Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Laocoont i les Serps: Un Presagi Funest

Llavors un fet encara més gran i molt més espantós se'ns presenta i turba els seus desprevinguts pits. Laocoont, sacerdot de Neptú escollit per sorteig, sacrificava un gran bou solemne davant els altars. Dues serps des de Ténedos a través del mar tranquil (m'horroritzo explicant-ho) es llancen al pèlag i alhora es dirigeixen al litoral; els seus pits estirats entre els corrents i les seves escames sanguinolentes sobrepassen les aigües, tota la resta del cos envia la mar cap a endarrere i corba els immensos lloms voluminosos. (Fins ara descriu com es movien les serps i el que provoquen al mar amb el seu moviment). Es produeix un soroll al mar escumós; ja tocaven la terra, els seus ulls, que eren...

Formes de Govern a l'Antiga Grècia

Formes de Govern d'Atenes

Atenes va experimentar diverses formes de govern al llarg de la seva història, evolucionant des de la monarquia fins a la democràcia.

Monarquia

El cap suprem de l'estat primitiu era el rei, basat en una societat tribal. Exercia de sacerdot suprem i administrava justícia. El seu poder era limitat per un consell com a òrgan consultiu. Del segle X al VIII aC, la monarquia es va convertir en aristocràcia.

Aristocràcia

L'aristocràcia era el "govern dels millors", elegits entre les famílies nobles. El poder estava dividit en tres arconts principals i altres magistrats:

• Arcont Rei: Es va convertir en un sacerdot que presidia les festes religioses, s'ocupava dels tresors i dirigia judicis

Grups corporatius

Corporativisme

Doctrina i sistemes socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d'associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.

Herència

Conjunto de los bienes, derechos y obligaciones que, cuando una persona muere, transmite a sus herederos o legatarios.

Successió

És l'acció i efecte de succeir (procedir, provenir, entrar en lloc d'algú). La successió, per tant, és la continuació d'algú o alguna cosa en lloc d'una altra persona o cosa.

Incest

Relacions sexuals i matrimonials entre persones d'un grup de parentiu.

Exogàmia

La recerca d'un cònjuge fora del propi grup, té un valor adaptatiu perquè vincula a les persones a una xarxa social més àmplia que els...

Societat i Grups Socials a l'Antiga Atenes

La societat atenesa de l'època clàssica estava determinada per la divisió entre homes lliures i esclaus. Es considera que dels 500.000 habitants de la Península Àtica, només 40.000 eren ciutadans lliures.

Els Ciutadans Lliures: Drets i Deures

Els ciutadans lliures tenien una gran sèrie de drets:

• El govern de la ciutat mitjançant la participació en l'Assemblea.
• Control sobre els magistrats i jutges.
• Propietat de terra.
• Remuneració per desenvolupar activitats públiques.

Aquest últim dret (la remuneració) era un sistema creat per Pèricles que consistia en el pagament de dietes als ciutadans que exercien com a jurats o eren membres del Consell. La paga era només de 2 òbols diaris, una suma modesta,...

L'època clàssica: la democràcia atenesa

Les reformes de Clístenes

A Atenes, al final del segle VI aC, Clístenes, de família aristocràtica però d’idees moderades, va portar a terme unes reformes que van representar l’inici de la democràcia atenesa. Clístenes va crear deu noves tribus amb caràcter territorial enfront de les quatre tribus tradicionals, basades en el naixement. Per fer-ho, va dividir l'Àtica en tres zones: ciutat, costa i interior. Cadascuna d'aquestes es dividia, al seu torn, en deu districtes (tríties) amb un nombre determinat de dems o municipis.

Organització del govern

També va formar un consell o bulé de cinc-cents membres (pritans), escollits a partir de les deu noves tribus. Un dels grups actuava com a poder...

Grècia: Societat i Cultura

La població de l'antiga Grècia estava dividida entre ciutadans, que gaudien de drets, i esclaus, que no en tenien. No van formar un imperi fins a l'arribada d'Alexandre el Gran. Esparta i Atenes eren les polis més importants.

Esparta

• Entrenaven tant nois com noies per a l'exèrcit.
• No tenia muralla.
• Els homes no es podien casar fins als 35 anys.
• No tenia un exèrcit molt gran.

Atenes

• Intel·lectualment més oberts.
• Es dedicaven al comerç.
• Van inventar la democràcia.

Literatura Grega

Poesia Èpica

Es recitava en públic. Destaquen:

• La Ilíada: Narra l'últim any de la guerra de Troia. Aquil·les, el protagonista, s'enfada amb Agamèmnon perquè li pren l'esclava. El seu amic Pàtrocle lluita per salvar els aqueus del desastre

Interpretació

Significat i contingut

El temple de l'Erectèon fou dedicat a diversos déus (Atena i Posidó) i herois (Erecteu -primer rei d'Atenes, de qui pren el nom l'edifici-, i Cècrops -llegendari primer rei de l'Àtica- i la seva filla Pàndrosos -considerada la inventora del teixit-). Segons la llegenda, Zeus va prometre l'Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa entre Posidó i Atena fou aferrissada: el primer va clavar el seu trident sobre una roca i féu brollar una font d'aigua salada (Posidó és el déu dels mars i les aigües); mentre que Atena plantà una olivera al seu costat. El tribunal dels déus -segons unes altres versions, fou Cècrops qui ho decidí- declarà Atena vencedora i el nom de la polis,...

El Naixement d'Aquil·les i les Noces de Tetis

Tetis va ser posseïda per Peleu, un mortal. El fill que tindrien seria un heroi, Aquil·les. Per seduir Tetis, Peleu va tenir l'ajuda del centaure Quiró.

La Poma de la Discòrdia i el Judici de Paris

Tetis i Peleu es van casar, i a les noces hi van convidar tots els déus, menys Eris, la deessa de la discòrdia. Eris, molesta, es va presentar al banquet i va llançar una poma d'or, provinent del jardí de les Hespèrides, amb un escrit que deia: "Per a la dona més bella".

Les Deesses i el Judici de Paris

Tres deesses es van disputar la poma:

• Hera: esposa de Zeus i deessa del matrimoni.
• Atena: deessa verge, de les arts manuals, els oficis i la intel·ligència.
• Afrodita: la deessa de la bellesa femenina,

La desigualtat legal de les dones fins a 1931

La subordinació legal de les dones va estar vigent fins al 1931, quan la Constitució republicana va declarar la igualtat legal entre els dos sexes. Aquests desavantatges eren molt més durs en el cas de les dones casades que en les solteres. En arribar a la majoria d'edat (23 anys), sempre que fossin solteres, les dones tenien alguns drets semblants als homes (signar contractes, muntar negocis, etc.), malgrat que quedaven excloses de moltes altres funcions (com votar, etc.). En contreure matrimoni, la dona perdia automàticament la majoria dels drets legals i passava a ser un apèndix del seu espòs.

La dona necessitava el permís del marit per fer negocis i, en canvi, el marit estava autoritzat...