Historiografia i Tragèdia a l'Atenes Clàssica
Historiografia/Prosa atica:
La historiografia és la narració de les experiències viscudes pel propi autor. Evolució del gènere:
- Al segle IV, en Asia Menor, sorgeixen els primers historiadors, els logògrafs, com Hecateu de Milei, qui va escriure sobre temes diversos: descripció de la fundació de ciutats, genealogia de les principals famílies, narració dels viatges realitzats per l'autor amb descripcions geogràfiques.
- Al segle V, escriuen historiadors com Herodot, Tucídides i Xenofont.
- Herodot va escriure la seua obra Història, per evitar l'oblidament de les gestes dels homes. El tema són les Guerres Mèdiques (entre perses i grecs) considera el fet històric més important del seu temps.
- Tucidides màxim representant de la historiografia grega. La seua obra, Història de la Guerra de Peloponnès, conta amb exactitud l'enfrontament entre Atenes i Esparta.
- Xenofont va escriure distints tipus d'obres:
- Obres històriques: Hel·lèniques, Anàbasi.
- Obres didàctiques: Educació de Cir.
- Obres filosòfiques: Apologia de Sócrates.
Tragèdia i comèdia/Teatre:
El seu naiximent està vinculat als ritus religiosos en honor al déu Dionís. Les tragèdies procedeixen de les representacions més solemnes i comèdies d'altres amb caràcter de farsa. Les composicions dramàtiques més importants pertanyen a l'Atenes dels s. V i IV aC, és a dir, l'època clàssica.
Principals autors de tragèdies
Esquil (525-458 aC) Pertany a les primeres generacions d'autors dramàtics en Atenes i la seua obra conté trets primitius del gènere. Desenvolupa l'argument al llarg de les 3 obres. Orestiada és l'unica trilogia que es conserva completa. Va composar més de 90 obres de les quals en conservem 7: Els Perses, Els set contra Tebes, Prometeu encadenat.
Sòfocles (496-406 aC) Se li atribueix la perfecció en la tragèdia i és el prototip de ciutadà atenès de l'època de Pericles. Van haver innovacions: -Introdueix un tercer actor, redueix la importància del cor. -abandona la trilogia lligada, fet que suposa major densitat argumental. -La seua principal és la figura de l'heroi tràgic: els protagonistes Edip, Antígona..en tant que personatges ideals, encarnen la grandesa i misèria del gènere humà dins del respecte a la voluntat divina.
Eurípides (480-406 aC) Personatge singular de la seua època, no li va atraure la política; Va manifestar la preocupació per les noves idees de l'Atenes il·lustrada de Pericles. La seua obra i les seues tragèdies, foren criticades pels sectors més conservadors. És l'autor de qui més obres conservem: Medea, Hipòlit, Bacants, Helena.