Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Les Guerres Mèdiques i l'Imperialisme Atenès

L'època clàssica s'inicià amb l'enfrontament de Grècia amb Pèrsia. La victòria grega significava el triomf d'Europa sobre Àsia.

Les Guerres Mèdiques: Grècia contra Pèrsia

La revolta d'Aristàgores, tirà grec de Milet, va ser sotmesa i Pèrsia es va disposar a castigar les dues ciutats que li havien donat recolzament: Atenes i Erètria; també volia suprimir l'obstacle.

Primera i Segona Expedició Persa

Darios va fer dues expedicions:

• La primera va fracassar a conseqüència d'una tempesta.
• La segona va desembarcar a Marató, on les tropes ateneses, sota el comandament de Milcíades, van derrotar els perses.

La Gran Ofensiva de Xerxes

Atenes es preparava amb Temístocles per organitzar una nova...

Ismene: La Indecisió i l'Oblit

Germana petita d'Antígona, i germana també d’Etèocles i de Polinices. En un principi es manté al marge del conflicte entre els dos germans, però quan percep que Antígona s'hi amoïna, s'hi implica fervorosament i decideix fer-li costat desafiant la llei de Creont. No obstant això, acaba defallint per por a patir-ne les conseqüències.

Ella, que ha vist la mort dels germans (sense conèixer la realitat), exclama: els meus ulls han vist el vostre crim. Els seus ulls han estat cecs i el record del pare no li produeix una altra cosa que horror: Aquest vell (Tirèsias) m’horroritza, em recorda al pare quan ja era cec.

És feble, no pot suportar la visió del seu germà mort envoltat d’ocells.

L’únic camí...

Personatges a l'obra d'Espriu: Anàlisi d'Antígona

Les obres de Salvador Espriu presenten, mitjançant el grotesc, personatges esquemàtics i sintètics que ressalten aspectes determinants del comportament.

Antígona: Heroïna tràgica i moral

Antígona és la protagonista de l'obra dramàtica. És un personatge superior a la resta i la caracteritza un destacat sentit de la moralitat. Representa la llei natural que s'enfrontarà inexorablement a la llei civil encarnada per Creont. Es troba al mig de la relació violenta que mantenen els seus dos germans pel poder. Antígona, tot i que se'ls estima a tots dos, sent certa debilitat per Polinices, el més desfavorit, i s'inclina a protegir-lo. Durant la infantesa, Etèocles era el preferit de la...

COMENTARI

(El Lúcid Conseller a l'amic)

Em reservaré el que penso i et recomano que facis el mateix. Els altres ratificaran la condemna d’Antígona.

Aquest fragment objecte d'anàlisi pertany a la segona edició d'Antígona, escrita el 1964. Se situa al final del tercer acte, dins del palau reial i davant del govern de Creont. Antígona ha estat conduïda pels guardes després de desobeir la llei i els consells de Tirèsias, sepultant de nit al bosc de Tebes el seu germà Polinices amb l'ajuda d'Eumolp.

Antígona s'ofereix en sacrifici, en un acte heroic, pel bé del seu poble. La seva actitud de perdó i tolerància és una lliçó moral contra la tirania, que entén el poder com la institucionalització de la venjança i de l'odi. S'esmenta...

Àlgebra Lineal i Geometria

Posició relativa de plans (Teorema de Rouché-Frobenius)

• 2 incògnites (rectes en el pla):
  • Si rang(A) = rang(A*) = 2: SCD. Les rectes es tallen en un punt.
  • Si rang(A) = rang(A*) = 1: SCI. Les rectes són coincidents.
  • Si rang(A) = 1 i rang(A*) = 2: SI. Les rectes són paral·leles.
• 3 incògnites (plans a l'espai):
  • Si rang(A) = rang(A*) = 3: SCD. Els plans es tallen en un punt.
  • Si rang(A) = rang(A*) = 2: SCI. Els plans es tallen en una recta.
  • Si rang(A) = rang(A*) = 1: SCI. Els plans són coincidents.
  • Si rang(A) = 2 i rang(A*) = 3: SI. No tenen res en comú (es tallen dos a dos).
  • Si rang(A) = 1 i rang(A*) = 2: SI. Els plans són paral·lels.

Anàlisi Matemàtica

Límits i Indeterminacions

• ∞ / ∞: Comparar graus de numerador

Els Dotze Treballs d'Hèrcules

Els dotze treballs d'Hèrcules: el lleó de Nemea, l'Hidra de Lerna, la cérvola de Cerinea, el senglar d'Erimant, els estables del rei Augies, els ocells de l'Estimfal, el bou de Creta, les eugues de Diomedes, el cinyell de les amazones, els ramats de Gerió, les pomes d'or de les Hespèrides i el gos Cèrber.

Cicles Heroics: Troia

Bodes de Tetis i Peleo: la poma de la Discòrdia. Helena: per la seva bellesa, Ulisses emplaça a tots els grecs a venjar qualsevol ultratge que sofreixi. Rapte d'Helena: es compleixen els designis dels dos mites anteriors i es desencadena la Guerra de Troia. Tetis intenta salvar a Aquil·les: episodi de Scyros. Delicte d'Agamèmnon: sacrifici d'Ifigenia. Guerra de Troia: es defineixen...

Del Mite al Logos: L'Alba de la Raó Grega

Què és un Mite? Definició i Característiques

Els mites són narracions que expliquen fets que succeeixen a homes i déus, l'origen de l'univers, els fenòmens naturals i la cultura.

Característiques:

• No expressen cap veritat real ni la pretenen.
• Hi trobem qüestions que pertanyen al transcendent: el destí, la mort, la felicitat, la vida, l'amor... Els mites ja parlen dels eterns problemes humans.
• Són contes que ofereixen respostes immòbils i eternes basades en el passat.
• Són arbitraris.

La Cultura Grega Arcaica: Societat i Educació

La Grècia anterior al sorgiment de la filosofia es caracteritza per dues circumstàncies clau:

• Societat aristocràtica, agrícola i guerrera (regnes petits). L'estructura

Període Arcaic (800-500 aC)

El Període Arcaic (800-500 aC) va ser una etapa de greus crisis polítiques i socials, en què es va consolidar l'estructura de la polis.

Crisi i Colonitzacions

• Els règims aristocràtics volien mantenir el poder polític i dificultaven l'accés de les classes populars al govern de la ciutat.
• L'augment de població i l'escassetat de terres cultivables, a més de les lluites polítiques, van ser la causa de la crisi.
• Durant els anys 750-550 aC, les colonitzacions van ser un alleujament passatger de la greu situació a Grècia: els emigrants es dirigien cap a Sicília, el mar Negre i el nord d'Àfrica.
• El comerç i la indústria van prosperar.

Tirania i Reformes

En algunes ciutats, la prosperitat del comerç va permetre...

Teatre Francès: La Regla de les Tres Unitats

Normes Clàssiques del Teatre Francès

La dramatúrgia clàssica francesa es regia per la Regla de les Tres Unitats, establerta per no cansar el públic:

• Unitat d'acció: Les obres han de tenir un únic fi, és a dir, només han de tractar un tema, no diversos alhora.
• Unitat de temps: L'acció ha de tenir un període màxim de 24 hores.
• Unitat de lloc: Totes les accions han de passar en un mateix lloc.

A més, totes les obres havien de tenir 5 actes. El teatre francès clàssic establia una separació estricta entre gèneres:

• La tragèdia ha de ser sempre en vers, amb personatges d'alta noblesa.
• La comèdia s'escriu en vers o en prosa, però la protagonitza gent de classe baixa.

Característiques del Teatre

Situació Política a Atenes fins a Dracó

A Atenes, el govern estava en mans del rei, que actuava com a sacerdot i jutge, i era responsable de la guerra. Posteriorment, el poder militar va cedir al polemarc i el judicial a l'arcont. Els càrrecs, inicialment vitalicis, van passar a ser decennals i, finalment, anuals. A més, hi havia sis legisladors o tesmòtetes, encarregats de recollir i conservar les decisions amb força de llei.

Al segle VII a.C., el poder atenès estava dominat per l'aristocràcia. No obstant això, l'expansió del comerç va donar lloc a una nova classe de ciutadans que no podien accedir a llocs de responsabilitat política, fent les reformes inevitables. L'any 621 a.C., Dracó va ser nomenat legislador per innovar en...