Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Temes i personatges de la tragèdia Otel·lo

• La gelosia: Representada per Otel·lo i Iago.
• L'amor: Desdèmona (amor incondicional), Otel·lo (mal d'amor) i Roderigo.
• La mort: Desdèmona, Iago (l'assassí), Roderigo i Otel·lo.
• La lleialtat i la traïció: El contrast entre Cassio, Iago i Emília.
• La justícia: Representada pel Dux, els nobles, els governadors, Ludovico i Emília.
• L'honor i l'honra: Brabanzio i Desdèmona.

Estructura de l'obra

Otel·lo és una tragèdia estructurada en cinc actes de 3, 3, 4, 3 i 2 escenes respectivament:

• Primer acte: Situat a Venècia, es presenten tots els personatges i les relacions que s'estableixen entre ells. També s'anuncia l'escenari on tindrà lloc tota l'acció: Xipre.
• Segon acte: Iago provoca la borratxera

Estructura de la Tragèdia Grega (1.3)

• Pròleg: Diàleg o monòleg introductori. Exposició dels fets i presentació dels actors.
• Pàrode: Entrada del cor.
• Episodis: Escenes dialogades entre el corifeu i l’actor o entre els actors. Equivalen als actes.
• Estàsims: Separacions entre els episodis. Acció aturada. Intervenció del cor i reflexió sobre el desenvolupament de l’obra.
• Èxode: Desenllaç, sortida dels actors, reflexió del cor i la seva sortida.

Primers Autors i Evolució de la Tragèdia (1.4)

• Tespis va crear la tragèdia. Cap al 534 aC va ser vencedor de la primera representació oficial d'una tragèdia.
• Després d'ell, Clístenes, Quèril, Frínic i Pràtinas van aportar a la tragèdia.
• Obres destacades: Quèril (Alope); Frínic (Els

Estructura de l'Obra Teatral

L'obra teatral es divideix en les següents parts:

• Actes: Parts principals en què es divideix l'obra.
• Escena: Seqüències de la trama que integren un acte. Es defineix per l'acció, el temps i l'entrada o sortida dels personatges.
• Quadre: Subdivisió temàtica que sovint implica un canvi de decorat. Descriu l'espai i l'època, i la relació entre els personatges.

Gèneres Teatrals Principals

Tragèdia

Peça teatral d'origen grec (s. VI aC), escrita en estil elevat. Presenta una acció seriosa protagonitzada per personatges importants que es dirigeixen cap a una desgràcia segura per culpa del destí.

La intenció és fer que l'espectador s'identifiqui amb el patiment dels personatges i que se senti malament. El llenguatge...

Religió Cívica a Grècia

El politeisme grec no es fonamentava en cap revelació ni llibre sagrat, sinó que es basava en el seu ús social, en els costums ancestrals, en la llengua i la manera de vida.

• Transmissió oral de la tradició (rapsodes) i a partir dels poemes èpics d’Homer i d’Hesíode.
• Els déus no eren considerats entitats transcendents que vivien més enllà del món. El món diví i el món humà no estaven radicalment separats. El natural i el sobrenatural estaven intrínsecament lligats.
• No es practicava un culte per a salvar l'ànima més enllà de la mort.
• El culte era, en realitat, l'expressió d'una col·lectivitat, i la seva funció era salvaguardar la ciutat, per mitjà del manteniment dels costums.

Ulisses visita Aquil·les

1. Les Arts Baronials de Tristany

Tristany, per evitar la mort, va ser criat per Rohalt, qui després el confià a Governal perquè li ensenyés “les arts que convenen als barons”. Aquestes consistien en:

• Ser un bon escuder, ensenyat a manejar les armes com la llança, l'espasa, l'escut i l'arc.
• Avorrir tota mentida i tota deslleialtat.
• Socórrer els febles i mantenir la fe.
• El maneig de l'arpa i l'art de muntar.

2. La Decisió de Tristany a Leonís

Tristany és armat cavaller pel seu oncle Marc i va a Leonís. Una vegada ha vençut l'enemic, pren la decisió de tornar a Cornualla a servir el rei Marc.

3. El Combat de Tristany a Irlanda

Tristany, buscant la dama que ha de ser l'esposa del rei Marc, arriba a Irlanda i torna a lluitar i a vèncer....

Els monuments principals de l'Acròpolis d'Atenes

• Propileus: Monument de marbre pentèlic, dissenyat per Mnesicles. Consta d'un cos central amb sis columnes dòriques a la façana i dues columnates; una d'elles conservava al seu interior nombrosos quadres dedicats a la deessa Atenea.
• Atenea Niké: Temple petit situat fora dels Propileus. S'hi conservava l'estàtua de culte de fusta, que representava la deessa amb una granada a la mà dreta i un elm a l'esquerra, personificada com a Niké amb les ales tallades perquè mai abandonés la ciutat.
• Atenea Pròmacos: Estàtua de bronze de 15 metres d'alçària sobre un gran pedestal, realitzada per Fídies. Tot i que va ser destruïda l'any 1203, les representacions en monedes i restes ceràmiques suggereixen

La tragèdia clàssica

La tragèdia clàssica va ser el gènere que més èxit va tenir a l'època de la Grècia clàssica. Tenia un llenguatge molt treballat i depurat. El final sempre era funest, és a dir, trist.

• El teatre: El més important va ser el de Dionís, a Atenes.
• El cor: Tenia un paper important; els personatges dialogaven tots junts cantant amb el cor.
• Temàtica: Es basaven en la mitologia i en elements sobrenaturals.

L'acció d'Edip comença in media res, és a dir, l'obra comença quan molts fets ja han passat. A més, hi ha una gran utilitat de flashbacks i d'anticipacions.

En aquella època, les dones no podien actuar, per la qual cosa era complicat que els homes fessin el seu paper, però això es va acabar aviat. L'ús de la màscara...

El càstig de Tàntal i el banquet dels déus

Tàntal, fill de Zeus, va ser castigat pels déus a l’Hades, on no podia moure’s d’un estany que es buidava quan intentava beure, igual com els fruits que li penjaven damunt del cap s’apartaven quan hi allargava la mà. Hi ha diverses accions per les quals es va atreure la ira divina, però la definitiva va ser voler provar la clarividència dels déus organitzant un banquet en el qual els va servir el seu propi fill Pèlops bullit en una caldera. Tots els déus, tret de Demèter, que es va menjar l’espatlla, es van abstenir de menjar i van castigar Tàntal.

La descendència de Pèlops i la tragèdia de Micenes

Els déus van reconstruir Pèlops i van reemplaçar l’espatlla que li havia...

La Comèdia: Orígens i Definició

La comèdia neix d'unes processons fàl·liques i burlesques (les Dionísies, en honor al déu del vi). Deriva del terme grec kōmōidia (de kōmos: festa amb cants i danses pel carrer), fent referència al cant del seguici. Es representava sovint durant les festes Lenees (gener i febrer) i les Dionísies (març i abril).

Etapes de la comèdia

S'estén per tota Grècia durant els segles V-III aC i es divideix en:

• Comèdia antiga (archaia): des dels orígens fins al 400 aC.
• Comèdia mitjana (mese): des del 400 fins al 323 aC.
• Comèdia nova (nea): des del 323 fins al 250 aC.

Comèdia antiga

Aristòfanes (Cidatena, 444 aC - 385 aC) va viure el segle de Pèricles i el sentiment panhel·lènic d'Atenes arran de les guerres...