Política de fets consumats de Hitler i els orígens de la Segona Guerra Mundial

Origens i causes de la guerra. Dos van ser els factos decisius en els origens de la segona guerra mundial: lexpansionisme de les dictacducres feixistes i la crisi económica dels anys trenta.Les primeres iniciatives del nazisme.La crisi económica dels anys trenta va crear un clima favorable dels nacionalismes i a lapogueu de les solucions totalitaries. Amb larribada de Hitler al poder a alemanya en 1933, no tarda a manifestarse la fragilitat de la societat de nacions com a garant de la pua. Alemanya va abandonar la societat de nacions. A partir daci, Hitler va anar conculcant les limitacions imposades a alemanya pel tractat de versalles. El primer pas va ser lintent dannexar Austria en 1934.En 1935 hitler es va anexar al Sarre.Inmediatament despres, el govern nazi va anunciar el proposit de restablir el servei militar obligatori. En 1935, en la conferencia de Stresa, frança va aconseguir signar un acord amb Italia i el regne unit per a asegurar la independencia daustria i contra la política armamentista de Hitler.La colaboracio entre els estats feixistes.Entre 1935 i 1936 italia va envair i conquistar etiopia. La resposta de Mussolini va ser trencar els pactes de Stresa, aproximarse a alemanya i abandonar la societat de nacions. Alemanya va deixar destar aillada a europa i reprengue la iniciativa, En 1936 Hitler va ordenar locupacio del azona desmilitaritzada de la Remania, amb la qual trencava el tractat de Versalles i la principal garantía de la seguretat de frança.Lesclat de la guerra civil española al juliol de 1936 va posar una vegada mes en evidencia la feblesa de les democrfacies occidentals. El cami cap a la guerra.Hitler va prendre la iniciativa al final de 1937. El temor de les democracies a la guerra les va portar a una política dapaivagament. Despres dels exits diplomatics de Hitler i davant la débil resposta de les democracies occidentals, al març de 1938 tropes alemanyies van entrar a Viena i Hitler va anunciar la convocatoria dun plebiscit que va ratifica lannexio daustria al Reich alemany. Les amenaces dintervencio per part de Hitler van produir efecte: els caps de govern del regne unit, franca i Italia van acudir a la conferencia de munic al setembre de 1938, on van aceptar lannexio dels sudets al reich, sense el consentiment de txecoslovaquia. Lannexio de txecoslovaquia va posar en evidencia el fracas extrepitos de la política dapaivagament.EL 23 dagost de 1939 es va signar el parcte Germanosovietic de no-agresio, pel qual ambdos paisos aparcaven temporalment els seus conflictes i diferncies ideologiques. Aquest pacte contenía tambe un protocol secret pel qual es preveía el repartiment de polonia entre alemanys i sovietics. Coberta pel pacte, el 1 de setembre alemanya va envair polonia, Pero aquesta vegada el regne unit i franca no van cedir i el dia 3 van declarar la guerra a alemanya. Aixi començava la 2ª guera mundial.


Lexpansionisme del japo.El japo es trobava profundament afrectat per la crisi económica a la primeria dels anys trenta i es va llançar a una política expansionista sobre Xina com a remei als greus problemas que patia, En 1931 va ocupar militarment Manxuria i en 1932 va anunciar la constitucio dun estat satelit, Manxukuo. Entre 1932 i 1937 davant la falta de resposta internacional, el japo es va disposar a conquistar la xina i tot el sudesta asiatic. Britanics i nordamericans es van limitar a emetre protestes formals i van abandonar precipitandament la xina, mentre que la societat de nacions no va ni declarar estat agresor el japo ni li va imposar cap sancio.El nou ordre nazi a Europa.Lexplotacio económica dels paisos conquistats. Lestrategia alemanya de la guerra pressuposava una guerra curta i la prolongacio va crear problemas. Pero desde 1942 alemanya no era capaç de mantindre lesforç de la guerra solament amb recursos propis. Per aixo es va dissenyar una política dexplotacio, saqueig i rapinya dels recursos humans i economcis dels paisos ocupats. El regim docupacio va ser especialmente dur a leuropa oriental, on es van establir milers de camps de treball, en el qual les SS i els grans conglomerats industrial alemanys van explotar sense limits una ma dobra esclava. Collaboracionsime i resistenciaEl nou ordrehitleria instaurat als paisos ocupats va trovar suport en una minoría. Nomes a polonia i a lURSS, a causa de la duresa de locupacio, no es va donar la figura del colaboracionista. Les raons del colaboracionisme van ser diverses; com el suport a les idees nazia o la consideracio del nazisme com una cosa inevitable. Juntamenta amb el colaboracionisme va sorgir la resistencia en tots els paisos sotmesoso al territorio nazi. Iugolslavia va ser el país on la resistencia tingue mes amplitud, En la direccio de loposicio a locupacio alemanya es van imposar el comunista Josep Broz Tito i els seus partisians. Italia va tindre un important desenvolupament de la resistencia a la zona de la republica de Salo, on va haverhi episodis tant de guerra contra linvasor nazi com de guerra civil contra els feixistes. A frança i altres paisos de leuropa occidental, els moviments de resistencia van ser econratjats pels britanics, i les accions sintensificaren a partir de 1941. La repressio contra la resistencia va ser feroç.Germanitzacio i genocidi.Els aspectos mes brutals de locupacio alemanya van derivar de les dues bases del projecte de Hitler: la purificacio de la raça alemanya i lexpansio de les seuses fronteres a la recerca de lespai vital a lest. A leuropa oriental es va desenvolupar el programa de desplaçament dels pobles eslaus, mencats de drets, per deixar espai a les poblacions alemanyes. Despres de la conferencia de Wannsee de gener de 1942 va començar lextermini massiu i planificat dels jueus a les cambres de gas i als forns crematoris dels principals camps dextermini, Es el que es va anomenar la solucio final al problema jueu. En nomes dos anys van ser exterminats uns 6 millons de jueus.