Els Grans Cicles Heroics de la Mitologia Grega: Hèrcules, Troia i Tebes
Els Dotze Treballs d'Hèrcules
Els dotze treballs d'Hèrcules: el lleó de Nemea, l'Hidra de Lerna, la cérvola de Cerinea, el senglar d'Erimant, els estables del rei Augies, els ocells de l'Estimfal, el bou de Creta, les eugues de Diomedes, el cinyell de les amazones, els ramats de Gerió, les pomes d'or de les Hespèrides i el gos Cèrber.
Cicles Heroics: Troia
Bodes de Tetis i Peleo: la poma de la Discòrdia. Helena: per la seva bellesa, Ulisses emplaça a tots els grecs a venjar qualsevol ultratge que sofreixi. Rapte d'Helena: es compleixen els designis dels dos mites anteriors i es desencadena la Guerra de Troia. Tetis intenta salvar a Aquil·les: episodi de Scyros. Delicte d'Agamèmnon: sacrifici d'Ifigenia. Guerra de Troia: es defineixen els arquetips. Les debilitats dels déus i la seva impotència davant el destí. La genealogia d'Eneas (venjança de Zeus amb Afrodita). El retorn dels vencedors: mites d'Orestes i de l'Odissea. La diàspora dels vençuts: mite de l'Eneida.
Tebes
La descendència de Cadme. El mite d'Acteó. El mite dels Argonautes. El mite de Dionís. El mite d'Èdip: Èdip Rei i Antígona i Èdip a Colonos.
Argonautes
Reuneix aquesta saga tot un conjunt de mites al voltant de les figures preponderants de Jasó en busca del vellocino d'or a la nau Argos, juntament amb altres grans herois companys de viatge i la fetillera Medea.
Micenes
Relacionat amb els protagonistes minoics com Agamèmnon o Ifigenia, preparació de la batalla contra Troia i tornada a casa d'Agamèmnon; després l'assassinat d'aquest a mans d'Egist.
La Tragèdia Grega
Es va inspirar en els herois de la mitologia. Provoquen emoció i compassió. Predominen llegendes i personatges del cicle tebà i troià. Els tres grans autors són:
Èsquil
Família noble, participa en les batalles de Marató i Salamina. Introdueix el segon actor i augmenta el diàleg. Creador de la tragèdia com a gènere literari. Els perses (victòria grega a Salamina), Els set contra Tebes (lluita entre els fills d'Èdip (Etèocles i Polinices). Orestíada (llegenda de l'assassinat d'Agamèmnon i la venjança del seu fill). Sempre apareix el sentit de la justícia divina.
Sòfocles
Introdueix el tercer actor, més dramatisme en els diàlegs i argument complex. Augmenta els integrants del cor. Crea personatges antagònics. Els herois s'enfronten sols al destí, però consulten amb les divinitats i oracles. Àiax, Antígona, Les dones de Traquis, Èdip Rei, Electra.
Eurípides
Es centra en l'ésser humà. Analitza els personatges psicològicament. Crític amb les guerres del seu moment històric. Utilitza el pròleg. Recurs del deus ex machina: divinitat que salva al personatge en el moment que hi ha una situació irreversible. Medea (una dona bàrbara mata els seus fills per venjar-se de la traïció del marit), Alcestis (l'heroïna està disposada a donar la vida per salvar al seu marit), Les Troianes (desafortunat destí de les princeses troianes).