Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Afrodita: Deessa de l'Amor i la Bellesa

Afrodita, la deessa de l'amor, va néixer de l'escuma del mar i fou transportada primer a Citera i després a Xipre, on les filles de Zeus, les Hores, la conduïren al casal dels Olímpics. Es va casar amb Hefest, déu de la forja i el foc, però estava profundament enamorada d'Ares, el déu de la guerra. Homer ens relata que un dia el Sol, que tot ho veu, va sorprendre els amants i ho va explicar a Hefest. Aquest va forjar uns lligams irrompibles que envoltaven el llit nupcial, i així els déus olímpics contemplaren el ridícul espectacle.

El símbol del desig amorós acompanya Afrodita. Aquesta també s'uní amb Dionís, déu del vi, i amb el mortal Anquises, amb qui engendrà Enees. Afrodita va participar...

Tercera Part: Anàlisi de l'Acció

El tercer acte retorna l’acció a l’interior del palau de Tebes, on Creont està despatxant afers de govern amb els seus consellers. Apareix aquí un nou personatge, un lúcid conseller, que fa un paper similar al d’Eumolp, el de contrapunt als altres personatges en desvetllar la part més fosca de les intencions humanes. Apareixen també aquí els primers problemes de Creont: la solitud del poder, que comparteix també la seva dona, Eurídice. I les desavinences amb l’endeví, Tirèsias, que pronostica futurs mals a la ciutat de Tebes si Creont no ordena enterrar el cos de Polinices com mana la tradició. Assabentats de l’acció d’Antígona, la gent del poble s’ha posat al seu costat, i acompanya...

La campanya de Lisandre i la resposta atenesa

16. Des d'allí va salpar cap a Rodes. Els atenesos, partint de Samos, feien mal a la terra del rei i van navegar contra Quios i Èfes; es van preparar per a la batalla i, a més a més, elegiren els que ja existien a Meandre, Tireu i Cefisodos.

17. Lisandre salpa des de Rodes al llarg de la Jònia cap a l'Helespont per a l'eixida dels vaixells i contra les ciutats que havien desertat d'ells. També els atenesos es feren a la mar navegant des de Quios per alta mar.

18. En efecte, l'Àsia enemiga era d'ells. Lisandre va anar des d'Abidos cap a Làmpsac, que era aliat dels atenesos. Els d'Abidos i els atenesos assistiren per terra. Torax el lacedemoni manava.

19. Havent atacat la ciutat, la prenen amb...

Quines característiques va tenir la participació de Rússia a la Primera Guerra Mundial? Qui era Rasputin i quina influència va tenir a la cort?

Rússia va participar en la Primera Guerra Mundial amb la Triple Entesa, juntament amb França i la Gran Bretanya. La seva participació va ser pèssima perquè en dos anys van perdre molts soldats i, tot i això, el tsar no volia sortir de la guerra. Aquesta situació va generar fam, pèrdua de poder adquisitiu per als pagesos i un augment dels preus.

Rasputin era un monjo que suposadament ajudava la tsarina a cuidar el seu fill i que interferia en les decisions de la tsarina.

Com es va produir la Revolució de Febrer de 1917? Quins canvis va introduir al sistema polític rus? Quins grans problemes

Friedrich Wilhelm Nietzsche: Biografia i Context

Friedrich Wilhelm Nietzsche va néixer el 15 d'octubre de 1844 a Prússia i va morir l'agost de 1900. En els manuals de filosofia se l'inclou en una corrent anomenada vitalisme (filosofia de la vida). Destaca en la història de la filosofia pel seu caràcter.

En morir el seu pare, Nietzsche va créixer en un ambient totalment femení. Als 14 anys va començar a estudiar clàssiques i als 25 ja era catedràtic de filosofia a la Universitat de Basilea. Va tenir un accident quan estava a l'exèrcit, i des d'aquell moment va tenir migranya de per vida.

Filosofia de la Nit i Estil Provocador

És determinant en aquest període tenir en compte la seva mala salut, conseqüència d'una caiguda, que va determinar...

Expressions i mites clàssics

1. Ser la poma de la discòrdia

   Assenyalar algú que provoca, intencionadament, disputes, desavinences i discrepàncies d'opinions dins d'un grup, lloc, etc.

2. Ser el taló d'Aquil·les d'algú

   Punt vulnerable o feble d'alguna cosa o d'algú.

3. Trobar-se entre Escil·la i Caribdis

   Entre l'espasa i la paret.

4. Ser algú un cavall de Troia

   Utilització d'un estratagema o engany contra l'adversari, a través de l'entrada dissimulada en un mitjà per obtenir un benefici o complir un objectiu.

5. Ser el mantell de Penèlope

   Assumptes/temes de tota mena que s'allarguen en el temps, que no avancen, que no es conclouen, perquè Penèlope sempre estava teixint.

6. Ser un cant de Sirenes

   Algú que t'engatusa.

7. Adaptar-se al llit de Procrustes

   Adaptar-

Atenes és el lloc de naixement del gènere dramàtic, relacionat amb el culte al déu Dionís. El tirà Pisístrat, al final del segle VI aC, va instaurar a Atenes el ritual en honor d'aquesta divinitat. Personatges solemnes, desenllaç...

Parts de la Tragèdia:

• Pròleg: Era la part introductòria, on s'exposaven breument els fets i es presentaven els actors.
• Pàrode: Consistia en la primera entrada en escena del cor per un dels laterals del teatre.
• Episodi: Part del drama entre dues entrades del cor; diàleg entre actors similar als actes del drama modern.
• L'Estàsim: Part on el cor cantava sense canviar de lloc, a l'orquestra; actors canviaven d'abillaments per representar personatges.
• L'Èxode: Sortida del cor i final de la peça; després de

Antígona

El comentari d’aquest fragment pertany a l’obra Antígona escrita pel dramaturg, poeta i novel·lista Salvador Espriu i Castelló (1913-1985). És una reelaboració del mite tràgic d’Antígona escrita pel dramaturg grec Sòfocles. En aquesta nova interpretació l’autor vol fer una crítica del conflicte bèl·lic que s’acabava d’esdevenir a Espanya, la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939). La obra està dividida en 3 parts, i té trets noucentistes (literatura espriuana). (...) Antígona fou publicada el 1955 però escrita el 1939, un cop acabada la Guerra. L’obra presenta un clar paral·lelisme entre la guerra de la tragèdia grega i la situació creada arran de la guerra amb l’enfrontament de les dues Espanyes.

Tragèdies Gregues

Èdip Rei

L’acció transcorre a Tebes. Èdip s’assabenta per l’oracle de Delfos que la pesta que assola la ciutat és deguda a la presència de l’assassí del rei Laios. L’endeví Tirèsies, que inicialment es nega a revelar la veritat, ho fa quan Èdip l’acusa de conspirar contra ell amb Creont, germà de Iocasta. Èdip es nega a creure’l i acusa Creont de voler-lo destronar. Quan Iocasta descriu la mort de Laios i el seu seguici, Èdip queda torbat, ja que coincideix amb les circumstàncies en què ell va matar un home. Arriba un missatger de Corint per anunciar-li la mort de Pòlib i que ha estat elegit successor. Èdip es nega a tornar-hi. El missatger li revela que no és fill dels reis, sinó que ell mateix...

Orígens i el Poder Encantador de la Música

Orfeu és una figura central de la mitologia grega. És fill d'Èagre i de Melanipe, tot i que a vegades s'ha dit que la seva mare era la musa Calíope o la musa Polímnia.

El Músic Diví i la seva Influència

Orfeu toca la lira i la cítara, i a vegades se'l fa passar pel seu inventor. El cas és que sabia cantar tan dolçament que:

• Les bèsties salvatges el seguien.
• Els arbres i les plantes s'inclinaven cap a ell.
• Amansia els homes més ferotges.

També va participar en l'expedició dels Argonautes.

Orfeu i Eurídice: El Descens als Inferns

El seu mite més cèlebre, i alhora un dels més carregats de simbolisme, és el seu descens als inferns per rescatar la seva esposa, Eurídice.

La Mort Prematura d'