Sofistes i Sòcrates: Filosofia a l'Atenes de Pèricles

Segle V aC: L'Atenes de Pèricles

El segle V aC representa l'època de major esplendor filosòfica i cultural d'Atenes. El tema principal és la societat i la política.

Els Sofistes

• Protàgores d'Abdera
• Gòrgies de Leontinoi

Altres filòsofs

• Sòcrates d'Atenes
• Plató d'Atenes
• Aristòtil d'Estagira

Després de les Guerres Mèdiques contra els perses (Marató el 490 aC, Salamina el 480 aC i Platea el 479 aC), els atenencs viuen uns anys d'esplendor: l'època de Pèricles (460 aC al 429 aC). La decadència arriba amb la Guerra del Peloponès (431 aC - 404 aC), on s'enfronten els aliats d'Esparta i Atenes. Esparta i els antidemocràtics resulten victoriosos. L'any 403 aC es restaura la democràcia, i el 399 aC Sòcrates és acusat d'impietat i de corrompre els joves.

Plató serà el seu deixeble i Aristòtil el deixeble de Plató. Als altres successors de Sòcrates se'ls anomena escoles menors socràtiques.

La democràcia pròpiament dita abasta del 460 aC fins al 323 aC (any de la mort d'Alexandre el Gran).

Els Sofistes: Mestres de l'Oratòria

Els sofistes eren mestres de l'oratòria i l'erística, vinguts de fora (metecs o estrangers). Un conjunt heterogeni de pensadors cultes i hàbils oradors que ensenyaven a parlar bé als ciutadans d'Atenes que assistien a l'Assemblea, a canvi de diners. Tractaven temes com:

• L'origen i l'organització de la societat
• Les lleis convencionals (nomos) i els costums ancestrals (physis)
• Les lleis útils
• La llei del més fort
• El llenguatge i la persuasió

Veure pàgines 9 i 10 del llibre de text.

Protàgores d'Abdera (485-410 aC)

Relativisme: "L'home és la mesura de totes les coses..." (llibre Sobre la veritat).

No hi ha lleis absolutes. Defensa el sí i el no d'una mateixa qüestió.

Protàgores admet la sensació com a única forma de coneixement. Les percepcions són diferents per a cada individu. La tasca dels sofistes és canviar les creences dels homes si això els resulta més avantatjós, mitjançant el llenguatge.

Agnosticisme: "Respecte als Déus em resulta impossible saber si existeixen o no,... tal és la foscor pròpia del tema i la brevetat de la vida" (obra Sobre els Déus).

Gòrgies de Leontinoi (483-375 aC)

El llenguatge es desvincula de la realitat i se li atorga la qualitat d'instrument de manipulació (obres Elogi d'Helena i Elogi de Palamedes).

A diferència de Parmènides ("ser és pensar"), Gòrgies expressa la frase més desconcertant de l'escepticisme a la seva obra Sobre el no-ser o sobre la natura:

"Res no existeix, si existeix no pot ser conegut, i si és conegut no pot ser mai comunicat."

Sòcrates d'Atenes (469-399 aC)

Veure pàgines 18 i 19.

No va escriure res. Plató el recorda en els seus Diàlegs: Apologia de Sòcrates, Critó o de les Lleis i Fedó o de la immortalitat de l'ànima. A la majoria dels Diàlegs, Sòcrates és el protagonista, però és Plató qui expressa les seves teories.

Temes principals

• Universalitat dels valors
• Mètode socràtic: Ironia socràtica ("només sé que no sé res") i maièutica (recerca de la definició a partir de casos concrets, inducció)
• Intel·lectualisme moral: saber = virtut = felicitat