Història de la Literatura Grega Antiga: Èpica, Lírica i Teatre
La creació literària a Grècia
La literatura va començar a Grècia juntament amb el poble hebreu. El desenvolupament cultural d’Occident té unes manifestacions caracteritzades pel sentit de la mesura, la subjecció a una norma i el seguiment d’un mètode.
Instruments essencials de la creació grega
- Mitologia: Servia de font d’inspiració. Adoraven les forces de la natura. Els déus tenien sentiments humans, però eren més forts, més bells i immortals. Els herois eren nascuts d’un déu i d’un mortal (semideus).
- La llengua grega: Tenia una fonètica musical, una sintaxi flexible i un lèxic ric, que la feia molt apta per al cant i facilitava l’expressió dels sentiments.
Naixement de l’èpica
Neix com a herència d’una rica tradició oral. Explica les gestes dels herois i és obra d’un aede (cantor antic que recita un cant que havia sentit abans i recrea la seva obra).
Trets essencials de l'èpica
- Temes mitològics, centrats en déus o semideus.
- Utilització de la llengua arcaica i artificial (mai no es va parlar amb arcaismes).
- Fórmules èpiques (expressions que faciliten a l’auditori la comprensió de la història):
- Epítet èpic: Expressió fixa que apareix quan hi ha un nom.
- Repeticions: Es repeteixen versos sencers per narrar una mateixa situació.
- Intervenció final del narrador: Després de les paraules d’un personatge.
- Ús d’un sol tipus de vers: Es repeteix al llarg de l’obra.
Autor clau: Homer
Homer té dues obres més importants: la Ilíada i l’Odissea.
La Ilíada: "Les coses d’Ílion"
Conté 24 cants i narra un episodi del desè any de la Guerra de Troia. El tema central és la còlera d’Aquil·les.
Característiques de la Ilíada
- Unitat de l’obra entorn del propòsit de cantar la còlera d’Aquil·les.
- L’acció és el centre d’atenció. L’espai i el temps són imprecisos.
- La tensió narrativa, per mitjà de l’alternança entre tensió i distensió.
- Descripcions actives: moviment dels personatges i els objectes.
- L’ús de l’epítet èpic i les comparacions actives atorguen més visualitat als detalls de la narració.
- Els déus prenen partit.
L'Odissea: "Les coses d’Odisseu"
Relata en 24 cants el tema del retorn d’Odisseu a la seva pàtria, l’illa d’Ítaca, un cop acabada la Guerra de Troia. L’eix narratiu és un heroi que pateix l’assetjament de Posidó, però Odisseu era protegit per Pal·las Atena.
Estructura de l'Odissea (3 parts)
- Telemàquia: Protagonitzada per Telèmac, que buscava notícies del seu pare (Ulisses) després d’una invocació inicial i una assemblea de déus.
- Odissea: Odisseu ha de vèncer els obstacles que li impedeixen el retorn.
- Venjança a Ítaca: Morts a mans d’Ulisses i del seu fill.
Autors de la poesia lírica
- Safo
- Alceu
- Píndar
Safo
Poetessa de l’amor. La seva poesia era senzilla i delicada, centrada en el sentiment femení. Per expressar-ho feia servir fórmules dels aedes i metàfores antigues, i plasmava els turments, les ànsies i els desitjos dels amants.
Autors del teatre grec
Tragèdia
- Èsquil
- Sòfocles
- Eurípides
Comèdia
- Aristòfanes
- Menandre