Tragèdia Grega: Orígens, Estructura i Evolució

Orígens de la Tragèdia

Atenes és el bressol del gènere dramàtic, relacionat amb Dionís. El tirà Pisístrat va instaurar a Atenes el ritual en honor d'aquesta divinitat i li va dedicar uns festivals dramàtics anomenats Grans Dionisíaques. La tragèdia sorgeix del ditirambe, un cant ritual dedicat a Dionís. Els participants es disfressaven de bocs perquè creien que el déu es manifestava amb aquesta forma. Amb el temps, el ditirambe dionisíac va anar perdent el seu contingut religiós.

Parts de la Tragèdia

Pròleg: Part introductòria on s'exposaven breument els fets i es presentaven els actors.

Parodos: Entrada del cor a l'orquestra.

Episodi: Part del drama situada entre dues entrades del cor, que comprenia el diàleg entre els actors.

Estàsim: El cor cantava sense canviar de lloc a l'orquestra.

Èxode: Sortida d'escena del cor.

Èsquil

Obres destacades: Prometeu encadenat i la trilogia de l'Orestíada.

Èsquil és considerat el creador de la tragèdia com a gènere literari i de la trilogia. En les seves obres, els personatges estan sotmesos al poder absolut de Zeus. El seu llenguatge presenta estructures complexes.

Sòfocles

Va viure l'època de màxima expansió de l'Imperi Atenès, però també el començament de la seva davallada amb la Guerra del Peloponès.

Obres destacades: Èdip Rei, Electra, Àiax i Èdip a Colonos.

Eurípides

De les 92 obres que se li atribueixen, se n'han conservat 18, entre les quals destaquen Medea, Hipòlit, Electra i Les Bacants.

Característiques de l'obra d'Eurípides:

• Els personatges continuen essent figures de la mitologia, però amb un tractament que els apropa més a la realitat.
• Va ser el primer autor que es va interessar per la psicologia femenina.
• El destí de les persones és a les mans de l'atzar, personificació de la deessa Fortuna, i no en poder de les divinitats.
• Va criticar temes importants com les conseqüències de la guerra, per exemple a Les Troianes.
• El cor va perdre importància respecte als altres autors tràgics.
• El seu llenguatge és senzill i s'assembla a la prosa.
• Entre les tècniques de la seva obra, destaquen l'ús del pròleg per facilitar la comprensió de la tragèdia i la introducció del recurs del deus ex machina.