La descolonització: causes, etapes i independència de l'Índia

Resum

Aquest document explica les causes ideològiques i econòmiques de la descolonització després de la Segona Guerra Mundial, els moviments nacionalistes a les colònies i les tres etapes del procés. També analitza la independència de l'Índia, el paper del Partit del Congrés i de la Lliga Musulmana, i la divisió del país en dos estats.

Punts clau

Les causes ideològiques inclouen l'antioccidentalisme, la difusió de les idees de llibertat i democràcia, la derrota de França i Gran Bretanya i l'aparició dels EUA i l'URSS com a noves potències.
Les causes econòmiques: els imperis tenien escassa rendibilitat, perquè els beneficis no compensaven els costos polítics.
La descolonització es divideix en tres etapes: les primeres independències (1945-1954), la Conferència de Bandung i la onada d'independències africanes (1957-1963), i la descolonització tardana.
L'Índia va ser el primer focus nacionalista de l'Imperi Britànic, amb el Partit del Congrés i la Lliga Musulmana de Jinnah.
Attlee va fixar el 1948 com a límit per abandonar la colònia; el Parlament britànic va validar la cessió del poder el 1947.
La independència va dividir l'antiga colònia en dos estats, amb enfrontaments entre musulmans i hindús i conflictes fronterers constants.

Posa't a prova

Causes de la descolonització

Factors ideològics

Estimulació d'un sentiment antioccidental i foment de les aspiracions d'independència.
Difusió d'ideals de llibertat i democràcia.
Derrota de França i Gran Bretanya per part de l'Eix.
Naixement de dues noves potències: els EUA i l'URSS.
Paper de les organitzacions internacionals, com l'ONU, contràries al colonialisme.
Posició anticolonialista dins de la pròpia metròpoli i per part de l'Església.

Factors econòmics

Escassa rendibilitat econòmica i política dels imperis: els rendiments obtinguts no compensaven els costos polítics.

Moviments nacionalistes a les colònies

Expansió de moviments nacionalistes arreu de les colònies.
Creació de partits comunistes després de la 3a Internacional.
Fundació d'ideologies estrictament nacionalistes i reivindicació de la identitat religiosa.
Molts líders carismàtics van ser educats en universitats europees.

Etapes de la descolonització

1a etapa: Les primeres independències

EUA d'Indonèsia (1949), Índia (1947), Birmània (1948), Pakistan Occidental (1947), Cambodja (1954), Vietnam (1954), Filipines (1946), Taiwan (1945), Corea del Nord i Sud (1945), Madagascar (1947).

2a etapa: Conferència de Bandung

Txad, Congo Belga, Nigèria (1960), Ghana (1957), Sierra Leone, Tanganyika (1961), Uganda (1962), Kenya (1963), Costa d'Ivori, Senegal, Gabon, Mali.

3a etapa: Descolonització tardana

Sud-àfrica (1994), Zimbabwe (1980), Algèria, Moçambic, Guinea Bissau (1990).

La independència de l'Índia

Va ser el primer focus nacionalista de l'Imperi Britànic. Des del període d'entreguerres, existia el Partit del Congrés que reivindicava la independència, així com la formació de la Lliga Musulmana per Ahmet Jinnah per a la creació d'un estat propi.

El procés d'independència es va accelerar després de l'arribada al poder a Anglaterra d'Attlee, que va fixar el 1948 com l'any límit per abandonar la colònia. El procés de cessió del poder es va iniciar després de la reunió entre Mountbatten i la Lliga Musulmana, sent revalidat pel Parlament britànic el 1947.

Malgrat la independència, va persistir una política repressiva. L'antiga colònia britànica va quedar dividida en dos estats, fet que va comportar elevats costos i enfrontaments entre musulmans i hindús que van estar a punt de generar una guerra civil. Finalment, els litigis fronterers van ser una de les constants desafiaments armats.

Preguntes freqüents

Quines van ser les causes de la descolonització?

Les causes principals van ser ideològiques, com l'antioccidentalisme, les idees de llibertat i democràcia i el paper de l'ONU, i econòmiques, ja que els imperis tenien escassa rendibilitat. També hi van contribuir la derrota de França i Gran Bretanya i l'aparició dels EUA i l'URSS.

Quina va ser l'etapa de descolonització que va impulsar la Conferència de Bandung?

La segona etapa, en què van accedir a la independència països com Ghana, Nigèria, Kenya, Senegal o Mali, entre altres. El document situa aquesta etapa entre 1957 i 1963.

Com va arribar l'Índia a la independència?

El procés es va accelerar després de l'arribada d'Attlee al poder a Anglaterra, que va fixar el 1948 com a any límit. La cessió del poder es va iniciar després de la reunió entre Mountbatten i la Lliga Musulmana i va ser validada pel Parlament britànic el 1947.

Què va passar amb l'Índia després de la independència?

L'antiga colònia va quedar dividida en dos estats, cosa que va comportar elevats costos i enfrontaments entre musulmans i hindús que van estar a punt de provocar una guerra civil. Els litigis fronterers van ser una constant de conflictes armats.