Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Anàlisi de l'Escena Clau i Personatges de Hamlet: Tragèdia de Shakespeare

Grec3,05 KB

Anàlisi de l'Escena Clau: La Trampa de Hamlet

Aquest fragment forma part de la segona escena del tercer acte de l'obra Hamlet. Aplega el moment en què Hamlet, fent creure a la resta que s'ha tornat boig, fa cridar un grup d'actors perquè representin una obra que ell mateix ha escrit. En aquesta obra, descriu de manera indirecta la mort del seu pare i l'engany del seu oncle Claudi. Amb aquesta representació, Hamlet pretén veure reflectida en la cara de Claudi la confessió del seu crim.

Aquest serà un dels moments més importants de l'obra, ja que desencadenarà la posterior mort de Poloni a mans de Hamlet (durant la reunió d'aquest amb la reina, afligida per l'obra) i, conseqüentment, la venjança de Laertes que culminarà amb la mort...

Continua llegint "Anàlisi de l'Escena Clau i Personatges de Hamlet: Tragèdia de Shakespeare" »

Grècia Antiga: Període Arcaic, Soló i Afrodita

Grec3,65 KB

Període Arcaic

Va ser una etapa de greus crisis polítiques i socials. Els règims aristòcrates volien mantenir el poder polític i dificultaven l’accés de les classes populars al govern de la ciutat.

Les colonitzacions van ser la conseqüència de la greu situació de Grècia: els emigrants, dirigits cap a Sicília, el mar Negre i el nord d’Àfrica. El comerç i la indústria van prosperar. El tirà era un personatge que assolia el poder amb el suport de les classes més pobres, i també dels artesans i dels comerciants, lluitava contra els nobles i preparava el terreny per a la democràcia.

A Atenes, un noble anomenat Ciló va intentar establir una tirania, però va fracassar. Dracó va ser nomenat legislador extraordinari per revisar...

Continua llegint "Grècia Antiga: Període Arcaic, Soló i Afrodita" »

Iconografia del Poder: Símbols i Representació Històrica

Grec4,77 KB

Suport Eclesiàstic i Militar

Un exemple són els famosos frescos de Ràvena, on el governant es fa representar envoltat dels màxims dirigents eclesiàstics i dels caps militars. Són els dos pilars que asseguren el poder i l'autoritat del governant. Una imatge recurrent que reflecteix aquest suport és la coronació pel Papa, considerada el màxim reconeixement. Aquest acte confereix una gran força simbòlica al seu govern.

Suport Familiar

Ja en l'època moderna, els governants es faran retratar envoltats de la seva família, especialment dels prínceps hereus, que garanteixen la perpetuació de la dinastia.

Les Al·legories: Bon i Mal Govern

Sovint, la representació d'aquests governants es fa mitjançant al·legories. Els reis es fan envoltar...

Continua llegint "Iconografia del Poder: Símbols i Representació Històrica" »

Mitologia Grega: Viatges, Herois i Tragèdies

Grec4,16 KB

Velló d'Or

El Velló d'Or és com una mena de tresor que van a buscar en Jàson i els argonautes durant un viatge. Durant aquest viatge, en Jàson coneix a la Medea, de qui s'enamora. Per aconseguir el Velló d'Or, en Jàson li promet a la Medea que es casarà amb ella.

Un Pal d'Olivera Esmolada

Un pal d'olivera esmolada és l'arma que construeix l'Odisseu per clavar-li a l'ull al ciclop. Amb això, aconsegueix que el ciclop obri la porta de pedra i puguin escapar i alliberar-se. No obstant això, el ciclop es menja uns pocs homes durant l'intent de fugida.

Cera i Cordes

La cera i les cordes són els estris que va utilitzar l'Odisseu per poder escoltar el cant de les sirenes. Va utilitzar les cordes per lligar-se al pal major del vaixell i la cera...

Continua llegint "Mitologia Grega: Viatges, Herois i Tragèdies" »

Tragèdia Grega: Orígens, Estructura i Evolució

Grec2,54 KB

Orígens de la Tragèdia

Atenes és el bressol del gènere dramàtic, relacionat amb Dionís. El tirà Pisístrat va instaurar a Atenes el ritual en honor d'aquesta divinitat i li va dedicar uns festivals dramàtics anomenats Grans Dionisíaques. La tragèdia sorgeix del ditirambe, un cant ritual dedicat a Dionís. Els participants es disfressaven de bocs perquè creien que el déu es manifestava amb aquesta forma. Amb el temps, el ditirambe dionisíac va anar perdent el seu contingut religiós.

Parts de la Tragèdia

Pròleg: Part introductòria on s'exposaven breument els fets i es presentaven els actors.

Parodos: Entrada del cor a l'orquestra.

Episodi: Part del drama situada entre dues entrades del cor, que comprenia el diàleg entre els actors....

Continua llegint "Tragèdia Grega: Orígens, Estructura i Evolució" »

Salvador Espriu: Biografia i Anàlisi d'Antígona

Grec4,16 KB

Salvador Espriu i Castelló

Biografia

Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol del 1913 i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985. Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. És considerat un dels renovadors de la prosa catalana de fórmules noucentistes.

A causa de la mort dels seus familiars i la seva malaltia pulmonar, la seva vida va canviar i va convertir-se en un amant de tot tipus de literatura, interessant-se molt pels llibres de religió i història.

La trajectòria literària de Salvador Espriu es va iniciar el 1929 amb l'edició del llibre Israel, que va ser el seu primer llibre en castellà.

Un any després, el 1930, Espriu ingressava a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret, Filosofia...

Continua llegint "Salvador Espriu: Biografia i Anàlisi d'Antígona" »

Literatura Oriental i Clàssica: De Gilgamesh a l'Eneida

Grec2,9 KB

Literatura Oriental

La Sumèria

Codi d'Hammurabi, Poema de la Creació, Poema de Gilgamesh.

Influències en la literatura posterior:

  • Interacció entre herois i déus.
  • Proves de Gilgamesh.
  • La idea de l'home com a "ésser per a la mort".

Literatura Índia (Període Postvèdic)

Mahabharata i Ramayana. Faula i narrativa índia.

El més antic recull de faules: Panchatantra.

Altres faules: Isop i Jean de La Fontaine.

La Bíblia

Conjunt de llibres canònics del judaisme i el cristianisme. Primer escrita en arameu i hebreu (Antic Testament) i en grec (Nou Testament).

El poble jueu identifica la Bíblia exclusivament amb el Tanakh.

1.000 anys en escriure-la, traduïda a 2.000 llengües, d'inspiració divina.

Textos narratius: mites, haggadà, sagues, llegendes i anècdotes....

Continua llegint "Literatura Oriental i Clàssica: De Gilgamesh a l'Eneida" »

La Percepció, Condicionament i Emocions: Un Viatge a la Psique Humana

Grec3,9 KB

La Percepció i el seu Impacte en la Realitat

La percepció és un procés constructiu que va més enllà de les sensacions, organitzant i captant totalitats amb sentit. Configura les sensacions del món extern, donant sentit al que ens envolta.

Característiques Clau de la Percepció

  • És una capacitat compartida amb els animals per adaptar-nos a l'entorn.
  • És selectiva, enfocant-se en el que interessa i ignorant altres detalls.
  • Tendeix a la constància, percebent els objectes com invariables malgrat el moviment.
  • Està influenciada per factors externs i interns, com expectatives i imaginació.

Condicionament: Aprenentatge a través d'Associacions

El condicionament clàssic és un mecanisme simple d'aprenentatge associatiu entre estímuls, que canvia...

Continua llegint "La Percepció, Condicionament i Emocions: Un Viatge a la Psique Humana" »

Déus Olímpics: Zeus, Posidó, Hera i Més - Atributs i Simbolisme

Grec3,05 KB

Déus Olímpics i els seus Atributs

Zeus/Júpiter: sobirania sobre tot l'univers. Corona, àguila, raig, ceptre.

Posidó/Neptú: sobirania sobre les aigües. Corona, trident, carro amb hipocamps, tritons, reides, dofí.

Hera/Juno: reina de l'Olimp, protectora del matrimoni i dels parts. Corona, ceptre, llança, gall dindi, magrana.

Hades/Plutó: sobirania sobre el món subterrani. Carro amb cavalls negres, tron d'ivori, ceptre, corn de l'abundància.

Demèter/Ceres: protectora de l'agricultura. Feix d'espigues, falç, torxa.

Pal·las Atena/Minerva: protectora de la intel·ligència, d'algunes arts (filosofia, literatura i artesania) i guerra (per a la justícia). Casc, llança, escut, cuirassa, òliba, olivera, victòria alada.

Hèstia/Vesta: protectora...

Continua llegint "Déus Olímpics: Zeus, Posidó, Hera i Més - Atributs i Simbolisme" »

Antígona de Salvador Espriu: Història, Fonts i Temes Clau

Grec3,01 KB

HISTÒRIA LITERÀRIA D'ANTÍGONA:

Va redactar Antígona per primera vegada el març del 1939, però ell sabia que no es podia publicar perquè el català estava prohibit des del Gener. Per tant, l’escriu com a reacció immediata a la guerra. Escriu dues versions: escrita el 1939; publicada el 1955; representada el 1958; reescrita el 1964; editada el 1969. En la versió de 1964: hi afegeix el Lúcid Conseller, i alguns parlaments. La represa dels anys 60 coincideix amb la consolidació d’una resistència cultural.

Fonts originals: Els set contra Tebes d’Èsquil, Antígona de Sòfocles, Fenícies d’Eurípides. Acosta un tema clàssic i universal a la realitat. Parteix dels Set contra Tebes d’Èsquil (primer acte) i replanteja l’Antígona...

Continua llegint "Antígona de Salvador Espriu: Història, Fonts i Temes Clau" »