Vocabulari d'Història Moderna i Contemporània: absolutisme, il·lustració i liberalisme

VOCABULARI (TEMA 1,2,3)

Societat estamental  designa un tipus d'organització social en el que els individus pertanyen a diferents classes socials o estaments, ordenades jeràrquicament i que designa quines son les seves limitacions polítiques o a que s'han de dedicar.

Economia senyorial es una economia d'autosuficiencia de les terres. Els pagesos treballaven les terres mentre el monarca s'emportava els diners explotatn a la gent que treballava a les terres.

Absolutisme es un corrent polític, genetalment associat a la monarquia, en el qual el cap d'estat té el poder absolut, és a dir, sense límits. Els monarques absolutistes controlaven els 3 poders, l'absolutiu, el executiu i el judicial.

Centralització el poder està centralitzat, o sigui, que el te la cort. Es típic de l'absolutisme.

Uniformització es tracta d'aplicar les mateixes lleis, drets i deures a tots els territoris d'un estat

Il.Lustració corrent on una generació de pensadors que en els seus escrits reflectien les preocupacions i critiques dels seus models socials. Eren menbres burgesos o de la petita noblesa que pensaven qie nomes la millora de nivell ultural de la població podria trure-la del seu endarreriment.

Despotisme ilustrat es una forma de govern que va sorgir i tenir lloc a paisos on els ilustrats van aceptar que la devilitat de la burgesia i la ignorancia de les classes populars feien impossible cualsevol canvi que no fos assumit per un poder fort com el de la monarquia.

Manufactura un o més d'un producte que està fet en una fàbrica. Són prouctes acabats o partint de matèries primes.

Comerç colonial es formava cuan la gent pertanyent a una metropili o país anava i comerciava amb les seves colonies. Per exemple, els Espanyols feien comerç colonial amb Amèrica, perque hi tenien colònies, i aixó costituia una font d'ingressos per a la corona molt important

Guerres napoleòniquessón guerres que es van donar quan les tropes franceses van voler invaïr Espanya i llavors va haver una revelió per part popular davand les tropes de França.

Afrancesats eren unam inoria d'espanyols, que eren intel.Lectuals nobles i alts funcionaris, que van colaborar amb la monarquia de Josep I. Procedien sobretot del despotisme il.Ustrat i volien un poder fort per a modernitzar Espanya.

Front Partíòtic era un gruix de la població que s'oponien a la invasió de Espanya per part dels francesos. Es dividia en nobles, ilstrats i lliberals.

Constitució 1812 Constitució ordenada per Napoleó que contenia la declaració dels drets del ciutadà.

Liberelisme es un corrent polític, social i religiós que afirma la llibertat de la persona i la acció individual per sobre de la ço.L.Ectiva. Aixo implica que el govern redueixi la seva intervenció al mínim necesari per a garantor la convivencia.

Malcontents Era gent que durant la dècada omniosa,. Estava cansada del problema econònmic i es va donar un aixecament que també va aplegar nobles i clergues.

Milícia Nacional  Són unitats armades fora de l'exèrcit, organitzades per ciutats sota l'autoritat dels ajuntaments. Van ser creades per les Corts de Cadis per defensar el liberalisme.

Desamortització mesura per a la reforma agrària liberal que consisteix en aconseguir recursos per a l'Estat am la venda de terres de l'esglèsia i els ajuntaments.

Guerra dels matiners Va ser la segona guerra carlina, creada per la combinació de la indùstria textil i les males collites, que va provocar un greu malestar entre els ciutadans.

Moderantisme Defensaven el dret a la propietat i volien un sufragi on es pogués votar segons la riquesa dels electors. Consideraven la llibertat com a bé individual i desconfiaven de la participació de les masses en la política

Carlisme ers una ideologia tradicionalista i antilliberal, provinent de moviments com els malcontents; eren defensors de la legitimitar, al tro de Carles María Isidre. Desconfiaven de la reforma agrària i temien que els treguin les terres que conrreaven i es malfiaven dels nous impostos de l'estat.