Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Universitat

La Guerra del Peloponès i el relat de Tucídides

La història de la Guerra del Peloponès va ser redactada per Tucídides. Després de les Guerres Mèdiques va tenir lloc la Pentecontècia, un període de 50 anys de pau tensa (497-431 a.C.). Durant aquesta època van continuar les lluites que van cessar a la Pau de Càl·lies (449 a.C.). En aquesta pau es va signar una amnistia entre la Lliga de Delos i els perses.

L'hegemonia d'Atenes i la Lliga de Delos

La Lliga de Delos va ser una coalició de ciutats que consistia en una unió de les ciutats gregues per a defensar-se dels atacs perses. Aquestes ciutats pagaven uns tributs a Atenes a canvi de defensa naval, ja que Atenes era molt poderosa.

Després de signar la Pau de Càl·lies, Atenes volia...

Personatges Clau de les Epopeies Clàssiques

A continuació, es presenten els personatges principals que teixeixen les històries èpiques:

• Ainta: Noia que acompanya Homer i es casa amb Ulisses.
• Argos: El lleial gos d'Ulisses.
• Circe: Vella criada.
• Euríamc: Mestre d'Ulisses, i anteriorment de Telèmac.
• Filó: Criat i majordom de la casa de Telèmac.
• Homer: Poeta i cantaire que Telèmac fa viatjar a Ítaca per narrar les històries.
• Nausica: Esposa de Telèmac i mare d'Ulisses.
• Odisseu: Avi d'Ulisses i pare de Telèmac, participant destacat en la Guerra de Troia.
• Penèlope: Esposa d'Odisseu, mare de Telèmac i àvia d'Ulisses.
• Polifem: Salvatge i antic soldat d'Odisseu.
• Telèmac: Pare d'Ulisses i fill d'Odisseu, havia estat casat amb Nausica.
• Ulisses: Personatge

Xenofont: vida i context

Xenofont (430–355 aC): família benestant; influència de Sòcrates; els Trenta Tirans; Ciro el Jove; Anàbasi; mort de Sòcrates.

Postura i temes

Postura conservadora i tradicional; filòsof amb simpaties espartanes; interessat pel hel·lenisme, les relacions entre grecs i bàrbars i l'estudi pràctic dels governs i la guerra.

Obres principals d'Xenofont

• Anàbasi: relat personal i diari de viatge (a la tornada després de la rebel·lió de Ciro el Jove). Menciona Ciro i Artaxèrxes, la batalla de Cunaxa, Tisafernes, l'expedició, el Bòsfor (estada de 6 mesos) i la influència d'aquesta experiència en la seva obra.
• Hel·lèniques: crònica de la Guerra del Peloponès i dels fets grecs posteriors.
• Ciropèdia: obra històrica

PALPLANTAT

Vaig arribar tard i la vaig trobar palplantada allà on havíem quedat.

ESVERAMENT

Aquesta paraula vol dir estat de la persona que està esverada/atabalada.

AJUPIR-SE

Els més alts haureu d'ajupir el cap.

FERÉSTEC

No es fa amb ningú, és molt feréstec.

MANYÀ

He d'anar al taller del manyà perquè em faci un duplicat de les claus.

NOSA

Surt d'aquí que em fas nosa.

SERMÓ

Em va pescar faltant a classe i em va fer un sermó de mitja hora.

GENIÜT

Ahir la meva mare em va explicar que geniüt significa persona que té mal geni.

RENGLE

Els soldats formen en rengle.

MENYSTENIR

Ella menystenia la seva capacitat de treball.

BRANDAR

El gos brandava la cua.

RABENT

Quan va veure el caçador, l'Anna va fugir rabent.

RANQUEJAR

S'ha torçat el turmell i ara ranqueja....

Creació Literària a Grècia

La literatura occidental comença a Grècia. Els autors grecs disposaven de dos instruments fonamentals:

• a) La mitologia: font d’inspiració amb déus i herois.
• b) La llengua grega: tenia una fonètica musical, una sintaxi flexible i un lèxic ric.

La Poesia Èpica Grega

L’èpica grega neix d’una rica tradició oral. Explica gestes dels herois del passat i és obra d’un aede que recita un cant. L’aede és conservador i innovador; no té un text fix, sinó que recrea la seva obra.

Trets essencials de l'Èpica Grega

• a) Temes mitològics.
• b) Llengua arcaica i artificial.
• c) Fórmules èpiques:
  • L’epítet èpic
  • Les repeticions
  • La intervenció final del narrador
• d) Ús d’un sol tipus de vers.

Homer i l'Èpica Grega

Homer...

Èpica: Homer i Virgili

L’èpica és el primer gènere documentat en la literatura clàssica. Es considera un text narratiu, ja que narra les aventures d’herois del passat a Grècia. A Roma, els poemes èpics també s’encarreguen de fets històrics més propers quan aquests són destacables per alguna raó. Els dos poetes més importants de l’èpica romana a l’època arcaica van ser Nevi i Enni.

Nevi va escriure Bellum Poenicum (Guerres Púniques) i Enni els Annals (en hexàmetres). Aquests poemes narraven fets històrics i mantenien una part mítica per explicar l’origen del poble romà. Tot i això, Virgili els va superar i va esdevenir l’autor de referència de l’èpica clàssica romana.

Els Poemes Homèrics

Els poemes homèrics...

Atena

ATENA: Fill de Laertes, sempre caçant, mirant de posar a prova als enemics! I ara et veig a prop/al costat de les tendes marineres d’Àiax, allí te l’exèrcit en darrera posició, fa temps que segueixes el seu rastre i mesures l’empremta encara fresca d’ell, per veure si està dins o no està dins. Tu vas bé com si et guiés el bon nas d’una gossa de Lacònia. Resulta doncs que l’home aquest està dins ara mateix, (li) goteja/ gotejant (-li) el front de suor i les mans d’haver matat algú amb l’espasa. (10) I ja no cal que tu espiïs darrera la porta, sinó dir-me perquè t’has pres aquesta molèstia per tal que aprenguis de mi que sóc coneixedora.

Odisseu

ODISSEU: Ah veu d’Atena, la divinitat que més estimo (15)

Discurs i Meta-discurs

Discurs quotidià: Manera determinada d’explicar o entendre la realitat.

Meta-discurs: Està més enllà del discurs.

Punt de vista filosòfic:

• Distància: Quan es parla des de fora del discurs.
• Equidistància: Punt de vista que sempre es troba a fora i mai a dins de cap tipus de discurs; és un punt de vista que està a la mateixa distància de tots els discursos.
• Meta-discurs: Està més enllà del discurs.
• Presa de distància: Quan alguna cosa interromp la quotidianitat, comencem a filosofar sobre aquesta cosa que abans era quotidiana.
• Thaumázein: Vol dir quedar parat, meravellat, sorprès... L’actitud filosòfica apareix quan a dintre de l’actitud quotidiana apareix el thaumázein.
• Sincrònica: Està sincronitzada en