Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

Sofistes i Sòcrates: Filosofia a l'Atenes de Pèricles

Grec3,69 KB

Segle V aC: L'Atenes de Pèricles

El segle V aC representa l'època de major esplendor filosòfica i cultural d'Atenes. El tema principal és la societat i la política.

Els Sofistes

  • Protàgores d'Abdera
  • Gòrgies de Leontinoi

Altres filòsofs

  • Sòcrates d'Atenes
  • Plató d'Atenes
  • Aristòtil d'Estagira

Després de les Guerres Mèdiques contra els perses (Marató el 490 aC, Salamina el 480 aC i Platea el 479 aC), els atenencs viuen uns anys d'esplendor: l'època de Pèricles (460 aC al 429 aC). La decadència arriba amb la Guerra del Peloponès (431 aC - 404 aC), on s'enfronten els aliats d'Esparta i Atenes. Esparta i els antidemocràtics resulten victoriosos. L'any 403 aC es restaura la democràcia, i el 399 aC Sòcrates és acusat d'impietat i de corrompre...

Continua llegint "Sofistes i Sòcrates: Filosofia a l'Atenes de Pèricles" »

La transició del mite al Logos a la Grècia clàssica

Grec3,17 KB

Al segle XVIII (Grècia clàssica) hi ha Homer, un rapsoda que anava recitant poemes. Aquests poemes eren sobretot llegendes de veus, herois de l’època, és a dir, mites.

Homer passa a la història perquè tot allò que explica, ho escriu en dos llibres:

  • Ilíada: últims 10 anys de la guerra de Troya (quan Aquiles s’enfada)
  • Odissea: quan Ulises acaba la guerra a Troya i se’n va a casa (Ítaca)

No se les inventa, li venen de tradició oral.

La història de la Ilíada comença amb el Judici de Paris.

En el moment en què Paris decideix que Afrodita és la més guapa, li fa un regal que és la més bella de les mortals: Helena de Esparta però hi havia un problema: estava casada i se l’endú a Troya. El marit de Helena, Melenao, rei d’Esparta,...

Continua llegint "La transició del mite al Logos a la Grècia clàssica" »

Herois de la mitologia grega: Hèctor, Enees, Teseu i Èdip

Grec3,02 KB

Herois de la Mitologia Grega

Hèctor

Hèctor, mort per Aquil·les, és recordat especialment per l'episodi en què els troians recullen el seu cos i li reten homenatge. Aquest príncep va entregar la seva vida pel seu poble, sabent que era impossible vèncer Aquil·les, i va prioritzar l'honor. Tenia un fill i va complir amb el seu deure com a príncep.

Enees

Enees, conegut per l'obra Eneida, era cosí o germà de Príam. Va aconseguir salvar un grup de troians i portar-los al Laci, on fundarien Roma. És recordat per la imatge d'abandonar la ciutat portant el seu pare. Enees simbolitza el valor, la virtut i l'amor filial.

Teseu

Teseu és l'heroi més important d'Atenes, considerat el seu rei llegendari més destacat, juntament amb Hèrcules, amb...

Continua llegint "Herois de la mitologia grega: Hèctor, Enees, Teseu i Èdip" »

La Mítica Història de Gea, Urà i Crono

Grec3,25 KB

Gea, Urà i Crono

Segons els grecs, existia el caos que va sorgir Gea (la mare terra). Aquesta va tenir un fill, Urà. Urà és el déu que va fertilitzar Gea. És, sobretot, el déu de la pluja que simbolitza la seva fertilitat. Amb aquesta pluja, va fer que Gea generés els rius, llacs, mars i també varen sorgir els animals i les plantes. Gea i Urà varen tenir molts fills (els gegants, els ciclops, tutans). El darrer fill va ser Crono (Saturn pels romans).

Gea estava descontenta amb bona part dels fills que li havia donat Urà, per això va conspirar contra ell encarregant a Crono que castrés el seu pare per no tenir més fills. Crono així ho va fer i va aconseguir destronar el seu pare. A nivell de simbologia, Urà és considerat el pare...

Continua llegint "La Mítica Història de Gea, Urà i Crono" »

Democràcia a l'Antiga Grècia: Institucions i Principis

Grec3,94 KB

La Democràcia a l'Antiga Grècia

Formes de Govern a l'Antiga Grècia:

  • Monarquia: Govern d'una sola persona.
  • Aristocràcia: Govern dels representants de les famílies més importants.
  • Oligarquia: Govern d'uns pocs (noblesa, burgesos, adinerats...).
  • Democràcia: Govern del poble, de tothom.

Al segle V aC, Atenes es va convertir en una ciutat molt poderosa, formant una mena de mini imperi.

Principis Bàsics de la Democràcia Atenesa

  • Isonomia: Igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
  • Isegoria: Dret de tots els ciutadans a expressar-se i a parlar.
  • Filantropia: Amor cap a l'home, que es manifestava en l'ajuda als necessitats.

A les polis gregues, les dones vivien en un estat de marginació, sense cap dret a la participació política (no eren considerades...

Continua llegint "Democràcia a l'Antiga Grècia: Institucions i Principis" »

Historiografia i Tragèdia a l'Atenes Clàssica

Grec3,07 KB

Historiografia/Prosa atica:

La historiografia és la narració de les experiències viscudes pel propi autor. Evolució del gènere:

  • Al segle IV, en Asia Menor, sorgeixen els primers historiadors, els logògrafs, com Hecateu de Milei, qui va escriure sobre temes diversos: descripció de la fundació de ciutats, genealogia de les principals famílies, narració dels viatges realitzats per l'autor amb descripcions geogràfiques.
  • Al segle V, escriuen historiadors com Herodot, Tucídides i Xenofont.
  1. Herodot va escriure la seua obra Història, per evitar l'oblidament de les gestes dels homes. El tema són les Guerres Mèdiques (entre perses i grecs) considera el fet històric més important del seu temps.
  2. Tucidides màxim representant de la historiografia
...
Continua llegint "Historiografia i Tragèdia a l'Atenes Clàssica" »

L'Ilíada d'Homer: Guerra de Troia, Aquil·les i Èpica Grega

Grec3,19 KB

L'Ilíada d'Homer: La Guerra de Troia i la Còlera d'Aquil·les

Ílion: La Ciutat de Troia

L'Ilíada narra els 51 dies de guerra a Troia, una obra èpica centrada en la lluita i el conflicte.

Característiques Clau de l'Ilíada

  • Tema principal: La còlera d'Aquil·les.
  • Gènere: Poema èpic, que relata les gestes d'herois i personatges rellevants.
  • Mètrica: L'Ilíada i l'Odissea estan escrites en hexàmetre dactílic, un vers format per sis peus dàctils (una síl·laba llarga seguida de dues breus).
  • Autoria: Homer recopila i resumeix tradicions orals en la seva gran obra.
  • Recursos literaris: Ús freqüent de la repetició de versos, comparacions i èpitets (adjectius que subratllen una qualitat característica del substantiu).
  • Idioma original: Grec homèric.
...
Continua llegint "L'Ilíada d'Homer: Guerra de Troia, Aquil·les i Èpica Grega" »

Déus i Deesses de la Mitologia Grega

Grec3,52 KB

Afrodita; Venus

Deessa de la bellesa i l'amor. Sovint l'acompanya un nen alat, amb un arc i un buirac, símbol del desig sexual. Jove molt bella, mig nua i amb flors. Colom, rosa i murtra.

Apol·lo; Apol·lo

Déu de la llum, protector de les arts, la música, la medicina i la poesia. Símbol de bellesa masculina, s'identifica amb el sol. Jove bell, coronat de llorer, assegut en un trípode. Toca la lira i va armat amb arc i fletxes. Llop, cigne, dofí i llorer.

Ares; Mart

Déu de la guerra, de la vegetació i l'agricultura. Armat amb casc, llança i espasa. Gos i voltor.

Àrtemis; Diana

Deessa verge de la caça i dels boscos, s'identifica amb la lluna. És atlètica i va amb una túnica curta, arc i buirac. Cérvols, cavirols, llebres i gossos de...

Continua llegint "Déus i Deesses de la Mitologia Grega" »

Déus i Deesses de la Mitologia Grega: Característiques i Simbologia

Grec3,07 KB

Afrodita (Eros): Venus (Cupido), deessa de la bellesa i l'amor. Sovint l'acompanya un nen alat, amb arc i buirac, símbol del desig sexual. Jove molt bella, amb flors i nua. Colom, rosa i murtra.


Apol·lo: Déu de la llum. Protector de les arts, la poesia, la medicina... símbol de bellesa masculina. S'identifica amb el sol. Jove bell, coronat de llorer, assegut en un trípode. Toca la lira i va armat amb arc i fletxes. Llop, delfí i cigne.


Ares: Mart. Déu de la guerra, de la vegetació i l'agricultura. Armat amb casc, espasa i llança. Gos i voltor.


Àrtemis: Diana. Deessa verge de la caça i dels boscos. S'identifica amb la lluna. Jove atlètica, amb túnica curta, arc i buirac. Cérvols, llebres i gossos de caça.


Atena: Minerva. Deessa de...

Continua llegint "Déus i Deesses de la Mitologia Grega: Característiques i Simbologia" »

La República de Plató: Una Societat Ideal

Grec2,28 KB

La República (10 llibres)

El concepte de món ideal ha estat tractat durant tota la història. Un dels primers que ho farà és Plató. Per a ell, la política és molt important. Plató té dues obres de política: La República i Les Lleis. Això significa que els primers 12 llibres de La República eren dictats per Plató, ja que ell no escrivia. I es suposa que l'últim llibre no va ser dictat per ell, sinó que ho va redactar un deixeble seu. Aquest llibre és un resum dels altres 12 llibres. Aquest llibre, que faria 13, es coneix com a Epinomis, que significa "sobre les lleis".

Plató, en la seva obra La República, escrita en grec (es deia "Politeia"), ens defineix el concepte de ciutat ideal, que diu que és una ciutat justa governada...

Continua llegint "La República de Plató: Una Societat Ideal" »