Història de les Internacionals Obreres: AIT i Segona Internacional
La Primera Internacional (AIT)
La Primera Internacional (AIT)
L’opressió de la classe obrera als països industrialitzats va provocar l’aparició d’iniciatives per defensar-se i formar part d’un mateix grup social més enllà de les fronteres. Els obrers arreu del món es van posar en contacte per unir-se i donar suport a la causa, i això va donar lloc a un moviment obrer internacional.
L’any 1864 es va fundar a Londres l’AIT (Associació Internacional de Treballadors) o la Primera Internacional. El moviment incorporava representants dels diferents països europeus com Gran Bretanya, Itàlia, França, Portugal o Espanya, i també tenia una gran representació de les diferents ideologies com el cartisme, el socialisme, el marxisme o l’anarquisme.
Organització i Estatuts
En la primera trobada es va acordar celebrar reunions de caràcter anual i establir un Consell General que governés la institució entre reunió i reunió. També es va decidir crear una comissió, on Karl Marx en formava part, per redactar els estatuts i el manifest inaugural, que establien els principis bàsics de la Internacional.
Objectius del Congrés de Ginebra (1866)
Entre aquestes reunions va destacar la de 1866, al Congrés de Ginebra, on els representants del moviment obrer de tot el món van acordar lluitar per aconseguir:
- Una jornada laboral de 8 hores.
- L’abolició del treball infantil.
- La millora de les condicions laborals (sobretot per les dones).
- La lluita contra l’exèrcit permanent.
- L’oposició als impostos indirectes.
Trencament de la Primera Internacional
Malgrat els acords de la Internacional, es va produir un trencament de l’organització l’any 1872. Les causes principals van ser:
- El fracàs de la Comuna de París.
- L’enfrontament entre Marx i Bakunin: Marx creia que la revolució havia de ser organitzada i seguida d’un període de dictadura per part del proletariat; en canvi, Bakunin recolzava més als camperols i pagesos que als obrers industrials i estava en contra de qualsevol forma de govern.
Finalment, al Congrés de la Haia l’any 1872, els anarquistes van ser expulsats de la Internacional. L’AIT es va traslladar a Nova York i la llunyania d’Europa va debilitar l’organització, fent que aquesta es dissolgués.
La Segona Internacional
La Segona Internacional
Es va fundar una Segona Internacional l’any 1889 a París, però aquesta vegada només hi formaven part els socialistes. A diferència de la primera, aquesta tenia organitzacions més autonòmiques, ja que la Internacional no donava cap ordre a les organitzacions que en formaven part, sinó que només les aconsellava.
Amb la seva capacitat per influir sobre els Estats i amb la quantitat d’obrers que tenia, la Segona Internacional va tenir molta més repercussió que l’AIT. A més a més, en ella van sorgir dos grans símbols del moviment obrer: l’himne de la Internacional i la celebració de l’1 de Maig.
Debats i Dissolució
Durant aquest període van aparèixer 3 debats importants:
- L’enfrontament entre els partidaris de Marx, que denunciaven la necessitat d’una revolució, i els partidaris d’obtenir beneficis pels obrers col·laborant amb partits burgesos progressistes.
- Els socialistes a favor de l’imperialisme i els que rebutjaven els objectius i els mètodes que imposaven les potències europees.
- La postura que havia de tenir la Segona Internacional davant l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’any 1914.
Finalment, la falta d’acords davant la Primera Guerra Mundial va suposar la disfunció i dissolució de la Segona Internacional.