La Primera República i la Guerra de Successió: Context Històric
La Primera República i el moviment cantonalista (1873-1874)
Els cantonalistes tenien les aspiracions de crear un mapa d'Espanya basat en criteris més racionals, locals i sentimentals, confederant-se entre ells. Aquests cantons aspiraven a posar en marxa les reformes socials tan esperades.
Per això, es va produir una guerra entre cantonalistes i republicans dins d'un clima on encara durava la guerra carlina. Volien aplicar de manera radical i directa l'estructura federal des de baix, amb el desig d'avançar en les reformes socials plasmades amb la Gloriosa i les aspiracions populars.
El cop d'Estat del general Pavia va posar fi a les conspiracions republicanes de l'internacionalisme obrer i s'inicià una nova etapa: la Restauració borbònica.
La Pau d’Utrecht i les seves conseqüències territorials
L'any 1700, l'últim monarca de la casa dels Àustria, Carles II, va morir sense descendència directa. Els candidats principals a ocupar el tron eren Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria. Al seu testament, va indicar com a successor a Felip d'Anjou (Felip V) Borbó.
- Bàndol de Felip V: Espanya i França.
- Bàndol de Carles d'Àustria: Gran Bretanya, Holanda i Portugal (Tractat de la Haia, 1701).
Això va provocar una fragmentació al poble espanyol que va derivar en una Guerra Civil, dividint els nobles castellans (suport al Borbó) i els nobles aragonesos (suport a Carles).
El final del conflicte: Utrecht i Rastatt
La pau es va signar en els Tractats d'Utrecht i de Rastatt (1713-1714) per posar fi a les guerres a Europa. Es va acordar que els països que no acceptaven Felip V haurien de reconèixer-lo com a rei per equilibrar les forces polítiques. A canvi, Espanya va haver de fer sacrificis i cedir territoris a Àustria, Luxemburg, Nàpols, Sardenya, etc.
Tot i que a Europa el conflicte es va resoldre, algunes zones d'Espanya no reconeixien el rei. En la Batalla d'Almansa, les tropes de Felip V ocuparen València i Aragó. Finalment, l'11 de setembre de 1714 ocuparen Barcelona i, posteriorment, Mallorca.