Salvador Espriu: Biografia i Anàlisi d'Antígona

Salvador Espriu i Castelló

Biografia

Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol del 1913 i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985. Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. És considerat un dels renovadors de la prosa catalana de fórmules noucentistes.

A causa de la mort dels seus familiars i la seva malaltia pulmonar, la seva vida va canviar i va convertir-se en un amant de tot tipus de literatura, interessant-se molt pels llibres de religió i història.

La trajectòria literària de Salvador Espriu es va iniciar el 1929 amb l'edició del llibre Israel, que va ser el seu primer llibre en castellà.

Un any després, el 1930, Espriu ingressava a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret, Filosofia i Lletres. Al llarg de la seva obra poètica, Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés.

La seva producció literària és extensa. Cal destacar els seus llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur, i La pell de brau.

Antígona

Antígona va ser escrita l’any 1939 després de l’entrada de les tropes franquistes a la capital catalana. Després de diferents revisions i d'incorporar un nou personatge amb el qual Salvador Espriu se sentia identificat, el Lúcid Conseller, va ser publicada l’any 1955. El seu context històric és al llarg de la Guerra Civil i la Postguerra.

Antígona és una peça teatral basada en una tragèdia clàssica grega.

Personatges Principals

• Antígona: És la protagonista de l’obra, destacada per la seva noblesa i humanitat. És la filla del rei Èdip i de Iocasta, i germana d'Ismene, Etèocles i Polinices. Des del principi de l’obra té clar que vol enterrar el cos del seu germà, sense importar-li els riscos.
• Eumolp: És l’esclau geperut. No és respectat per ningú, només per Antígona. S’acaba rebel·lant contra Creont i ajudant Antígona.
• Creont: És el germà de Iocasta i rei de Tebes. Persuadeix Etèocles, és manipulador i ho controla tot per poder aspirar al poder. Intenta casar el seu fill amb Antígona. La seva relació amb Antígona mai ha estat bona.
• El Lúcid Conseller: És un personatge afegit per Espriu i el seu alter ego. Ens fa reflexionar sobre la realitat de la guerra i la postguerra del nostre país. És un dels personatges més importants de l’obra, amb un to irònic, i posa en dubte el resultat del sacrifici d’Antígona.

Personatges Secundaris

• Etèocles: És un dels germans d’Antígona. Està enfrontat amb el seu germà, Polinices, per governar Tebes. S’acaben matant en la lluita. Després de la mort del seu pare, Èdip, decideixen governar Tebes per torns, però s’acaben posant en desacord. Antígona aconsegueix solucionar-ho.
• Astimedusa: Era una de les dides, igual que Euriganeia. Té cura dels germans. És la dida més alegre i la que estima més els fills, al contrari que Euriganeia.
• Eurídice: És la muller de Creont. És una mica egocèntrica i es preocupa per la possibilitat d’emparentar-se amb la família d’Èdip a través de casar el seu fill amb Antígona.
• Ismene: És la germana petita d'Antígona. És un personatge trist que es posiciona al costat d'Antígona per intentar ser com ella i fer el que fa ella. No vol quedar-se sola en cap moment.
• Euriganeia: És l’altra dida. La raó que mou aquest personatge és la mort dels seus “fills”. És pessimista, però sol canviar constantment d’idea. No vol posar en perill la seva vida a l’hora d’enterrar el cos de Polinices.

Conclusions

Salvador Espriu utilitza un llenguatge estàndard, on predominen les ironies. Considerava Antígona com una heroïna. La incorporació del Lúcid Conseller ens serveix per saber el punt de vista d’Espriu i ens acaba d’explicar l’obra amb la relació de la postguerra o dictadura.