Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

La Reforma Protestant

Al segle XVI es va produir a Europa una greu crisi religiosa. Va començar quan Martí Luter va protestar contra l'Església per la venda d'indulgències, denunciant que era una manera de treure diners. Va enfrontar-se al papa Lleó X. La Reforma protestant es va estendre per Europa i Anglaterra, fent aparèixer noves religions: la luterana, el calvinisme i l'anglicana.

La Contrareforma catòlica

Aquest moviment va tornar a donar poder al papa. Amb el Concili de Trento, es va establir que tot aquell que protestés contra el papa seria castigat i disciplinat.

La monarquia absoluta

Era el sistema on els reis tenien el poder il·limitat. Van implementar un sistema de recaptació d'impostos per gestionar tots els ingressos, el...

Forces polítiques marginades del sistema

3.1 L’evolució del republicanisme

Després del fracàs de la Primera República, el republicanisme va haver de plantar cara a part dels seus seguidors. Els republicans estaven dividits en tendències i en contínua reorganització, fet que va fer perdre suport al seu programa.

L’adaptació més ràpida la va protagonitzar Emilio Castelar, que va crear el Partit Republicà Posibilista, el qual acceptava el joc de la Restauració. En canvi, el polític progressista Manuel Ruiz Zorrilla va donar un tomb cap al republicanisme radical i va fundar el Partit Republicà Progressista, que va arribar a influenciar militars i protagonitzar intents d’insurrecció. El seu fracàs va provocar que una part dels...

Estat del benestar

L'estat del benestar és un sistema d'economia que es caracteritza per reconèixer una sèrie de drets bàsics (sanitat, educació, pensions i atur) per a tota la població. El seu objectiu és aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne i es redueixin les desigualtats socials. A Espanya és el resultat d’un llarg procés en el qual es va aprofundir en els primers governs socialistes, ja que l’estat del benestar va estar molt allunyat del que ja s’havia aconseguit en molts països europeus anteriorment.

Fiscalització progressiva

La fiscalització consisteix a examinar una activitat per comprovar si compleix amb les normatives vigents. En el sector privat, la fiscalització pot ser decretada per l'...

Glossari de Termes Històrics Clau

Guerra Freda

Conjunt d’enfrontaments entre les dues potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial (2GM): els Estats Units (EEUU) i la Unió Soviètica (URSS). Cronològicament, la situem entre el 1945 i el 1991. El seu final va ser degut al col·lapse i desaparició de la URSS.

Reformes Soviètiques

Perestroika

Conjunt de reformes de caràcter econòmic dutes a terme a finals dels anys 80 pel president de la URSS, Gorbatxov. Consistia a introduir mesures de caràcter capitalista dins el sistema comunista, el qual havia entrat en una greu crisi.

Glasnost

Conjunt de reformes polítiques dutes a terme a l’URSS a finals dels anys 80. Tenia com a objectiu introduir mesures de caràcter democràtic i el compromís...

Introducció: La Primera República Espanyola (1873-1874)

La Primera República Espanyola (1873-1874).

1. La Restauració Borbònica

1.1 La Constitució del 1876

2. El funcionament del sistema polític

2.2 Els partits d'oposició

3. El desastre colonial

3.1 El regeneracionisme

4. El regnat d'Alfons XIII

4.1 La Setmana Tràgica

La Setmana Tràgica fou una revolta antimilitarista i anticlerical a Barcelona contra l'enviament de reservistes al Marroc.

4.2 La crisi de 1917

4.3 La guerra del Marroc

5. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

6. Les transformacions en l'agricultura

6.1 Els problemes de l'agricultura

6.2 El desenvolupament agrari a Catalunya

7. Població i societat al s. XIX

7.1 El canvi demogràfic

7.2 De la societat estamental a la societat de

La Guerra Civil (1936-1939)

La Guerra Civil, provocada pel colp militar feixista del 18 de juliol de 1936, constitueix el fet més rellevant i tràgic de la història espanyola del segle XX. La guerra va ser l'enfrontament entre:

• Grups tradicionalment dominants: aristòcrates, grans propietaris agrícoles, empresaris, Església i exèrcit.
• Classes mitjanes i populars: llauradors, obrers i petita burgesia que havien donat suport a les reformes republicanes.

No és possible entendre la guerra sense comprendre el context europeu i les tensions produïdes per l'ascens del feixisme i l'extensió de les idees revolucionàries després de la Revolució Russa. El resultat de la guerra va ser el final del règim democràtic i la consolidació de la dictadura...

La Segona República (1931-1936)

• Dimissió de Primo de Rivera: 28 de gener de 1930.
• Impopularitat d'Alfons XIII: Excessivament lligat a la dictadura de Primo de Rivera.
• Unitat de les forces antidinàstiques: Pacte de Sant Sebastià i els seus objectius.
• Govern del general Berenguer (1930): Gran conflictivitat social, vaga general i insurrecció militar a Jaca.
• Govern d'Aznar: Convocatòria d'eleccions municipals el 12 d'abril de 1931, amb victòria republicana a les principals ciutats.

1. El Govern Provisional i el Bienni Reformista (1931-1933)

1.1. El govern provisional

Formació d'un govern provisional el 14 d'abril, presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

Composició del govern:

• Republicans de dretes: Alcalá-Zamora, M. Maura (antics monàrquics).
• Republicans

El Protectorat Espanyol al Marroc: Anàlisi Cartogràfica

El mapa del Protectorat espanyol del Marroc mostra, mitjançant una trama ratllada obliqua, la seva màxima extensió territorial i, en color marró, la seva extensió definitiva després de l'acord de 1925 subscrit amb França. Hi apareixen identificades les possessions espanyoles al Marroc anteriors al Protectorat (Ceuta i Melilla), la ciutat de Tànger i, en color clar al sud, el Protectorat francès.

Es troben identificades les cessions de territori realitzades a França el 1912 i el 1925, així com la demarcació definitiva entre els dos protectorats. Apareixen indicades les principals ciutats del Protectorat i, ressaltats, enclavaments d'especial rellevància relacionats amb les...

La Guerra Civil

2. La zona republicana: esclat de la Guerra Civil

2.1 Desencadenament de la revolució social

Al territori republicà, la insurrecció va provocar un clima revolucionari. Sota les mesures de José Giral, entre el 1936 van sorgir consells, comitès i juntes; en algunes regions es van formar els consells regionals. El 20 de juliol de 1936, Lluís Companys convoca els dirigents de la CNT-FAI per formar un Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Es va desencadenar una repressió contra els insurrectes en la zona republicana. Es va produir l'assassinat de presos polítics de dretes a Barcelona i Madrid (com Primo de Rivera). Molts dels perseguits van fugir, es van amagar o van anar a la zona insurrecta.

2.2 Les col·lectivitzacions

El...

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya

La Generalitat provisional, presidida per Francesc Macià, aviat va iniciar els treballs de redacció del projecte d'Estatut d'autonomia. La comissió redactora va lliurar a Macià el text de l'Estatut de Núria. Aquest establia Catalunya com un estat autònom dins la República Espanyola, el català com a llengua oficial a Catalunya (i el castellà en les relacions amb les institucions republicanes), la possibilitat de federar-se amb altres territoris i la sobirania plena del poble de Catalunya. La Generalitat tenia competències exclusives en ordre públic i policia, règim administratiu, dret, justícia i educació, entre d'altres.

L'agost de 1931, l'Estatut va ser aprovat per referèndum amb el 99% dels...