Sòcrates a Atenes" »

Antígona: Comparació de Personatges Clau entre Espriu i Sòfocles

Grec10,2 KB

Diferències i Aportacions d'Espriu a la Tragèdia d'Antígona

A la versió espriuana de la tragèdia de Sòfocles, trobem que el dramaturg català ha afegit alguns fragments, com ara el primer acte, que comença abans que esclati la guerra entre els exèrcits d’Etèocles i de Polinices. En l’original, el primer acte comença amb la mort dels dos prínceps.

També introdueix altres personatges: Euriganeia i Astimedusa (serventes d’Eurídice), Eumolp (el fidel esclau d’Antígona), els consellers de Creont i el Lúcid Conseller (un dels consellers de Creont que no està d’acord amb el rei). També apareix Etèocles, encara que a la versió de Sòfocles només sigui esmentat. Tanmateix, no apareixen alguns personatges que sí que ho fan...

Continua llegint "Antígona: Comparació de Personatges Clau entre Espriu i Sòfocles" »

Anàlisi de Personatges i Temes a Antígona de Sòfocles

Grec4,2 KB

- Personatges: CORIFEU: Personatge important, ja que va aconsellant, parlant i avisant els personatges, sobretot Creont. COR: Està format per quinze persones nobles i ancians a Tebes. Es mostra molt indecís amb Creont, però tampoc vol ajudar obertament a Antígona. Tiràcies: És el cas del vell endeví.

- HUBRIS I CATARSI: En tota tragèdia es busca una finalitat educativa; es tracta de mostrar a l'auditori què pot succeir quan l'excés i la desmesura, l'hubris, s'apoderen del cor dels homes. Aristòtil considerarà que l'expressió estètica de les passions ens pot alliberar i produir una catarsi; neteja i purificació moral. No es pot viure una sense l'altra. - VISIÓ/CONCEPTE DE GERMANS: Koinón: Designa el parentiu comú i la relació...

Continua llegint "Anàlisi de Personatges i Temes a Antígona de Sòfocles" »

Fonètica Catalana: Vocals, Reducció i Diftongs

Grec11,54 KB

L'Arrodoniment Vocàlic en Català

L'arrodoniment és una característica fonètica important. Les vocals arrodonides són les posteriors o i u, i la vocal mitjana semioberta posterior ɔ (representada com a "c girada"). Les vocals no arrodonides són les anteriors i, e, ɛ i les centrals ə, a.

Quadre de Vocals del Català Estàndard

Mode d'ArticulacióPunt d'Articulació
AnteriorCentralPosterior
Alta Tancadai u
Mitjana Semitancadae o
Mitjana ə 
Mitjana Semiobertaɛ ɔ
Baixa Oberta a 

Exemples de Sil·labificació

Alguns exemples de sil·labificació en català inclouen: mo-lí, fi-nes-tra, re-pú-bli-ca.

Elements Gramaticals amb Vocals Àtones

En català, diversos elements gramaticals presenten sovint vocals àtones, susceptibles de reducció....

Continua llegint "Fonètica Catalana: Vocals, Reducció i Diftongs" »

Prometeu, Pandora i Zeus: Mites grecs de la creació i el càstig

Grec4,21 KB

Prometeu i Pandora: L'origen dels homes i el càstig diví

No viuran al regne dels déus (l'Olimp) perquè no són déus. Són els seus fills (referint-se als homes). Prometeu es representa de forma humana amb un físic bastant musculós.

L'origen dels homes

Segons les fonts literàries, veiem que a vegades hi ha versions diferents, però els protagonistes fonamentals són Prometeu i Pandora.

Prometeu, el creador i defensor dels humans

Els homes van ser creats per Prometeu, un tità que hauria volgut rivalitzar amb Zeus per destronar-lo. Va crear els homes de fang, fets a imatge dels déus, imitant la seva aparença, i amb el seu alè els va donar vida. Prometeu, amb aquests homes, s'hauria enfrontat a Zeus.

Davant d'aquest enfrontament, Zeus va...

Continua llegint "Prometeu, Pandora i Zeus: Mites grecs de la creació i el càstig" »

Grans Dramaturgs de la Grècia Clàssica: Sòfocles, Eurípides i Més

Grec3,1 KB

Sòfocles (496 aC - 406 aC)

Els seus anys de joventut van coincidir amb l'esplendor de l'època de Pèricles i fou elegit dues vegades estrateg d'Atenes. Va escriure més de 130 obres de teatre, de les quals només se'n conserven set: Àiax, Antígona, Les dones de Traquis, Èdip Rei, Electra, Filoctetes i Èdip a Colonos.

Sòfocles va introduir el tercer actor, va aportar més dramatisme als diàlegs dels personatges i va crear un argument més complex. Els membres del cor van passar de 12 a 15. Els herois de Sòfocles s'enfronten sols al seu destí, però consulten les divinitats i els oracles per superar les adversitats.

Èdip Rei

El rei de Tebes és perseguit per una terrible profecia que deia que Èdip seria l'assassí del seu pare i que es...

Continua llegint "Grans Dramaturgs de la Grècia Clàssica: Sòfocles, Eurípides i Més" »

L'Al·legoria a La Granja dels Animals de George Orwell

Grec2,88 KB

L'Al·legoria a La Granja dels Animals de Orwell

George Orwell satiritza el règim comunista soviètic representat a través dels animals de la granja que duen a terme la revolució que, al cap d'uns anys, esdevé un sistema totalitari. Cronològicament parlant serien:

Els Set Manaments

  1. Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic.
  2. Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic.
  3. Cap animal no portarà roba.
  4. Cap animal no dormirà en un llit.
  5. Cap animal no beurà alcohol.
  6. Cap animal no matarà un altre animal.
  7. Tots els animals són iguals.

Anàlisi dels Personatges i Símbols

El Major (Marx/Lenin)

Seria l'ideòleg de la Revolució, representant Lenin. No obstant això, pel seu caràcter tranquil, la seva avançada edat i la idea original...

Continua llegint "L'Al·legoria a La Granja dels Animals de George Orwell" »

Poesia Catalana: El Combat dels Poetes i La Vaca Cega

Grec3,41 KB

Poesia Catalana: Tres Composicions

El Combat dels Poetes

"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts,


i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,


en el combat obscur per la nostra remença


tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.


Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa


dobleguem. És la corda dolorosa que es torç


i paga, sota els dits implacables i forts,


el vol de les sagetes amb la seva sofrença.


Com més dur serà el braç i més potent el puny,


els àgils projectils arribaran més lluny


i serà més daurat el vi de la victòria.


I del nostre esperit, distès igual que un arc,


els versos volaran amb un impuls tan llarg


que es perdran en el cel inútil de la glòria.

La Vaca Cega

Topant de...

Continua llegint "Poesia Catalana: El Combat dels Poetes i La Vaca Cega" »

L'Època Clàssica Grega: De les Guerres Mèdiques a Alexandre

Grec3,25 KB

L'època clàssica grega: de les Guerres Mèdiques a Alexandre el Gran

L’època clàssica grega abasta des de les Guerres Mèdiques fins a l’arribada d’Alexandre el Gran al poder.

Les Guerres Mèdiques i l'hegemonia d'Atenes

Les Guerres Mèdiques van començar perquè els jonis es van rebel·lar contra el domini persa i van demanar ajuda a les polis gregues:

  • Primera guerra: Els atenencs, dirigits per Milcíades, van derrotar Darios a Marató (490 aC).
  • Segona guerra: Xerxes va intentar envair Grècia, però els grecs, liderats per Atenes i Esparta, van resistir en batalles clau com les Termòpiles, Salamina i Platea.

Després de les guerres, Atenes es va convertir en la polis més poderosa gràcies a la Lliga de Delos, que va evolucionar d'una...

Continua llegint "L'Època Clàssica Grega: De les Guerres Mèdiques a Alexandre" »