Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Conflictes Grecs Antics: Mèdiques i Peloponès

Grec2,64 KB

Guerres Mèdiques (499-479 aC)

Van ser conflictes entre grecs i perses.

Causes de les Guerres Mèdiques

  • L'ambició persa i la seva política expansionista.
  • El rei Darios va intentar dominar totes les illes de l'Egeu.
  • Atenes i Esparta s'hi van oposar.

Primera Fase: Batalla de Marató

Quan els perses van desembarcar a Marató, van ser repel·lits pels atenesos a les ordres de Milcíades.

Segona Fase: Invasió de Xerxes

En morir Darios, el seu fill Xerxes va decidir venjar-se d'Atenes. La infanteria va travessar l'Hel·lespont, però els espartans, dirigits per Leònides, van establir una línia de defensa al pas de les Termòpiles. Tot i així, els espartans van fracassar i van morir, i la Grècia central va quedar indefensa. Xerxes va avançar sense...

Continua llegint "Conflictes Grecs Antics: Mèdiques i Peloponès" »

Anàlisi d'Antígona de Salvador Espriu: Personatges i Context

Grec2,27 KB

Antígona de Salvador Espriu

Antígona és una obra de teatre de Salvador Espriu, escrita en tres versions amb canvis d'estructura i personatges. La primera versió és del 1939, la segona del 1955 i la definitiva del 1967. Aquesta obra versiona l'antic mite d'Antígona, basant-se en l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes, per reflectir la situació a Espanya, la lluita entre els dos bàndols, fent referència a la lluita de germans en l'obra.

L'obra es divideix en tres actes precedits d'un pròleg que es converteix en un personatge que surt a escena per situar i contextualitzar els personatges. Aquest personatge és un alter ego d'Espriu.

Aquest fragment es troba al 2n acte, en un erm al voltant de Tebes, on Tirèsias i Eumolp intenten...

Continua llegint "Anàlisi d'Antígona de Salvador Espriu: Personatges i Context" »

Comparativa de Hamlet amb Romeu i Julieta, Rei Lear i Otel·lo

Grec3,51 KB

Anàlisi Comparativa: Hamlet i Altres Tragèdies Shakespearianes

Hamlet i Romeu i Julieta

  • Famílies Enfrontades: Ambdues obres presenten un conflicte central entre dues famílies (a Hamlet: la cort danesa amb tensions internes i l'amenaça de Fortimbràs; a Romeu i Julieta: els Montesco contra els Capuleto).
  • Odi i Venjança: L'obra de Romeu i Julieta està marcada per l'odi i la venjança entre famílies, igual que a Hamlet, on el protagonista odia el seu oncle per l'assassinat del seu pare i busca venjar-se'n.
  • Naturalesa de l'Amor: A Romeu i Julieta, l'amor entre els protagonistes és profundament correspost. En canvi, a Hamlet, la relació entre Hamlet i Ofèlia és complexa i l'amor no és clarament correspost; Hamlet sembla jugar amb els sentiments
...
Continua llegint "Comparativa de Hamlet amb Romeu i Julieta, Rei Lear i Otel·lo" »

Colonització i Guerres Mèdiques a l'Antiga Grècia

Grec5,34 KB

L'Expansió Grega i l'Ascens de les Polis

Gradualment, la colonització grega a l'est va arribar al territori de l'actual Ucraïna, banyat pel mar Negre. A l'oest, les costes d'Albània, Sicília i el sud de la península Itàlica van ser colonitzades, així com les costes de França, Còrsega i el nord-est de la península Ibèrica. Al sud, es van fundar colònies a Egipte i Líbia. Les polis gregues encara estaven en formació, però disposaven de bons recursos. Alguns exemples són: Atenes, que tenia el Laurion (una mina de plata gegant); l'illa de Paros (on es trobava el millor marbre del món antic); Creta; Corint; Delos (l'illa divinitzada on van néixer Apol·lo i Àrtemis); la Jònia (l'origen de la filosofia), etc. En aquest període...

Continua llegint "Colonització i Guerres Mèdiques a l'Antiga Grècia" »

Dionís: El Déu de la Irracionalitat, els Instints i la Festa

Grec2,81 KB

Dionís: El Déu de la Irracionalitat

Dionís, el seu nom significa 'dues vegades nascut', és el déu de la irracionalitat i dels instints primaris: supervivència i protecció cap a les nostres criatures, sobretot l’instint de reproducció. Dionís és el déu que supera la raó, ja que nosaltres estem educats segons unes normes que limiten els instints irracionals. És considerat “Eleuzerios”, l’alliberador, perquè ens allibera de la raó. El moment on està permès pels instints irracionals és la festa, és on Dionís es manifesta. Drogues i alcohol: vi. Dionís és un déu extravagant. No vesteix com els altres déus ni tampoc es comporta com ells, ja que de nen va ser abandonat i no va tenir ni pare ni mare al seu costat, va...

Continua llegint "Dionís: El Déu de la Irracionalitat, els Instints i la Festa" »

Poemes Homèrics i Tragèdia Grega: Ilíada, Odissea, Èsquil, Sòfocles, Eurípides

Grec9,32 KB

Els Poemes Homèrics: Arguments i Característiques

Orígens i Tradició

La primera civilització hel·lènica va ser la micènica, cap al 1500 aC, que mantenia vincles amb una altra més antiga, la minoica. Totes dues es van esfondrar amb l'adveniment de l'Edat del Ferro. Micenes canvia les seves estructures de poder: la monarquia passa a oligarquia i es consolida a Grècia. Creta desapareix pels tsunamis. Cap als segles X/IX aC apareix l'escriptura alfabètica grega.

La Ilíada i l'Odissea són el resultat d'una tradició cultural molt llarga de la qual només podem intuir l'existència. El món d'Homer vol ser una recreació del món micènic. La versió homèrica de la Guerra de Troia té com a fonament la llegenda de la història llunyana....

Continua llegint "Poemes Homèrics i Tragèdia Grega: Ilíada, Odissea, Èsquil, Sòfocles, Eurípides" »

Origen de la Filosofia a Grècia: Del Mite al Logos

Grec23,32 KB

L'Ascens de la Classe Mitjana a l'Antiga Grècia

A l'antiga Grècia, la majoria de la població estava esclavitzada, sense terres o tot just sobrevivint, i depenien de l'estabilitat del govern, ja que tenien poc temps o poca riquesa per poder influir-hi. Malgrat que la classe mitjana mai va assolir les proporcions vistes a l'Amèrica moderna o a moltes altres nacions, es pot sostenir que era més majoritària i més influent a Grècia que en qualsevol altra cultura anterior.

Aquest creixement i expansió va portar els grecs a entrar en conflicte amb altres cultures civilitzades, especialment amb els fenicis, però també amb els egipcis, els assiris i molts altres. Els contactes distants arribaven fins a Babilònia i l'Índia. La necessitat de...

Continua llegint "Origen de la Filosofia a Grècia: Del Mite al Logos" »

Guerres Mèdiques i del Peloponès: Conflictes Clau de l'Antiga Grècia

Grec2,51 KB

Les Guerres Mèdiques

Van tenir lloc durant la primera meitat del segle V aC. Les va iniciar el rei persa Darius I amb la finalitat de castigar la revolta de Milet. Darius va fer dues expedicions: la primera va fracassar a causa d'una tempesta (492 aC); en la segona, els atenesos van derrotar els perses a la badia de Marató (490 aC). En morir Darius, el seu fill Xerxes I va guanyar la batalla de les Termòpiles, on perses i espartans, dirigits per Leònides, es van enfrontar. Amb la Grècia central desprotegida, Xerxes va avançar fins a Atenes, on van evacuar la ciutat a Salamina. A Salamina, l'any 480 aC, Temístocles va aconseguir la victòria per a Grècia. A Beòcia, el rei espartà Pausànies va derrotar l'últim reducte de tropes perses
...
Continua llegint "Guerres Mèdiques i del Peloponès: Conflictes Clau de l'Antiga Grècia" »

Governs d'Atenes i Esparta: Comparació

Grec2,97 KB

Govern d'Atenes

Monarquia

El rei exercia de sacerdot suprem i administrava justícia. El poder era limitat per un consell que actuava com a òrgan consultiu.

Aristocràcia

Govern dels millors, elegits entre les famílies nobles de la ciutat. El poder del rei queda distribuït:

  • Arcont rei: sacerdot que presidia les festes religioses, s'ocupava dels tresors dels temples i dirigia els judicis relatius al culte i a l'homicidi.
  • Arcont epònim: era el primer magistrat i aplicava la justícia als ciutadans.
  • Arcont polemarc: assumeix el poder de l'exèrcit.
  • Arconts menors o tesmòtetes: eren 6 magistrats encarregats de les lleis i dels temes judicials.
  • Consell Areòpag: en formaven part les magistratures anteriors quan deixaven el govern, càrrec vitalici.
...
Continua llegint "Governs d'Atenes i Esparta: Comparació" »

Eurípides, Apol·lo, Àrtemis i Orígens Comèdia

Grec2,76 KB

Eurípides: Vida i Obra

La tradició explica que Eurípides vivia en una cova, a l'illa de Salamina, on probablement va concebre gran part de la seva obra. Les obres que s'han conservat són: Alcestis, Medea, Els Heràclides, Hipòlit i Andròmaca.

Característiques de l'Obra d'Eurípides

  • Els personatges, tot i ser figures de la mitologia, reben un tractament que els apropa a la realitat. Sovint utilitzava la llegenda heroica per a desconstruir l'ideal d'heroi tradicional.
  • El moviment del racionalisme sofístic, que considerava l'ésser humà com a centre de l'Univers, va influir notablement en la seva obra.
  • S'interessà profundament per la psicologia femenina (com es pot veure en la figura de Medea).
  • El destí de les persones és representat com
...
Continua llegint "Eurípides, Apol·lo, Àrtemis i Orígens Comèdia" »