L'Època Arcaica Grega: Polis, Economia i Societat

L'Època Arcaica Grega: Orígens i Transformacions

El Sorgiment de les Polis i l'Oligarquia

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'edat fosca grega que havia succeït la civilització micènica. A l’època arcaica, els grecs ja s’agrupaven en polis, ciutats que tenien un govern, unes lleis i un exèrcit propis. Per això es diu que les polis eren ciutats-estat. Inicialment, les polis estaven governades per caps locals, però a poc a poc el poder va passar a mans de la minoria privilegiada, els més rics, que s’anomenaven a si mateixos aristoi, que significa 'els millors'. La forma de govern de la polis arcaica era l’oligarquia (del grec, 'el govern de pocs'), el govern el controlaven els grans propietaris.

Economia Arcaica: De la Terra al Comerç

Al començament de l'època arcaica, la riquesa es trobava en la terra (els homes més rics i poderosos eren els propietaris de les grans finques) i les activitats artesanals i el comerç tenien poca importància; l'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Existien propietaris de finques menys extenses, però aquests es veien sovint amenaçats per la misèria i pels deutes, que acabaven portant-los a l’esclavitud. Durant tota aquesta època, les tensions entre camperols pobres i terratinents van anar en augment.

La Colonització Grega i els seus Efectes

Entre els segles VIII i VI aC es va produir a Grècia una època de crisi. Les polis gregues van fundar nombroses colònies. La colònia era una polis políticament independent de la metròpolis (la ciutat fundadora), però mantenia amb aquesta relacions amistoses basades en el comerç, la religió i les tradicions culturals comunes. El procés de la colonització va tenir efectes molt importants i va transformar la vida d’una gran part del món grec:

• Es va produir un intercanvi cultural: els grecs van entrar en contacte amb altres pobles, com ara els fenicis, els etruscos o els egipcis. La colonització també va servir per estendre la civilització grega més enllà de les seves fronteres.
• Es va produir un canvi en l’estructura econòmica, passant d'una base de blat i ramaderia a una altra basada en la vinya i l'olivera (fomentant el comerç).
• Van augmentar les importacions de primeres matèries (minerals d’Occident, ivori d’Egipte, ambre del nord i cereals de la Magna Grècia).
• Van aparèixer noves tècniques de navegació i nous sistemes de pagament, com la moneda (cap al 680 aC). El comerç de bescanvi (intercanvi d’una mercaderia per una altra) va ser substituït pel comerç de base monetària.

Canvis Socials i Polítics a la Grècia Arcaica

Els canvis econòmics van alterar les estructures socials i polítiques de Grècia:

• El comerç va crear noves fortunes no basades en la propietat rural, sinó en la mobiliària, és a dir, el diner. Entre les classes populars, uns pocs es van enriquir i van esdevenir grans comerciants o propietaris de tallers on treballaven esclaus. La majoria de petits propietaris, però, no podien canviar fàcilment el blat per la vinya i l’olivera, ni podien competir amb els preus dels productes agraris importats de Sicília i del mar Negre; endeutats, aviat es van quedar sense terres i esdevingueren jornalers o esclaus. Es va tornar a produir una concentració de la terra en mans de grans propietaris.
• Per altra banda, la preeminència militar dels aristoi (la noblesa), base del seu poder, va ser discutida i qüestionada amb l’aparició d’un nou guerrer, l’hoplita (infanteria pesant). La substitució del carro i el cavall per la infanteria pesant va fer que l’armament esdevingués més barat; el combatent es podia costejar el seu propi equipament de guerra (la defensa de la polis deixava de ser monopoli dels aristoi per esdevenir una tasca col·lectiva).
• Els aristoi volien continuar tenint el poder polític, però el comerç havia enriquit noves classes que exigien un lloc preponderant en la vida de la polis; la nova burgesia reclamava una participació en el poder polític i la redacció de lleis escrites; i els camperols demanaven la supressió de l’esclavitud per deutes i el dret a la terra. Es va produir una lluita de classes i la reivindicació fonamental va ser la redacció de lleis escrites, fet que va fer sorgir la figura dels legisladors. Però la crisi social no es va solucionar amb les reformes dels legisladors, de manera que la ruptura definitiva del sistema la va produir l’aparició dels tirans. La tirania va ser el sistema polític que va conduir a la polis clàssica. El tirà era un usurpador que governava amb poder absolut, però amb el suport de les masses i la nova aristocràcia dels diners. Va eliminar els privilegis de l'oligarquia i va conduir la polis a la consolidació de la democràcia.