L'Odissea d'Homer: Anàlisi de l'Èpica i la Cosmovisió Grega

L'Odissea: El cant de l'heroi

«Canta'm, musa, aquell home de gran ardit que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyar el seu alè i el retorn de la colla que duia, més ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho, car tots ells es perderen per llurs mateixes follies, els insensats! que les vaques del Sol, el fill de l'altura, van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna. Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres.» (Traducció de Carles Riba).

Característiques de l'obra

• Gènere: Poema èpic, l'èpica més antiga d'Occident.
• Estil: Versos llargs.
• Estructura: Comença amb una pregària, com la Ilíada, demanant inspiració.

L'heroi: Ulisses

Les virtuts d'Ulisses defineixen el seu caràcter:

• Astúcia i ardit: Una virtut diferent de la força primària d'Aquil·les.
• Curiositat: Reflex de l'esperit viatger dels grecs, origen de la filosofia.
• Lleialtat: Valor fonamental per a l'amistat, concepte clau per a Plató i Aristòtil en la cohesió dels ciutadans.

L'aparició de la hybris (desmesura) en menjar-se les vaques d'una divinitat comporta un càstig, il·lustrant la cosmovisió grega. El tema central és el nostos (retorn a casa, a Ítaca).

La Cosmovisió Grega

La Polis

Ciutats-estat amb estructures polítiques diverses (aristocràcia, oligarquia, tirania, monarquia o democràcia), dotades de lleis, territori, capital, moneda i exèrcit.

La Naturalesa

Està ordenada per poders divins:

• Dike: Justícia i lleis divines.
• Moira: La part que et toca (destí individual).
• Themis: Llei divina.
• Hybris: El pitjor pecat (la desmesura).
• Aisa: Destí.

Segons la filosofia, l'ésser humà troba el seu lloc sent racional. Tot està compost per contraris governats per l'arkhe (principi fonamental).

L'ordre del cosmos

Els homes són éssers mortals que raonen i necessiten la polis per viure. L'ordre jeràrquic és:

Destí/Arkhe > Déus > Homes > Bèsties > Vegetals > Minerals.

Els Déus

Són politeistes, protegeixen la dike, els estrangers i els suplicants. Poden modificar el destí, tot i que amb conseqüències.