Conferència de Pau de París: Catorze Punts, tractats i conseqüències de la guerra

La Conferència de Pau de París

El gener de 1919, abans del final de la guerra, el president nord-americà Wilson va exposar al Congrés dels Estats Units els "Catorze Punts", segons els quals s'hauria de regir una pau justa i duradora. Els objectius eren:

• La supressió de la diplomàcia secreta, a la qual s'atribuïa el desencadenament de la guerra.
• La llibertat de navegació i de comerç internacional.
• La reducció d'armaments.
• El desmembrament dels vells imperis i el reconeixement del dret a la independència a les minories ètniques i lingüístiques dels pobles.
• La creació d'una Societat de Nacions, basada en la igualtat entre els estats al marge de la seva potència, per arbitrar les relacions internacionals, garantir la seguretat i la integritat territorial de les nacions, i evitar la possibilitat de noves guerres.

Aquests principis no van ser respectats perquè els aliats europeus estaven més preocupats per defensar els seus interessos que no pas per aconseguir una pau justa. França, la més perjudicada per la destrucció causada pel conflicte, exigia que Alemanya pagués les reparacions de guerra i fins i tot que fos desmembrada. A aquesta posició s'oposaven les postures més conciliadores dels britànics i nord-americans.

A la Conferència de Pau de París es van elaborar els cinc tractats que estipulaven les condicions de la pau i les noves fronteres entre els vencedors i els vençuts. Els països vençuts no van ser escoltats i només van ser cridats per signar els tractats imposats pel Consell dels Quatre, format per les grans potències vencedores: França, el Regne Unit, els Estats Units i Itàlia.

Conseqüències de la guerra

Conseqüències demogràfiques

Les pèrdues en vides humanes s'estimen en uns nou milions de morts i molts més ferits i mutilats, als quals calia afegir les baixes civils causades de forma indirecta pel conflicte. A més, les privacions alimentàries i les mancances sanitàries van facilitar la propagació de la terrible grip de 1918, que va provocar la mort de sis milions d'europeus i de milions de persones arreu del món. Aquestes pèrdues demogràfiques van comportar també un descens de la natalitat en les generacions posteriors i una disminució de la població activa i del nombre de consumidors potencials.

Conseqüències econòmiques

La guerra va tenir conseqüències notables en el terreny econòmic, especialment als països europeus que van participar en el conflicte. Els efectes es van fer sentir en tot el sistema productiu. Van provocar destruccions en els mitjans de producció i en els transports. Aquesta situació va ser especialment greu als fronts situats a les regions agrícoles i industrials del nord de França i d'Itàlia, i a les regions occidentals de Rússia.

Els costos financers de la guerra van ser més intensos i generalitzats. Es calcula que van pujar, en finalitzar el conflicte, a una xifra entre 260.000 i 380.000 milions de dòlars de l'època. Per finançar la guerra, els governs van incrementar, de forma espectacular, el deute públic intern i van demanar préstecs bancaris a l'exterior. Per totes aquestes raons, la Primera Guerra Mundial va significar la pèrdua definitiva de l'hegemonia en l'economia mundial en benefici dels Estats Units i el Japó.

Els Estats Units es van convertir en la primera potència econòmica del planeta. La producció industrial i el producte nacional brut nord-americans quasi es van duplicar, i el dòlar va substituir la lliura esterlina.

El Japó, aliat a l'Entesa, va experimentar una notable expansió industrial i comercial. El desenvolupament de la flota li va permetre incrementar les exportacions i ampliar els mercats, especialment al Pacífic, al sud-est asiàtic i a la Xina, en competència amb els seus rivals comercials en aquesta zona. El Japó va ocupar els territoris alemanys al Pacífic.