Reformisme a la Restauració: Maura i Canalejas (1898-1912)

El Reformisme Polític i el Regeneracionisme (1898-1912)

La Crisi del 98 i els Inicis del Reformisme

El Desastre del 98 va demostrar les deficiències del règim de la Restauració i, per tant, va impulsar un reformisme polític regeneracionista.

L'any 1899, la reina Maria Cristina va atorgar la seva confiança a Silvela, líder dels conservadors, que va formar govern. El nou govern va mostrar una certa voluntat de renovació, iniciant una política reformista amb projectes de descentralització administrativa. Però també va augmentar els tributs sobre els productes essencials i va crear nous impostos, tot per fer front a les pèrdues de la Guerra de Cuba.

En conseqüència, a Catalunya es van produir els tancaments de caixes de recaptació. Els ministres més renovadors van acabar dimitint, i el 1901 la regent va atorgar el govern als liberals. Van tornar a aparèixer les velles tàctiques del torn de partits.

La Renovació Dinàstica i els Nous Líders

Quan Alfons XIII va ser major d'edat, va pujar al tron, fet que va coincidir amb una renovació dins dels partits dinàstics:

• El 1903 va morir Sagasta i va ser substituït per Canalejas (Partit Liberal).
• Al Partit Conservador va pujar Maura al poder.

Aquests nous polítics, influïts pel regeneracionisme, van impulsar projectes de reforma, però van mantenir el torn dinàstic i el falsejament electoral per por dels riscos que podria comportar la democratització real del règim.

El Govern Llarg d'Antonio Maura (1904-1909)

El 1904, Antonio Maura es va convertir en cap de govern. Dins del conservadorisme, Maura tenia idees regeneracionistes i renovadores. Va formar una nova base social anomenada "masses neutres" per configurar un estat fort.

Maura va impulsar diverses reformes clau:

• Va fer la Llei Electoral per intentar evitar la vella casta de cacics, que va fracassar, però va fer més difícil el frau electoral.
• Va adoptar mesures econòmiques per reactivar la indústria i va promulgar la Llei de Colonització Interior per estimular l'agricultura.
• Pel que fa al terreny social, va crear l'Instituto Nacional de Previsión, dedicat a les assegurances obreres.

No obstant això, el govern tenia una actitud molt ferma en el manteniment de l'ordre públic. La repressió brutal en la revolta de la Setmana Tràgica (1909) va ser la causa principal de la caiguda de Maura.

El Reformisme Liberal de José Canalejas (1910-1912)

El 1910 va pujar Canalejas al poder i va formar un nou govern liberal amb propostes de modernització política i la intenció d'atreure sectors socials populars a partir de limitar el poder de l'Església i d'un reformisme social més gran.

Per això, va aprofundir en la separació de l'Església i l'Estat. En contrapartida a l'Església, va promulgar la Llei del Cadenat (1910), per limitar l'establiment de nous ordres religiosos.

Pel que fa a la política social, va impulsar un seguit de reformes:

• Es va substituir l'impost de consums per l'impost progressiu sobre la renda.
• Va reformar la Llei de Reclutament, que passava a ser obligatòria en temps de guerra.
• Va promulgar lleis per millorar les condicions laborals.
• Va impulsar la Llei de Mancomunitats, que acceptava la possibilitat de la unió de les diputacions provincials per fer-se càrrec de la gestió d'alguns serveis públics.

Aquesta darrera llei i la resta de reformes van ser interrompudes per l'assassinat de Canalejas a mans d'un anarquista el 1912.