Poemes Homèrics i Tragèdia Grega: Ilíada, Odissea, Èsquil, Sòfocles, Eurípides

Els Poemes Homèrics: Arguments i Característiques

Orígens i Tradició

La primera civilització hel·lènica va ser la micènica, cap al 1500 aC, que mantenia vincles amb una altra més antiga, la minoica. Totes dues es van esfondrar amb l'adveniment de l'Edat del Ferro. Micenes canvia les seves estructures de poder: la monarquia passa a oligarquia i es consolida a Grècia. Creta desapareix pels tsunamis. Cap als segles X/IX aC apareix l'escriptura alfabètica grega.

La Ilíada i l'Odissea són el resultat d'una tradició cultural molt llarga de la qual només podem intuir l'existència. El món d'Homer vol ser una recreació del món micènic. La versió homèrica de la Guerra de Troia té com a fonament la llegenda de la història llunyana. Els grecs de l'època coneixien els poemes homèrics perquè eren les obres de referència obligada dels grecs que rebien una educació intel·lectual i moral. La Guerra de Troia com a principi de la seva història comuna. Els déus homèrics són fets a semblança dels homes; probablement reflecteix la vida de les corts de les monarquies jòniques.

Les contalles les transmetia l'aede o el rapsode, que recitava acompanyat d'un bastó per marcar el ritme. Tenien un amplíssim repertori de versos, de fórmules de dicció i d'esquemes narratius que permetien al recitador-cantor recordar i improvisar.

La Gran Panatenea, que se celebrava a Atenes cada quatre anys, va ser on es va fer la primera còpia institucional dels poemes homèrics. Cada quatre anys es recitava complet en el marc del festival.

La Ilíada

Argument i Temes

Destí de la ciutat d'Ilió (nom històric de Troia). Grècia ideal com a conseqüència de:

• La religió olímpica
• Els herois i nobles aristòcrates propers als déus
• El regne dels morts
• Els poders que determinen el destí dels homes
• La guerra, la còlera
• Els sentiments (la duresa i sensibilitat, amistat i compassió)

Estructura i Personatges

Més de 15.000 versos hexàmetres, constituïts per sis compassos de dos temps, que exposen unes vicissituds del desè any de guerra entre els grecs i els troians. Els escenaris canvien constantment, de vegades amb voluntat de continuïtat. Els diversos personatges:

• Herois (Aquil·les, el rei Agamèmnon)
• L'alta aristocràcia (Ulisses, tancada en si mateixa, la seva professió era la guerra)
• Els cavallers (Nèstor)

L'Odissea

Argument i Estructura

És el poema d'Odisseu. Té 12.000 versos. Narra les aventures d'Ulisses en l'accidentat retorn de Troia fins a Ítaca, lloc on l'esperen la seva dona Penèlope i Telèmac.

Tres fils argumentals:

1. Història de Telèmac, que deixa Ítaca per cercar notícies del seu pare.
2. Història d'Ulisses, part de Troia.
3. Història de Penèlope.

Aquestes històries s'integren en el poema i evidencien la mà d'un poeta magistral que aconsegueix que el públic visqui l'acció i s'hi deixi endur.

Temes i Influència

És una de les narracions que més influència ha generat en la literatura universal a causa de:

• La recerca
• El viatge
• La fantasia
• El coratge
• La lucidesa
• La nostàlgia
• El retorn
• La venjança

Està escrit en 1a persona del singular. No hi ha ordre cronològic.

Homer: Constants de la seva Obra

Al segle VII aC, Hesíode ja està ple de reminiscències homèriques. En aquella època, Homer era un nom molt celebrat. S'hi poden precisar algunes constants:

1. L'objectivitat: El poeta se'ns oculta darrere de la seva obra. No emet judicis ni qualifica el que descriu, per brutal que sigui. Homer marca la distància entre ell mateix i l'acció del seu poema.
2. El detall: Reprodueix amb exactitud tempestes, focs forestals, nevades...
3. Correlació: Homer veu el destí dels homes i els seus dolors com un reflex de l'amistat i l'enemistat divina. El destí dels homes estava en mans dels déus.

El Teatre Grec: La Tragèdia

Introducció al Teatre Grec

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses. Les companyies actuaven a les places de la ciutat amb un actor i un cor. L'escenografia era limitada per la decoració del mur que servia de fons. Les representacions més importants tenien lloc durant les festes dionisíaques i tenien caràcter competitiu.

L'Estat encarregava a un ciutadà ric que es fes càrrec dels muntatges. Els actors, sempre masculins, calia que sabessin cant, música i declamació. El públic d'Atenes era exigent.

Èsquil

Vida

Neix en el si d'una família noble. Lluita a les guerres contra els perses i va ser testimoni del desenvolupament de la democràcia atenesa. Era un home religiós. Està considerat com el pare de la tragèdia per l'espiritualitat que impregna la seva obra dramàtica.

Obra

Només se'n conserven 7:

• Els Perses
• Els 7 contra Tebes
• Agamèmnon
• Prometeu encadenat

Característiques

• Eren trilogies lligades d'episodis del mateix tema.
• Parla d'un univers traspassat pel dolor, per l'angoixa, per la por, però tot té un sentit: per mitjà del dolor s'arriba al coneixement.
• L'interès central es troba més en la situació que en els personatges.
• Els personatges són els herois ideals.
• De vegades, l'escena final es resol amb persuasió.
• Fort caràcter social.

Recursos

• El cor juga un paper important.
• Afegeix un segon actor per fer possible el diàleg.
• Utilitza figures acústiques.
• Llenguatge metafòric referit al mar, la tempesta, amb un llenguatge ple de trets homèrics.

Sòfocles

Vida

Neix en el si d'una família benestant. Va rebre una educació acurada. Tingué un caràcter sociable i obert. La seva vida coincideix amb les Guerres Mèdiques i la Guerra del Peloponès. Era un demòcrata moderat, sentia devoció pels ideals democràtics d'Atenes i respecte a les tradicions. Va participar en tasques de responsabilitat política. Era un home religiós; per a ell, el centre del món i la mesura de totes les coses és la divinitat. El camí de l'home és saber reconèixer la voluntat dels déus.

Obra

Va escriure 123 tragèdies. Només se'n conserven 7:

• Antígona
• Èdip Rei
• Electra...

Característiques

• Els anys d'actor li permeteren d'aportar innovacions en el desenvolupament de l'acció tràgica.
• Concentra l'acció entorn d'una figura central.
• Els personatges són els herois ideals.
• En les obres es respira una atmosfera harmoniosa.
• És el pintor del sofriment causat per la ignorància o la incomprensió.
• Empra l'ambigüitat semàntica (formes verbals i substantius amb significat doble).
• L'etopeia: descripció del caràcter del personatge mitjançant el diàleg.

Recursos

• Augment de membres del cor.
• Augment del nombre d'actors.
• Ja no requereix l'ús de decorats pintats.
• Al cor se li considera com un actor.
• Utilitza figures acústiques i llenguatge metafòric.

Eurípides

Vida

Coneixem poques coses de la seva vida. Sembla que el seu caràcter era melancòlic i poc amic de multituds. Pertanyia a una família benestant. La seva vida coincideix amb l'època de Pèricles, de lideratge d'Atenes sobre les ciutats-estat gregues i de la Guerra del Peloponès. Per als sofistes, la veritat es revela en la confrontació d'opinions contràries. Admirava els ideals democràtics. Mai es decanta per un corrent filosòfic. Home obert, es preocupava pels problemes morals i intel·lectuals.

Obra

Va escriure 92 peces. Només se'n conserven 18:

• Tragèdies d'amor i matrimoni (Hipòlit)
• Tragèdies politicopràctiques (Les Troianes)
• Tragèdies amb intriga (Electra, Helena)
• Tragèdies tebanes
• Tragèdies escrites o representades a Macedònia

Característiques

• Els seus herois actuen com a humans amb les mateixes passions.
• Forta tendència racionalista: el raonament és l'única font vàlida per al coneixement.
• Coneixedor del comportament humà; en moltes obres se'n troben veritables estudis psicològics.
• Les seves obres presenten un caràcter pessimista.
• El realisme és un altre dels trets.
• Presenta una sèrie de prototips com l'ambició, la covardia.
• Es pot definir com a realitat humana en un món sense déus.

Recursos

• Utilitza l'estructura simètrica dels diàlegs.
• Presenta com a solució del conflicte tràgic la intervenció d'un heroi salvador (deus ex machina).
• Per indicar realisme, empra vestidures que serveixen per ressaltar la situació.
• Empra un registre col·loquial, amb tendència a la claredat i a la naturalitat.