Democràcia a l'Antiga Grècia: Institucions i Principis

La Democràcia a l'Antiga Grècia

Formes de Govern a l'Antiga Grècia:

• Monarquia: Govern d'una sola persona.
• Aristocràcia: Govern dels representants de les famílies més importants.
• Oligarquia: Govern d'uns pocs (noblesa, burgesos, adinerats...).
• Democràcia: Govern del poble, de tothom.

Al segle V aC, Atenes es va convertir en una ciutat molt poderosa, formant una mena de mini imperi.

Principis Bàsics de la Democràcia Atenesa

• Isonomia: Igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
• Isegoria: Dret de tots els ciutadans a expressar-se i a parlar.
• Filantropia: Amor cap a l'home, que es manifestava en l'ajuda als necessitats.

A les polis gregues, les dones vivien en un estat de marginació, sense cap dret a la participació política (no eren considerades ciutadanes). Es considerava ciutadà atenès aquell que havia nascut a la ciutat. S'oferia ajut a tots els que passaven necessitats, com ara dones vídues, homes vells, malalts... Hi havia esclaus que es dedicaven a negocis d'artesania com sabateria, ferreria... Els protegien unes lleis que prohibien maltractar o matar l'esclau. En ocasions, aquests eren més rics que els seus amos.

Principals Institucions de la Democràcia Atenesa

L'Assemblea (Ekklesia)

Hi participaven tots els ciutadans atenesos. Es reunien a les afores de la ciutat un cop per setmana. Hi estaven convidades unes 40.000 persones. Un cop allà, decidien assumptes importants per a la ciutat, discutien, parlaven i votaven a mà alçada o amb una pedra blanca o negra. L'estat oferia el sou d'un dia a canvi de l'assistència a l'assemblea.

La Boulé

Es triaven 500 persones per reunir-se i resoldre temes importants de la ciutat. Aquest grup de 500 persones rebia el nom de Boulé, un consell que es reunia un cop a l'any. Aquestes 500 persones sortien de la tria de 50 persones de cada demos (ciutat), que es triaven a l'atzar, ja que tothom tenia dret a participar en el govern.

La Pritania

D'aquestes 500 persones, unes 50 s'encarregaven d'estar al servei de la ciutat i de romandre a l'edifici circular. Aquest grup rebia el nom de Pritania. El president de la ciutat canviava cada dia. Una de les grans frases que defineixen aquesta ciutat era: "A Atenes governen les lleis".

El Sistema Judicial i els Magistrats

La democràcia grega va durar uns 100 anys. No obstant això, aquesta organització tenia un problema: hi havia gent sense prou coneixements per assumir el càrrec que li tocava. Per això, hi havia el magistrat, format per 10 persones amb un mandat d'un any. Després de l'any, s'examinava si havien estat corruptes o no. Si ho eren, se'ls castigava amb l'exili (ostracisme), la pena de mort o la presó. Si ho havien fet bé, seguien en el magistrat. Aquestes 10 persones s'encarregaven de decidir quins càrrecs no es podien deixar en mans de qualsevol persona. En cas de ser condemnats a mort, se'ls donava una planta verinosa (cicuta) que provocava una mort dolorosa.

Els Judicis

Se celebraven judicis on es convocava un jurat format per 500 persones o un nombre imparell per evitar empats en les decisions. Els judicis seguien un ordre: primer, calia pagar per denunciar algú, per evitar denúncies falses. Tot seguit, es proposava un càstig (pena) com la mort, l'exili... L'acusador argumentava el perquè de les seves acusacions. L'acusat es defensava ell mateix, ja que no hi havia advocats. El jurat votava. Si es declarava innocent, el judici s'acabava. Però si es declarava culpable, el deixaven tornar a defensar-se i proposar una pena alternativa, com ara pagar. Gairebé sempre s'evitava la pena de mort. Finalment, el jurat tornava a votar i donava la sentència final.