Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

El Franquisme: L’Etapa del Creixement Econòmic (1959-1975)

1. La Liberalització Econòmica i els Plans de Desenvolupament

1.1 El Pla d’Estabilització

La nova organització econòmica va quedar recollida en el Pla d’Estabilització (1959), que va dur a terme tres grans eixos d’actuació:

• Estabilització de l’economia: Per reduir la inflació. Es van elevar els tipus d’interès, es van limitar els crèdits bancaris i es van congelar els sous.
• Liberalització interior de l’economia: Es van eliminar els organismes estatals interventors i també es van eliminar les reglamentacions de preus fixos.
• Liberalització exterior de l’economia: Es van eliminar els obstacles per a l’entrada de mercaderies estrangeres i per a la inversió de

Característiques del Nou Estat

10. El paper de la dona

La política del règim franquista respecte a les dones va suposar una enorme reculada respecte a la República, ja que es va proposar imposar el model de família catòlica tradicional, basat en la total subordinació de l'esposa al marit i tornar a reduir-les a l'àmbit domèstic.

Es van posar innombrables obstacles al treball de les dones, especialment de les casades, establint-se restriccions per a la seva inscripció en els registres de col·locació i l'autorització del marit per poder ser contractades. Aquestes mesures no van poder evitar que les dones treballessin, per evidents raons de subsistència familiar, però sempre cobrant salaris més baixos que els dels homes, entre un...

Promulgació de les lleis d'amnistia

Es produeix un indult reial el 30 de novembre de 1975 que allibera alguns antifranquistes. Una primera llei d'amnistia parcial per als presos polítics s'aprova el juliol de 1976. L'oposició democràtica la considera insuficient, essent l'amnistia un dels eslògans principals de les manifestacions antifranquistes entre 1975 i 1977. Més endavant, el Parlament democràtic aprova, l'octubre de 1977, la seva primera llei: una amnistia més àmplia que inclou els terroristes d'ETA. De forma complementària, es produeix el retorn dels exiliats.

Legalització dels partits polítics i sindicats. Convocatòria d'eleccions generals

En aplicació de la Llei de Reforma Política, els partits són legalitzats a principis...

Bàndols i suports externs

Bàndol republicà

Bàndol republicà: zones on va fracassar l'aixecament militar i es mantenien fidels al govern republicà. Territoris amb més obreres, organitzacions d'esquerres i nacionalistes. Classes populars, part important de classes mitjanes, burgesia, intel·lectuals i artistes. Defensen un sistema polític democràtic i un model social progressista. Els qui viuen en zones sota el control nacional han d'amagar els seus ideals.

Bàndol insurrecte

Bàndol insurrecte: dirigits per militars que volien implantar una dictadura que assegurés l'ordre social i aturés el perill de revolució. Monàrquics de dretes, sectors catòlics, falangistes i tradicionalistes.

Suport exterior

• Republicà: URSS i brigades internacionals

El govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

La necessitat de disposar d'un poder per controlar les milícies va portar Largo Caballero a formar un govern amb totes les forces polítiques d'esquerres per guanyar la guerra. A Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes va ser dissolt i es va formar un govern presidit per Josep Tarradellas. Les milícies van ser substituïdes per l'Exèrcit Popular i es van controlar les col·lectivitzacions i l'ordre públic.

Fets de maig del 1937

Republicans, comunistes i part dels socialistes volien reforçar el poder de l'Estat i concentrar esforços a guanyar la guerra. Per contra, anarquistes i el POUM eren partidaris de continuar el procés revolucionari basat en l'autonomia de les...

Anys de creixement econòmic: El protagonisme de la indústria: El motor principal de l'expansió econòmica va ser la indústria, que va augmentar la producció a un ritme del 10% anual. Les causes d'aquest creixement van ser la millora de la productivitat industrial. Es va diversificar la producció, on va haver un creixement en el sector siderúrgic, químic i de l'alimentació, i també es van reestructurar els sectors tradicionals. Les zones amb més tradició fabril van continuar el seu predomini, es va produir la industrialització de zones noves, sobretot a Madrid i també a les ciutats com ara Ferrol, Vigo, Sevilla, Huelva, Valladolid, Pamplona i Vitòria. A Catalunya van experimentar un creixement notable les indústries metal·lúrgiques,...

El Reconeixement i el Suport a la Guerra Civil

El reconeixement demostra el decantament pel cop d'estat.

Li donen suport personal a FRANCO com a Líder.

Suport Internacional: Republicans

República: França i Anglaterra no donen suport i, a més a més, impedeixen l'entrada d'armament i petroli comprat legalment a l'exterior.

Suport Internacional: Nacionalistes

L'únic que dona suport és la URSS. En teoria respectava el pacte, però STALIN veu com Alemanya i Itàlia no respecten el pacte i decideix ajudar amb material de guerra (octubre del 36).

• Ajuda a contrarestar l'ajuda dels nacionalistes.
• L'ajuda més destacada són els avions de caça: MOSCA i XATOS.
• Aquesta ajuda també era donada per interessos dels països:

Alemanya i Itàlia

1. Per provar l'eficàcia

L'Esclat de la Guerra Civil Espanyola

La Insurrecció Militar de Juliol de 1936

Causes i Context del Cop d'Estat

Els sectors més conservadors no acceptaven els resultats de les eleccions de febrer de 1936. Existia un fort sentiment antirepublicà i d'oposició al sistema reformista. Aquesta tensió va culminar en un cop d’estat planificat per als dies 17 i 18 de juliol de 1936.

La conspiració militar era present des de la victòria del Front Popular al febrer. Franco (aleshores màxima autoritat militar) va proposar inicialment el cop d’estat, però la idea no va prosperar immediatament, ja que Sebastián Pozas (director general de la Guàrdia Civil) s’hi va oposar.

Mesures Preventives de la República

El govern de la República era conscient...

Govern Provisional i la Constitució del 1931

Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van adquirir un caire plebiscitari, d'acceptació o de refús de la monarquia. Mentre que als municipis rurals s’hi van imposar les candidatures monàrquiques, a les capitals de província i als principals nuclis urbans hi va triomfar la conjunció republicanosocialista, partidària de la República.

Davant d'aquests fets, el rei Alfons XIII va acatar la voluntat popular, va renunciar a la potestat reial i va abandonar Espanya. A Madrid, els signants del Pacte de Sant Sebastià (republicans, conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs) van formar un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-