La Democràcia Atenesa: Evolució i Institucions
Inst. Democràcia Atenesa.
La democràcia va néixer d'un llarg procés polític que va anar evolucionant amb el temps, donant drets als ciutadans en un règim monàrquic primer, en una oligarquia després i una etapa de tirania instaurada per Pisistrat. Després aparegué Soló, un dels primers legisladors de la democràcia atenesa i un dels savis de Grècia. Va crear el thetes, una nova classe social que tenia dret a participar en l'assemblea pública. Després va aparèixer Clístenes, que va dur a terme: una reforma social inspirada en igualtat legal, creant una nova constitució, la divisió de l'Àtica en 10 tribus, reformes dins del govern. Per tant, en època clàssica les institucions ateneses queden configurades:
- Assemblea: formada per tots els ciutadans. Tenia el poder judicial, legislatiu i executiu i governava directament en totes les polis. Podia demanar el permís de responsabilitat als magistrats per les seves actuacions. Estava encarregada d'acceptar o rebutjar les lleis fetes a la boulé, i de demanar la confecció de noves lleis. Es reunien a la Pynx i les votacions es feien normalment per aclamació.
- Consell: creat per Soló i format per 500 membres aleatoris. Preparava les reunions de l'assemblea i estudiaven els casos que anaven a tractar. Només es podia ser membre d'aquest estament un màxim de dues vegades en la vida, el càrrec durava un any.
- Pritans: grups de 50 consellers pertanyents a una mateixa tribu per a fer les funcions del consell durant un mes administratiu (el que durava el càrrec). Divideixen la presidència en 10 tribus, per tant cada pritania tenia el poder legislatiu només una desena part de l'any, que és quan vivien en l'agora i devien estar disponibles les 24 hores del dia.
- Arconts: magistrats que ocupaven els llocs més importants del govern de la ciutat. Format per un arcont de cada tribu (10), que eren elegits per sorteig dels 500 que eren triats aquell any. Originalment eren tres magistrats: Arcont eponim: tutor de vidus i orfes. Al seu càrrec, administració civil i jurisdicció pública. L'any en curs portava el nom d'aquest arcont. Arcont basileus: elegit entre l'aristocràcia atenesa i encarregat de supervisar l'organització de rituals religiosos. Arcont polemarc: havia de dirigir l'exèrcit, era elegit per sorteig i tenia algunes funcions religioses. Els altres arconts eren els tesmotetes, que funcionaven com a inspectors que vetllaven perquè es complissin les lleis. Un d'ells feia de secretari.
Sistema judicial: eren tribunals independents i càrrecs personals i autònoms que tenien la fi de no reunir l'assemblea cada acte de govern. Hi havia diversos tipus:
- Areòpag: era un turó prop de l'Acropolis d'Atenes on va ser jutjat Ares per matar el fill de Posidó i va ser el primer judici per assassinat de la història. Amb aquests antecedents, els grecs van denominar al lloc el saló de la justícia i després areòpag, consell que va arribar a governar Atenes sencera i el que havia de fer era dictar lleis i jutjar els criminals, van anar perdent funcions i es van quedar per tractar assumptes criminals.
- Helièa: tribunal popular format per 6000 ciutadans de més de 30 anys, jutjaven casos públics i privats i s'havien d'executar les decisions d'immediat, i jurat (format des de 201 fins a 1001 persones). Els jutges votaven en una urna per mitjà d'una petxina.
Altres institucions, àrbitres públics i privats, litúrgies i ostracisme. Institucions militars (estrategs): eren 10 elegits pel poble que tenien un càrrec indefinit, es reunien al strategeion per a declarar guerres, signar tractats de pau, etc., i replegar diners, prendre decisions de relacions de les polis.
Espais i monuments
Atenes fou reconstruïda després de la victòria de Platea el 480 a.C. Principals monuments i espais:
- Murs llargs: dos murs paral·lels formant un passadís de deu quilòmetres que connectava l'agora amb el Pireu.
- Pnix: gran vessant que està a l'esquerre de la ciutat, primer parlament democràtic de la història.
- Areòpag: roca sagrada on es jutjaven crims.
- Àgora: centre d'activitat política, social d'Atenes i espai religiós i cultural. Ampli espai obert amb funcions: centre de govern, recinte sagrat, seu judicial i mercat, al seu interior estava l'altar dels 12 déus, temple d'Hefest, pritaneu...
- Acropolis: centre religiós d'Atenes i on estan Atenea Nike, Partenó, Erecteion..., és la part més alta de la ciutat i està emmurallada i s'entra per unes grans escales, al centre hi ha una gran escultura de bronze d'Atenea feta per Fidies i a la dreta el Partenó, també de Fidies, a l'esquerra l'Erecteion.
- Propileus: monument de marbre de Mnesicles constituït per un cos central amb sis columnes dòrico a façana i dues a columnates.
- Atenea Nike: temple xicotet fora dels Propileus on es conservava un culte de fusta, que representava la deessa amb una granada a la mà dreta i un elmo a l'esquerra, personificada com Nike amb ales tallades perquè mai abandonés la ciutat, en honor a la victòria de la batalla de Salamina.
- Atenea Promachos: estàtua de bronze de 15 m. de Fidies, destruïda el 1203 i no hi ha còpies, destinada a infondre temor i respecte a les naus que entraven a Atenes.