Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Origen i evolució del teatre grec

El seu naixement està vinculat als ritus religiosos en honor al déu Dionís. Les tragèdies procedeixen de les representacions més solemnes i les comèdies d'altres amb caràcter de farsa. Les composicions dramàtiques més importants pertanyen a l'Atenes dels segles V i IV aC, l'època clàssica.

a) La tragèdia

Els temes es prenen de l'èpica i de la mitologia i els seus personatges, siguen herois o déus, evidencien els problemes de l'existència de l'home i el món. S'enfronten a conflictes extrems que es resolen amb la pèrdua de la vida o dels fills estimats.

Estructura dramàtica

Les primitives representacions consistien en la interpretació cantada del cor, format pels coreutes, qui entaulaven un diàleg...

Qüestionari sobre el teatre grec

1. Quin és l'origen del teatre grec?

El teatre grec té el seu origen en determinades manifestacions religioses del poble grec com el ditirambe, un himne dedicat a Dionís, el déu del vi. En les festes consagrades a aquesta divinitat, la matèria d’aquests himnes es reduïa a narrar les aventures de Dionís: les seues peregrinacions, persecucions i les seues desgràcies, alhora que les seues alegries i exaltacions.

2. Què és la tragèdia grega i quins temes tracta?

La tragèdia grega és una obra dramàtica d’estil grandiós que representa un conflicte sense solució entre personatges importants i, generalment, els aboca a la catàstrofe. Les tragèdies conservades tenen arguments procedents de la mitologia,...

Les reformes de Pèricles: l'època daurada d'Atenes

Les reformes de Pèricles van marcar l'època més rica de la història de Grècia. Pèricles va governar la polis atenesa a partir del 462 aC. Amb ell va culminar la democràcia, ja que va donar plens poders a l'Assemblea i al Consell. Tanmateix, els ideals de democràcia quedaven restringits pels drets de ciutadania: només els fills de pare i mare atenesos eren legalment ciutadans d'Atenes.

L'estructura social a l'Atenes clàssica

• Estrangers: Eren homes lliures, domiciliats a l'Àtica, que es dedicaven al comerç i a la indústria artesana. No tenien dret de ciutadania, no podien ser propietaris de terres ni contraure matrimoni legal amb ciutadans.
• Esclaus: El grup més nombrós. No tenien

Institució de la democràcia atenesa

Amb els canvis econòmics i socials del segle VII i VI aC, apareixen les figures dels legisladors i dels tirans que intenten satisfer les demandes dels sectors populars mitjançant reformes constitucionals. Aquestes reformes tenen com a base la igualtat legal, que va representar l'inici de la democràcia atenesa. Entre els elements característics hi havia:

• divisió de la població,
• recolzament dels òrgans de govern de caràcter popular,
• institució de l'ostracisme.

Amb Pèricles, el règim democràtic desenvolupa totes les seves funcions. La sobirania pertany a tota la població i l'única restricció és la llei. L'eix al voltant del qual gira el règim és l'elecció per sorteig i el pagament pel desenvolupament...

La Grècia Clàssica: Atenes i la seva Democràcia

Al segle V aC, Grècia estava formada per ciutats-estat anomenades polis. La més important va ser Atenes, que tenia un sistema polític basat en una democràcia directa, és a dir, que el poble decidia què s'havia de fer.

Hi havia tres institucions polítiques principals:

• L'Assemblea (Ekklesia): La reunió de tots els ciutadans amb drets polítics.
• El Consell (Boulé): Es preparaven els textos que s'havien de tractar a l'Assemblea.
• El Tribunal (Heliea): Format pels jutges.

Els funcionaris eren escollits per sorteig. Un dels polítics més destacats d'aquella època va ser Pèricles, el cap del partit popular, que va fer construir el Partenó.

Els Sofistes: Mestres de l'Oratòria i la Retòrica

A...

7. Deus i festivitats ateneses...

Deus i festivitats ateneses

El calendari religiós a Atenes estava ple de festes. L'estat subvencionava les despeses. El govern dels Pisístratides va donar un relleu especial a les festes en honor de la deessa Atena i del déu Dionís.

Panatenees i Grans Panatenees

Les Panatenees: en primer lloc existien les Panatenees, que se celebraven cada any. Des del 566 aC Pisístrat les va celebrar d'una manera molt esplendorosa per a realçar el prestigi del seu país. Així, cada 4 anys tenien lloc les Grans Panatenees.

Les competicions dels primers 4 dies estaven obertes als forasters, però el cinquè dia es dedicava a les 10 tribus ateneses. El premi dels vencedors en les competicions atlètiques eren àmfores d'oli...

Primera Obra Extensa en Prosa Escrita en Grec

En aquesta obra, **Heròdot** ens conta la lluita entre grecs i asiàtics que culmina en les **Guerres Mèdiques**. Al proemi ens diu, igual que Homer, que escriu per a evitar que les grans accions queden privades de glòria; però, a diferència d'Homer, ja comença afirmant que aquesta obra serà l'exposició de la seua pròpia investigació. Apareix, per tant, un **autor personal** (=Hesíode i els lírics).

Diferències amb la Narració Mítica

Tampoc hi ha muses que narren antigues històries, sinó una investigació ferma. D'aquesta manera, Heròdot deixa de banda la història mítica i passa a narrar fets que pot corroborar, la qual cosa dona com a resultat una narració imparcial, però que...

La dona en l'obra de Baudelaire

La dona a Baudelaire apareix amb la contraposició d'un mateix ésser que ofereix dues cares: per una banda, és l'ésser sensual que inspira al poeta i que li serveix de refugi, d'esperança i li provoca l'èxtasi dels sentits. A la vegada, aquesta mateixa dona arrossega el poeta cap a la destrucció, talment l'alcohol, la droga o el mal; una i altra no s'exclouen, sinó que proporcionen la bellesa i l'ideal a través de l'anihilació i la cabellera.

La dona a Antígona, Hamlet i Càndid

La imatge femenina que apareix al llarg de les tres obres ofereix una progressió que va de la fortalesa d'Antígona a la passivitat de Cunegunda.

• Antígona: Ens trobem amb una dona forta, valenta i decidida, capaç de sacrificar-

L'Odissea: El cant de l'heroi

«Canta'm, musa, aquell home de gran ardit que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyar el seu alè i el retorn de la colla que duia, més ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho, car tots ells es perderen per llurs mateixes follies, els insensats! que les vaques del Sol, el fill de l'altura, van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna. Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres.» (Traducció de Carles Riba).

Característiques de l'obra

• Gènere: Poema èpic, l'èpica més antiga d'Occident.

El clima i el relleu en la prehistòria d'Andorra

Durant el paleolític, el clima va estar marcat per glaciacions, especialment a les zones de muntanya. A Andorra, les glaceres de Würm i Riss van assolir els 150 metres d'alçada. El clima i el relleu irregular van ser obstacles importants per a la supervivència i l'assentament humà.

Protecció i propietat del patrimoni

Fins a l'any 2000, no es va establir una llei de protecció del patrimoni; anteriorment, la prioritat era la supervivència. Pel que fa a la propietat privada, moltes restes arqueològiques romanen en terrenys privats i no són accessibles al públic.

Jaciments prehistòrics a Andorra

Tot i que no s'han trobat restes del paleolític, això no descarta la seva existència. La majoria...