Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

La Rendició d'Atenes: Teràmenes i les Condicions de Pau

Grec3,07 KB

Els Primers Contactes per la Pau amb Lacedemònia

12. Ell va manar que anessin a Lacedemònia. Ell, de fet, no tenia autoritat. Quan els ambaixadors van anunciar aquestes coses als atenesos, aquests els van enviar cap a Lacedemònia.

Rebuig a Sel·làsia: La Posició d'Agis

13. I ells, quan estaven a Sel·làsia, prop de Lacònia, i van saber per ells les coses que deien, que eren precisament les d'Agis, van manar que se n'anessin d'allí, i que si desitjaven alguna cosa de pau, era millor que vinguessin havent deliberat.

Desesperació a Atenes: Amenaça d'Esclavitud i Fam

14. Els ambaixadors, quan van arribar a casa i van anunciar això a la ciutat, el desànim es va apoderar de tots. De fet, pensaven que anaven a ser esclavitzats i que, fins que

...

Continua llegint "La Rendició d'Atenes: Teràmenes i les Condicions de Pau" »

Grans Filòsofs de la Història: Plató, Aristòtil i Descartes

Grec4,76 KB

Plató (426-347 a.C.)

Ens trobem davant d'un text sobre Plató, filòsof que va viure a Atenes entre els segles V i IV a.C. En aquest context, cal destacar les Guerres del Peloponès (431-404 a.C.), que van enfrontar Atenes i Esparta i que es poden entendre com un enfrontament de dues concepcions de la política: la democràcia d'Atenes i l'aristocràcia espartana. Esparta va guanyar el conflicte imposant a Atenes el govern dels Trenta Tirans (404-403 a.C.). Quan es va reinstaurar la democràcia, ell la va criticar fortament per les injustícies i controvèrsies.

Plató pertanyia a una família aristocràtica i, als vint anys, es va convertir en deixeble de Sòcrates. Després de la mort de Sòcrates, va iniciar un període en què es va dedicar...

Continua llegint "Grans Filòsofs de la Història: Plató, Aristòtil i Descartes" »

Homer: Biografia i Obres

Grec3,96 KB

Homer: Biografia

Realment no es sap si Homer va existir, per això es va crear la qüestió homerica, un debat sobre si Homer va existir i va escriure la Iliada i la Odissea, o si Homer va ser una agrupació d'autors anònims. El seu naixement és desconegut, però ciutats com Atenes, Ítaca o Salamina reclamaven el lloc del seu naixement. Va ser el poeta més estimat i important de la cultura grega. Se li atribueixen dues grans obres: la Iliada i la Odissea, que van proporcionar un coneixement profund sobre els homes i els déus, per això les seves obres són considerades una ensenyança útil i duradora.

La Iliada

Narra els fets ocorreguts durant 51 dies en l'últim any de la guerra de Troia, i està dividida en 24 cants:

  • Cant I (enfrontament
...
Continua llegint "Homer: Biografia i Obres" »

Interpretació del Mite de la Caverna de Plató

Grec660 bytes

El Mite de la Caverna de Plató

Mite amb el qual Plató descriu la nostra situació respecte del coneixement: de la mateixa manera que els presoners de la caverna que només veuen les ombres dels objectes, nosaltres vivim en la ignorància quan les nostres preocupacions es refereixen al món que s'ofereix als sentits. Només la filosofia pot alliberar-nos i permetre'ns sortir de la caverna al món vertader o Món de les Idees.

Context Històric

Ja fa uns llargs 2.400 anys, Plató, un dels grans filòsofs de la història de la humanitat, va escriure en el seu llibre

La Democràcia Atenesa: Evolució i Institucions

Grec5,63 KB

Inst. Democràcia Atenesa.

La democràcia va néixer d'un llarg procés polític que va anar evolucionant amb el temps, donant drets als ciutadans en un règim monàrquic primer, en una oligarquia després i una etapa de tirania instaurada per Pisistrat. Després aparegué Soló, un dels primers legisladors de la democràcia atenesa i un dels savis de Grècia. Va crear el thetes, una nova classe social que tenia dret a participar en l'assemblea pública. Després va aparèixer Clístenes, que va dur a terme: una reforma social inspirada en igualtat legal, creant una nova constitució, la divisió de l'Àtica en 10 tribus, reformes dins del govern. Per tant, en època clàssica les institucions ateneses queden configurades:
  • Assemblea: formada
...
Continua llegint "La Democràcia Atenesa: Evolució i Institucions" »

L'Època Arcaica Grega: Polis, Economia i Societat

Grec4,95 KB

L'Època Arcaica Grega: Orígens i Transformacions

El Sorgiment de les Polis i l'Oligarquia

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'edat fosca grega que havia succeït la civilització micènica. A l’època arcaica, els grecs ja s’agrupaven en polis, ciutats que tenien un govern, unes lleis i un exèrcit propis. Per això es diu que les polis eren ciutats-estat. Inicialment, les polis estaven governades per caps locals, però a poc a poc el poder va passar a mans de la minoria privilegiada, els més rics, que s’anomenaven a si mateixos aristoi, que significa 'els millors'. La forma de govern de la polis arcaica era l’oligarquia (del grec, 'el govern de pocs'), el govern el controlaven els grans propietaris.

Economia

...
Continua llegint "L'Època Arcaica Grega: Polis, Economia i Societat" »

Tragèdies gregues clàssiques

Grec2,63 KB

Esquil: Prometeo Encadenado

Es una tragèdia tradicionalment atribuïda a Esquil, però actualment és considerada per molts erudits el treball d'un altre autor, potser durant el segle IV aC. Sabem que era la primera tragèdia d'una trilogia. La obra està basada en el mite de Tità Prometeu. Prometeu havia enganyat als déus fent que rebessin la pitjor part de qualsevol animal sacrificat i els éssers humans la millor. A més, havia robat el foc per entregar-lo als mortals i per això fou castigat pel déu Zeus. D'altra banda, Prometeu posseïa el coneixement profètic de la persona que un dia derrocaria a Zeus, però es negava a divulgar aquesta informació.

Edip Rey

És una tragèdia de data desconeguda, encara que alguns indicis suggereixen...

Continua llegint "Tragèdies gregues clàssiques" »

La Guerra de Troia: Mites, Herois i el Cavall de Fusta

Grec2,88 KB

La Guerra de Troia

En realitat, la Guerra de Troia comença al banquet de les noces de Tetis i Peleu, perquè Eris, la Discòrdia, no hi fou convidada. Per això, des de l'entrada va llançar una poma amb una inscripció que deia: 'Per a la més bella'. Hera, Afrodita i Atenea es barallen de seguida per la poma i decideixen posar com a jutge a Zeus, però aquest els diu que cerquin algú sense importància.

Paris, el fill de Príam, el rei de Troia, va ser abandonat a un bosc després que la seva germana Cassandra, que tenia la capacitat de predir el futur, digués que ell seria la causa de la destrucció de Troia. Hermes, que cercava algú sense importància, va donar la poma amb la inscripció a Paris pensant-se que era un pastor qualsevol,...

Continua llegint "La Guerra de Troia: Mites, Herois i el Cavall de Fusta" »

Cosmogonia i Teogonia: Mite de Successió a l'Antiga Grècia

Grec2,4 KB

Cosmogonia i Teogonia (Mite de Successió)

Fa milions i milions d'anys, l'Univers estava format per matèria desordenada. Aquesta matèria, també coneguda com a Caos, per casualitat o per l'acció d'un demiürg (Déu creador del món), s'ordenà constituint un Cosmos.

A causa d'aquest fet, es creà la primera generació de Déus, formada per Urà (personificació del cel) i Gea (personificació de la terra). Aquests dos Déus estan units, actuen com a esposos i tenen tres tipus de fills: els hecatonquirs o centímans (gegants amb cinquanta mans a cada costat), els ciclops (gegants amb un sol ull) i els titans (gegants amb aspecte humà). D'aquests últims n'hi havia uns dotze i formaven la Segona Generació de Déus. Cal destacar Rea, Prometeu...

Continua llegint "Cosmogonia i Teogonia: Mite de Successió a l'Antiga Grècia" »

Homer i Hesíode: Poesia Èpica Grega

Grec3,63 KB

Homer i la Qüestió Homèrica

Els millors documents que tenim per a conèixer l'evolució de la cultura grega des de l'etapa micènica fins a l'etapa arcaica són els dos poemes d'Homer: la Ilíada i l'Odissea. Homer és presentat com un aede cec nascut a Quios entre el segle IX i el VIII aC. La transmissió de poemes es produïa de forma oral i en els seus poemes apareix la figura de l'aede, el cantor que en palaus i places improvisava diversos cants sobre les gestes dels herois i s'acompanyava d'un instrument de corda durant la recitació. Aquest podia dir de memòria llargs relats èpics, per això es valia d'un repertori fix d'epítets i fragments de versos anomenats fórmules, que anava repetint al llarg de l'audició.

La Ilíada i l'Odissea

Al...

Continua llegint "Homer i Hesíode: Poesia Èpica Grega" »