Iconografia del Poder: Símbols i Representació Històrica

Suport Eclesiàstic i Militar

Un exemple són els famosos frescos de Ràvena, on el governant es fa representar envoltat dels màxims dirigents eclesiàstics i dels caps militars. Són els dos pilars que asseguren el poder i l'autoritat del governant. Una imatge recurrent que reflecteix aquest suport és la coronació pel Papa, considerada el màxim reconeixement. Aquest acte confereix una gran força simbòlica al seu govern.

Suport Familiar

Ja en l'època moderna, els governants es faran retratar envoltats de la seva família, especialment dels prínceps hereus, que garanteixen la perpetuació de la dinastia.

Les Al·legories: Bon i Mal Govern

Sovint, la representació d'aquests governants es fa mitjançant al·legories. Els reis es fan envoltar d'al·legories que representen el bon govern, o fins i tot, el seu contrari, el mal govern. Entre les més característiques hi ha les de la victòria i la fama. L'al·legoria de la victòria sovint inclou la corona de llorer (reconeixement de mèrits i vàlua), vestimenta militar, armes, o referències als botins de guerra i als pobles sotmesos. La fama se sol representar amb una figura tocant una trompeta.

Elements Al·legòrics dels Territoris Conquerits

De vegades, es representen victòries alades, personificacions que mostren els productes de les terres conquerides, o representants dels pobles vençuts fent ofrenes (objectes luxosos i valuosos).

Entrades Triomfals

Una altra forma de representació del poder són les entrades triomfals, que ja a l'antiguitat van adquirir gran importància, convertint-se en cerimònies de reconeixement públic.

L'Escenografia: Postura i Gestos

No només és important l'escenografia que envolta els poderosos, sinó també la seva postura i els seus gestos. Molt sovint, des de l'antiguitat, el governant apareix elevat, assegut en un tron, de vegades amb els peus sobre un coixí per no tocar a terra. Altres vegades es representa dret. El gest seriós i majestàtic busca transmetre la impecabilitat del seu govern. Alçar la mà dreta pot simbolitzar una salutació al poble o la connexió del monarca amb ell.

Atributs de Poder

La Corona

• És símbol d’excel·lència, de caràcter tant sagrat com temporal. És el símbol fonamental de majestat. Indica superació i èxit de qui la porta, significant el reconeixement d'honors. També ajuda a elevar simbòlicament el portador.
• Cal tenir en compte, quant a les corones, que a Grècia eren importants les de llorer o de roure (imposades a governants, atletes, etc.). Alguns monarques hel·lenístics es van fer fer corones d’or imitant les de llorer o roure. Aquesta tradició va passar també a Roma.
• A l’època medieval, esdevé una corona circular (símbol de perfecció i ordre). Aquestes corones incorporen materials preciosos (or, plata, pedres precioses). Alhora, tenen un component iconogràfic i simbòlic, sovint amb elements vinculats al cristianisme.
• Parlar de corones implica parlar de la coronació, el ritual on el governant accepta l'autoritat de la institució que el corona. Un exemple singular és la coronació de Napoleó, qui, davant del Papa, va agafar la corona per imposar-se-la ell mateix, simbolitzant que estava per sobre de l'Església.

El Ceptre

• Juntament amb la corona, és un dels símbols més evidents de poder per a reis i emperadors. El ceptre s'assembla a un bastó de comandament, com els que portaven algunes autoritats militars. Sol estar fet de materials nobles.
• El ceptre i la corona són, possiblement, els dos símbols de poder més característics dels governants. Ja el trobem a l'antiguitat, com a Egipte, on els faraons en portaven dos: el bàcul pastoral (amb forma de gaiato), símbol de poder sobre el Baix Egipte, i el flagell, símbol de l'Alt Egipte.
• El seu origen a l'Antic Egipte es relaciona amb els bastons que usaven els pastors per guiar els seus ramats. S'entén així que els faraons 'guiaven' el seu poble.
• Des de l'època medieval, els ceptres sovint inclouen elements iconogràfics com motius heràldics (símbols de la dinastia). De vegades, s'hi representen avantpassats. En altres casos, incorporen una mà en posició de beneir o d'impartir justícia.