La Guerra Civil a la Zona Republicana: Història i Evolució

La Guerra Civil

2. La zona republicana: esclat de la Guerra Civil

2.1 Desencadenament de la revolució social

Al territori republicà, la insurrecció va provocar un clima revolucionari. Sota les mesures de José Giral, entre el 1936 van sorgir consells, comitès i juntes; en algunes regions es van formar els consells regionals. El 20 de juliol de 1936, Lluís Companys convoca els dirigents de la CNT-FAI per formar un Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Es va desencadenar una repressió contra els insurrectes en la zona republicana. Es va produir l'assassinat de presos polítics de dretes a Barcelona i Madrid (com Primo de Rivera). Molts dels perseguits van fugir, es van amagar o van anar a la zona insurrecta.

2.2 Les col·lectivitzacions

El juliol de 1936 es produeix la col·lectivització de la propietat industrial i agrària. Els treballadors es van posar al capdavant de les empreses sota un règim d'autogestió. El govern republicà i la Generalitat de Catalunya legalitzen la confiscació de terres i indústries.

A Catalunya es crea el Consell d'Economia i el Pla Socialista. L'octubre de 1936 es promulga el Decret de Col·lectivitzacions. A més, es van decretar:

• El control de la banca.
• La creació d'entitats de crèdit públic.
• La regulació de salaris.
• La municipalització del sòl urbà.

2.3 El govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

A finals de l'estiu de 1936 es reclama un poder estatal fort i un pacte antifeixista. El 5 de setembre, Largo Caballero forma un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Al novembre s'incorporen quatre ministres anarcosindicalistes. Caballero crea una gran aliança entre republicans, burgesos i obrers per guanyar la guerra.

A Catalunya es va dissoldre el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes i es va formar un govern d'unitat amb Josep Tarradellas. Els comitès locals foren substituïts per ajuntaments, es van centralitzar els serveis policials, es reconstruí l'aparell judicial i es va procedir a la militarització de les milícies amb la creació de l'Exèrcit Popular de Catalunya.

2.4 Els fets de maig del 1937

A la primavera de 1937, els fracassos militars van revifar l'enfrontament entre les forces republicanes. Un sector estava format per republicans i comunistes, mentre que l'altre sector el formaven els anarquistes i el POUM. El 3 de maig de 1937, les tensions van esclatar a Barcelona quan la Generalitat va intentar desallotjar els anarquistes de l'edifici de Telefònica.

Això va portar a l'enfrontament de la CNT i el POUM contra el PSUC, ERC i UGT durant una setmana. El Govern de la República va intervenir amb 5.000 guàrdies. Els fets van deixar dos problemes: les tensions entre les forces antifeixistes i les diferències entre el govern republicà i la Generalitat.

2.5 El govern de Juan Negrín (maig 1937 - març 1939)

Els fets de maig van fer que Manuel Azaña formés govern amb Juan Negrín. El POUM va ser il·legalitzat i es van detenir els seus militants. El juny de 1937 es formà un nou Consell Executiu de la Generalitat presidit per Lluís Companys (aliança ERC i PSUC).

El novembre de 1937 es trasllada el govern central de València a Barcelona i es deixa de banda l'administració autonòmica. El 1938 es viu una situació difícil per a la República; per trobar suport internacional es publicà el Programa dels 13 punts. Entre gener i febrer de 1939 es perd Catalunya i, al final de febrer, la Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco. Eren els dies comptats per a la República.