Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Termes històrics de la Restauració i la Dictadura

Dictadura

Forma de govern en la qual el poder es concentra en un sol individu, que es caracteritza per una absència de divisió de poders i la independència del govern respecte al consentiment per part de qualsevol dels governats. El dictador arriba al poder mitjançant un cop d’estat. El sistema constitucional i parlamentari iniciat amb la Restauració monàrquica del 1878 es va acabar el 1923 amb un cop d’estat militar que va establir una dictadura.

Govern de concentració

Integraven els partits dinàstics i partits polítics de l’Assemblea de Parlamentaris i de la Lliga Regionalista, proposta pel sistema per superar la situació. Aquesta fórmula, en la pràctica, significava la fallida...

La Rússia Tsarista

Un territori immens

• Rússia és aparentment poderosa.
• 22 milions de km² i 170 milions de persones.
• Economia arcaica i rural.

L'autocràcia tsarista

• Poder total atorgat per Déu.
• Policia per a l'ordre públic.
• Església ortodoxa influent.

Una societat tradicional

• Població dividida en pobres i rics.
• Els pagesos tenien terres cedides on conreaven.

Les reformes d'Alexandre II

• Abolició de la servitud.
• Impuls a la industrialització.
• Després del seu assassinat, guanyen força les doctrines revolucionàries.

Un gegant amb peus de fang

Un imperi endarrerit i autòcrata

• Economia: Basada en l'agricultura; només hi ha indústria a la zona occidental (Moscou).
• Societat: Molt desigual (Noblesa, Kulaks, Pagesos).

Oposició al tsarisme

• Populistes: Destrucció

La Primera República i el moviment cantonalista (1873-1874)

Els cantonalistes tenien les aspiracions de crear un mapa d'Espanya basat en criteris més racionals, locals i sentimentals, confederant-se entre ells. Aquests cantons aspiraven a posar en marxa les reformes socials tan esperades.

Per això, es va produir una guerra entre cantonalistes i republicans dins d'un clima on encara durava la guerra carlina. Volien aplicar de manera radical i directa l'estructura federal des de baix, amb el desig d'avançar en les reformes socials plasmades amb la Gloriosa i les aspiracions populars.

El cop d'Estat del general Pavia va posar fi a les conspiracions republicanes de l'internacionalisme obrer i s'inicià una nova etapa: la Restauració borbònica....

Ideologia i Formació de la Unió Liberal

Els sectors polítics mantenien el principi del sufragi censetari, però eren partidaris d'ampliar el cos electoral. Defensaven la necessitat d'una reforma agrària per posar fi a la propietat vinculada i pretenien limitar la influència social de l'Església.

Naixement de la Unió Liberal (1854)

L'any 1854 es va formar un nou partit, la Unió Liberal, que va néixer d'una escissió dels moderats, però que va atreure al seu si els grups més conservadors del progressisme. Pretenia constituir-se com una opció centralista entre els dos partits clàssics, però no presentava ideològicament cap novetat. Era bàsicament una unió política amb finalitat de govern que agrupava els sectors descontents amb...

La Primera Internacional (AIT)

La Primera Internacional (AIT)

L’opressió de la classe obrera als països industrialitzats va provocar l’aparició d’iniciatives per defensar-se i formar part d’un mateix grup social més enllà de les fronteres. Els obrers arreu del món es van posar en contacte per unir-se i donar suport a la causa, i això va donar lloc a un moviment obrer internacional.

L’any 1864 es va fundar a Londres l’AIT (Associació Internacional de Treballadors) o la Primera Internacional. El moviment incorporava representants dels diferents països europeus com Gran Bretanya, Itàlia, França, Portugal o Espanya, i també tenia una gran representació de les diferents ideologies com el cartisme, el socialisme, el marxisme...

El bienni conservador (1933–1936)

Les eleccions del 1933 i el canvi de govern

A causa d'unes eleccions del 19 de novembre de 1933, en què per primer cop votaren les dones, es va produir un tomb transcendental en la composició de les Corts.

La dreta, que estava coalitzada —és a dir, unida—, va aconseguir presentar una única candidatura en nombroses circumscripcions.

L'esquerra, en canvi, va decidir presentar-se en candidatures separades (com actualment).

A causa de la intensitat de la mobilització conservadora el 1931 i dels efectes del sistema electoral majoritari, es va provocar un augment dels vots del centre-dreta i una important dispersió dels vots del centre-esquerra.

A Catalunya, la Lliga Catalana també s'hi va imposar.

L'adjudicació...

El Reformisme i la Crisi del Sistema de la Restauració

El sistema de la Restauració continuava funcionant malgrat trobar-se desacreditat, una situació que va empitjorar significativament a partir de la Crisi de 1917.

Dins del moviment reformista, els dos líders més importants van ser Antoni Maura i José Canalejas.

Antoni Maura: La Revolució des de Dalt

Maura temia la classe obrera i identificava el caciquisme com un problema central del sistema. La seva proposta era una «revolució des de dalt», impulsada per una nova massa social neutra (la burgesia), destinada a eliminar els cacics i contenir el moviment obrer.

Per lluitar contra el clientelisme i la corrupció electoral, va elaborar la Llei Electoral de 1907. Aquesta llei va fracassar...

Dictadura Des de 1923 dos moviments militars diferents estaven ja conspirant per Enderrocar el govern. El primer, vinculat a les Juntes de Defensa de Barcelona (usades després per Primo de Rivera) que volien, mitjançant un Cop, dissoldre les Corts i donar el poder a les classes mitjanes. El segon, vinculat a Madrid, volia Recollir les aspiracions de l'exèrcit d'Àfrica sobre
Marroc. Pretenia un Govern fort, que resolgués els problemes Amb l'exèrcit i l'ordre públic (però amb Constitució i monarquia), seria el de Primo de Rivera el que posaria en contacte els dos grups. Aquest general va Protagonitzar un Cop d'Estat a Barcelona el 13 de Setembre de 1923. El Govern no va Saber reaccionar i va demanar ajuda a la monarquia, però Alfonso XIII...

1.3 La consolidació dels bàndols

Els insurrectes seguien ocupant una bona part del territori espanyol tot i que el pronunciament no hagués triomfat. Es va produir immediatament la formació de dos bàndols:

• Els insurrectes: estaven formats per militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes i tots aquells que s’havien oposat a la República. Tenien com a inspiració el feixisme i es definien com a nacionals i catòlics. Tenien com a objectiu restablir l’ordre per mitjà d’una dictadura militar.
• Els lleials a la República: eren les classes populars (obrers i empleats, petita burgesia i pagesos sense terres). La majoria d’ells estaven agrupats en les organitzacions comunistes, socialistes