El Protectorat Espanyol al Marroc: Història i Conflictes
El Protectorat Espanyol al Marroc: Anàlisi Cartogràfica
El mapa del Protectorat espanyol del Marroc mostra, mitjançant una trama ratllada obliqua, la seva màxima extensió territorial i, en color marró, la seva extensió definitiva després de l'acord de 1925 subscrit amb França. Hi apareixen identificades les possessions espanyoles al Marroc anteriors al Protectorat (Ceuta i Melilla), la ciutat de Tànger i, en color clar al sud, el Protectorat francès.
Es troben identificades les cessions de territori realitzades a França el 1912 i el 1925, així com la demarcació definitiva entre els dos protectorats. Apareixen indicades les principals ciutats del Protectorat i, ressaltats, enclavaments d'especial rellevància relacionats amb les principals campanyes militars: Alhucemas, Annual i Mont Arruit. També s'assenyalen enclavaments d'importància relatius a altres incidents armats, en color blau.
Origen i Context Històric
El Protectorat espanyol del Marroc té el seu origen en la Conferència d'Algesires (1906), en el context del repartiment internacional d'Àfrica. La fixació de la seva extensió es va produir mitjançant el tractat subscrit el 1912 amb França.
La Setmana Tràgica de Barcelona
La presència espanyola al Marroc va generar seriosos problemes a causa de l'actitud hostil de la població berber. El 1909, l'enviament de tropes per repel·lir els atacs sobre Melilla va provocar la Setmana Tràgica, que va tenir el suport d'anarquistes, socialistes i republicans.
- Inici: 18 de juliol de 1909, durant l'embarcament de tropes al port de Barcelona.
- Desenvolupament: La revolta es va perllongar durant una setmana, adquirint un fort component antimilitarista i de rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'Església.
- Accions: El sindicat Solidaritat Obrera va fer una crida a la vaga general el 26 de juliol; es van aixecar barricades, es van produir enfrontaments amb les forces de l'ordre i es van incendiar més de 80 edificis religiosos.
- Repressió: Les autoritats van declarar l'estat de guerra i van enviar reforços. La repressió va ser dura: 2.000 persones jutjades, 175 desterrats, 159 cadenes perpètues, 100 morts i 300 ferits.
Crisi Política i el Desastre d'Annual
La crisi del 1917 va agreujar la situació política, ja que la fragmentació dels partits del torn impedia l'existència de majories parlamentàries, i la feblesa de l'oposició impedia articular una alternativa al sistema de la Restauració.
El 1921 es va produir el , una desafortunada campanya dirigida pel general Fernández Silvestre que va acabar amb una desordenada retirada cap a Mont Arruit i Melilla. Durant la retirada van morir milers de soldats espanyols a mercè de les tropes del líder berber Abd-el-Krim. Només a Mont Arruit van morir més de tres mil espanyols.
Final del Conflicte i Dictadura
La repercussió del desastre va provocar una greu crisi política a Espanya, sent un dels desencadenants del cop d'Estat del general Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923, donant començament a set anys de dictadura.
Abd-el-Krim va cometre l'error d'atacar els francesos el 1925, provocant una reacció conjunta hispanofrancesa. Les tropes espanyoles van desembarcar a Alhucemas i van dur a terme una campanya reeixida. La guerra va acabar el 1927 amb la captura d'Abd-el-Krim. El Protectorat espanyol al Marroc es va perllongar fins a 1956.