Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

L’esquerra decideix anar a les eleccions de febrer de 1936 formant una gran coalició que incloïa els republicans reformistes, el PSOE i els comunistes; això es va anomenar Front Popular. A Catalunya, els partits catalanistes d’esquerra s’agrupen en el Front d’Esquerres. El seu programa electoral es basava en l’amnistia per als empresonats en els fets d’octubre i en el restabliment de l’Estatut, de la Generalitat i de la Llei de Contractes de Conreu.

D’altra banda, els partits dretans van formar el Front Català d’Ordre, que era una coalició electoral organitzada per la Lliga. A Espanya, els dretans es van agrupar en el Bloque Nacional, format per la CEDA, monàrquics, republicans de dretes... A les eleccions, el Front Popular...

La mort de Franco i l'inici del canvi

Franco mor el 20 de novembre de 1975 i és exposat al públic durant dos dies al Palau Reial de Madrid. El 23 de novembre és enterrat al Valle de los Caídos, sense incidents i sense necessitat d'intervenció policial. El Rei esdevé el successor amb la intenció de transformar la dictadura en una democràcia.

1.1. El govern d'Arias Navarro

Carlos Arias Navarro és el primer president, amb Manuel Fraga Iribarne al govern. S'inicia l'evolució de la dictadura cap a la democràcia, legalitzant associacions polítiques que accepten les lleis franquistes. Els grups d'esquerra, però, volen trencar amb el franquisme i amb Arias Navarro, exigint el retorn i la llibertat dels presos polítics, llibertats polítiques...

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Definició

Va ser el resultat dels conflictes permanents causats per l'imperialisme de les grans potències europees.

Dades clau del conflicte

• 10 milions de soldats morts.
• 21 milions de ferits.
• 13 milions de civils morts.

Blocs enfrontats

La Triple Aliança

• Alemanya
• Àustria-Hongria
• Itàlia (fins al 1915)

La Triple Entesa (o Aliats)

• França
• Regne Unit (Anglaterra)
• Rússia (fins al 1917)

Causes del conflicte

Alguns països estaven descontents amb el repartiment d'Àsia i Àfrica de finals del segle XIX. Alemanya i Itàlia havien quedat fora en el procés neocolonial.

Inici de la Guerra

L'esdeveniment detonant va ser l'assassinat de l'Arxiduc d'Àustria, Francesc Ferran, a Sarajevo (1914), a mans d'un jove nacionalista serbi....

Les Conferències de Pau i la Reorganització Postguerra

Després de la Segona Guerra Mundial, es van celebrar diverses conferències clau per definir el nou ordre mundial:

• Conferència de Teheran: Els tres grans aliats van prendre mesures per accelerar la fi de la guerra.
• Conferència de Ialta: Es va pactar una divisió similar de les ciutats de Berlín i Viena i es va crear l’ONU (Organització de les Nacions Unides) per garantir la pau. Aquesta conferència va significar la divisió d’Europa.
• Conferència de Potsdam: Es va acordar la devolució de tots els territoris europeus i la separació d’Àustria.

Posteriorment, en la Conferència de París es van elaborar els tractats de pau amb la resta d'aliats d'Alemanya. Cal destacar que el tractat...

Causes i desenvolupament de la Segona Guerra Mundial

Rebuig del Tractat de Versalles i ascens dels règims autoritaris

Molts alemanys i italians no van acceptar les imposicions del Tractat de Versalles. Els règims feixistes d'Itàlia i el nazisme a Alemanya van desenvolupar una política expansionista amb l'aspiració d'engrandir les fronteres territorials. Van reforçar l'exèrcit i impulsar el militarisme; en aquests països es va propiciar una intensa cursa d'armaments i es va iniciar una política exterior agressiva que va conduir a l'esclat d'un nou enfrontament armat.

Agresions dels anys 1930

Als anys 1930 els estats autoritaris van impulsar una sèrie d'agressions bèl·liques cap a altres països:

• Cap a l'Àsia: el Japó buscava ampliar

Les Segones Avantguardes (segona meitat del s. XX)

Si la brutalitat de la I Guerra Mundial ja havia estat transcendent, les conseqüències econòmiques, psicològiques i humanes de la II Guerra Mundial encara van ser més devastadores.

El context geopolític i social

El món es va dividir en dos blocs: el capitalista, dirigit pels EUA, i el comunista, dirigit per la URSS. Aquest enfrontament ideològic, polític i econòmic es va mostrar en una situació de guerra freda que feia perillar el fràgil equilibri que s’havia consensuat entre les potències després de la II Guerra Mundial.

Per tal de mantenir l'status quo, ambdues potències no van dubtar a mantenir sagnants dictadures i conflictes bèl·lics en determinades zones del planeta, sobretot...

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Dins del marc de la Guerra Civil Espanyola, és fonamental conèixer quina va ser la participació internacional en el conflicte i a quin bàndol es van afegir els diferents suports:

La participació internacional en el conflicte

El bàndol republicà

• Tenia la simpatia de la major part dels ciutadans dels països democràtics i de les esquerres internacionals.
• Les democràcies europees no van ajudar la República. Temoroses que una intervenció pogués ser considerada una provocació per Hitler i Mussolini, van signar amb Alemanya i Itàlia un Pacte de No-intervenció que va deixar la República aïllada.
• L’únic estat que va ajudar la República amb armes i soldats va ser la Unió Soviètica, la qual cosa

Les actituds socials davant el franquisme

Per una banda, hi havia un país arruïnat, traumatitzat, cansat i passiu; per l'altra, uns guanyadors eufòrics que intentarien construir un Estat nou. Les diferents actituds socials respecte al franquisme es poden definir en tres tipologies polítiques del règim:

1. Suport (addictes)

Des del primer moment, la dictadura va comptar amb el suport de les classes altes, que van recuperar la influència econòmica, social i política perduda durant la Segona República. També dels sectors polítics que havien donat suport al cop d'Estat i al bàndol insurrecte durant la guerra: falangistes, carlins, cedistes, monàrquics i catòlics.

2. Passivitat (indiferents)

Davant el record de la Guerra Civil i el dolor...

Claus del nou sistema polític (la Restauració)

Manuel Pavía fa un cop d'estat el gener de 1874, amb el qual acaba el Sexenni Democràtic i es forma un govern provisional presidit per Serrano. Cánovas del Castillo es basava en les idees següents:

• La figura principal: Alfons, el príncep. El retorn dels Borbons havia de ser amb Alfons i no amb Isabel II, atès que ella havia estat destronada i tenia una mala imatge.
• Un projecte tranquil i pautat: convocar eleccions a sufragi universal masculí per a Corts constituents amb l'objectiu de definir Espanya com a monarquia.
• 1873: Cánovas aconsegueix que Isabel II cedeixi els drets dinàstics a Alfons.
• 1 de desembre de 1874: Cánovas redacta el Manifest de Sandhurst, presentant Alfons XII com l'únic

Guerra Civil ESPANYOLA:-Economia de guerra. LES COL·LECTIVITZACIONS:Revolució social. Col·lectivització gran part de la propietat industrial i agrària.Organtizació dels treballadors en comitès (fugida dels empresaris/industrials al inici de

la guerra, detinguts o assassinats) o control directe dels treballadors i comunicació al propietari del canvi per un règim d’autogestió.Decrets de la República i GENE, covertura legal a la confiscació d’indústries o terres per organismes populars. Creació del Consell d’Economia de CAT, pla socialista de reorganització de l’economia i aprovació Decret de col·lectivitzacions per legalitzar-les (4.500 empreses controlades per comitès obrers, 2000 col·lectivitzades, 5-6.000agrupacions...