Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Batxillerat

La creació literària a Grècia

La literatura va començar a Grècia juntament amb el poble hebreu. El desenvolupament cultural d’Occident té unes manifestacions caracteritzades pel sentit de la mesura, la subjecció a una norma i el seguiment d’un mètode.

Instruments essencials de la creació grega

• Mitologia: Servia de font d’inspiració. Adoraven les forces de la natura. Els déus tenien sentiments humans, però eren més forts, més bells i immortals. Els herois eren nascuts d’un déu i d’un mortal (semideus).
• La llengua grega: Tenia una fonètica musical, una sintaxi flexible i un lèxic ric, que la feia molt apta per al cant i facilitava l’expressió dels sentiments.

Naixement de l’èpica

Neix com a herència d’una rica tradició...

La Columna Trajana

La Columna Trajana s'aixeca sobre un pedestal quadrangular i té una base cilíndrica decorada amb motius ornamentals, un fust de 29,78 m d'alçada i un capitell dòric. A sobre, una estructura estava coronada per l'estàtua de Trajà feta de bronze, que després va ser substituïda per una de Sant Pere.

Al fust hi ha esculpits relleus en espiral: 155 escenes es van succeint sense interrupció, on apareixen un total de 2.500 figures humanes. L'emperador Trajà hi és representat 59 vegades, sempre de manera realista.

La columna commemora la victòria de l'emperador romà Trajà sobre els dacs. Els iconògrafs sembla que van seguir la crònica De Bello Dacico, en la qual es relaten les dues guerres:

• Primera guerra: entre el 101

Anàlisi dels Conflictes Principals

Eteocles i Polinices: La Rivalitat pel Tron

Eteocles i Polinices: Els dos germans volien governar Tebes. Van pactar que ho farien alternativament, un any cadascú. Quan va acabar el torn d'Eteocles, aquest es va negar a cedir el poder al seu germà Polinices. Llavors, Polinices va reclutar un exèrcit i va iniciar la famosa conquesta coneguda com "Els set contra Tebes", en la qual Eteocles i Polinices van acabar matant-se mútuament.

Conflicte Creont-Antígona: Deure Sagrat vs. Llei de l'Estat

Conflicte Creont-Antígona: Creont, ara rei, decideix enterrar Eteocles amb honors per la seva lleialtat a la ciutat. En canvi, ordena que Polinices sigui deixat sense sepultura perquè sigui devorat pels ocells i animals...

L'enfrontament entre Creont i Antígona

La història comença amb la lluita entre Polinices i Etèocles, que acaba amb la mort dels dos germans. Posteriorment, Creont esdevé successor de la corona i decideix no enterrar Polinices com cal, cosa que Antígona no accepta. Com que creu que el seu cos ha de descansar, Antígona decideix enterrar el seu germà en contra de les instruccions de Creont, fet que provoca la seva mort.

El conflicte moral i metafísic

L'odi i la venjança es contraposen al discurs de la clemència i la concòrdia. Segons l’antiga creença grega, l’esperit al qual no s’havien dispensat els funerals reglats tenia vetat l’accés a l’Hades. Només quan s’oferien les acostumades libacions i la terra cobria el cos,...

Context històric i sociocultural d'Aristòtil

Biografia

Aquest text és un fragment de l'obra _______________________ d'Aristòtil. Aristòtil, filòsof grec del segle IV a. C., va néixer l'any 384 a. C. a Estagira. El seu pare, metge de la cort macedònica, possiblement li va transmetre l'interès per l'observació de la natura i el saber científic. En quedar orfe, es va traslladar a Atenes i va ingressar a l'Acadèmia de Plató, en la qual va romandre vint anys, fins a la mort del mestre.

Context polític

En aquest moment les polis gregues, després del domini d'Esparta a Atenes, havien perdut el seu poder econòmic i polític. Això explica que Filip II, rei de Macedònia, imposés el seu domini sobre elles amb la intenció d'aconseguir la...

Interpretació i Significat de l'Erectèon

L’Erectèon era un temple dedicat a Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu —mític rei atenenc de qui deriva el nom—, considerat aquest últim el fundador de les Panatenees, les festivitats més importants d’Atenes, que se celebraven en honor de la deessa Atena.

Mitologia de la Fundació d'Atenes

Segons la mitologia grega, Zeus va proposar una competició divina per escollir el déu protector de la ciutat. Hi van participar:

• Posidó, que va clavar el seu trident a la roca i en va fer brollar aigua salada.
• Atena, que va fer néixer una olivera d’entre les roques.

Cècrops, primer rei de l’Àtica, va donar la victòria a la deessa, en honor de la qual la polis va adoptar el nom d’Atenes.

Les Cariàtides:

Context Històric i Cultural

L'Antiguitat representa la suma d'aportacions que van desenvolupar culturalment Occident.

Grècia: Bressol de la Mentalitat Europea

Al segle V a.C., a la polis d'Atenes, es defineix la ideologia de la mentalitat europea:

• Democràcia: Poder del poble.
• Obra pública: Construcció de places, amfiteatres i el Partenó.
• Mentalitat: L'home com a centre i mesura de totes les coses (Sòfocles).

Es desenvolupen formes literàries com el teatre (tragèdia i comèdia), el diàleg filosòfic i el tractat de poesia. Apareix el Classicisme, un model estètic basat en l'harmonia i l'expressió perfecta de la bellesa.

Roma: Imperi, Conquesta i Llatí

El Cèsar ostenta el poder únic de l'Imperi. Roma es caracteritza per:

• Conquesta: Militar,

Demèter i Persèfone: El Cicle de les Estacions

Demèter és la deessa de la fecunditat i la protectora de la terra conreada; vetlla per les collites, especialment pel blat. La llegenda de Demèter va unida a la de Persèfone, fruit de les relacions de la deessa amb Zeus. Diu la llegenda que Hades, oncle de Persèfone, enamorat de la jove, la va segrestar mentre collia flors a la vora del llac Pergus, a Sicília.

Quan la mare se n’adona de la seva desaparició, la busca dia i nit, i això fa que descuidés les seves funcions amb les terres, i la gent patís les conseqüències. Llavors Zeus va intervenir-hi i va ordenar a Hades que tornés Persèfone a la seva mare. Però no va ser possible perquè Persèfone va menjar uns grans de magrana,...

Sòcrates i els Sofistes: Humanisme i Antropologia

El Context Històric i Filosòfic

Els Sofistes i Sòcrates viuen en un mateix temps i estan interessats per una temàtica en comú: l'humanisme i l'antropologia. Ambdós ignoren tant la physis com la cosmologia, centrant-se en la polis. Aquesta etapa d'humanisme es va iniciar i consolidar sota el mandat de Pèricles, assolint el seu màxim desenvolupament.

Sòcrates: El Castigador del Relativisme

Molts pensaven que Sòcrates era un sofista més, però no ho era. Sòcrates utilitza el diàleg i no els discursos oratoris i la retòrica. Ell parla de la virtut (areté).

En realitat, Sòcrates va ser un castigador de la sofística i el relativisme, i va ser mestre de Plató.

L'Evolució del Concepte