Ego-documents i entrevista oral com a fonts històriques

Ego-documents: El Jo com a Font Històrica

Un ego-document és un document que parla, en primer lloc, del propi jo i de la seva experiència.

Característiques dels Ego-documents

Els ego-documents són fonts clau per a l’estudi de la història contemporània. Les seves característiques principals inclouen:

• Alfabetització i multiplicació dels ego-documents.
• Consciència de deixar testimoni.

Tipologia d'Ego-documents

Els ego-documents poden ser de persones reconegudes o bé de persones anònimes.

Alguns tipus de documents personals inclouen:

• Autobiografies
• Biografies
• Llibres de viatges
• Cròniques
• Epistolaris
• Dietaris
• Memòries
• Fotografies

L'Entrevista com a Font Documental Oral

L'Entrevista: Definició i Format

L’instrument a través del qual s’obté una font oral és generalment l’entrevista. Pot ser estructurada (basada en preguntes fixes) o lliure.

En l’entrevista per escrit, s’ha de tenir en compte que com més preguntes es facin, més curtes seran les respostes. Per aquesta raó, si es vol obtenir el màxim d’informació, s’han de fer més rondes de preguntes.

La característica més important de l’entrevista és que no es pot eliminar l’impacte de l’entrevistador sobre l’entrevistat, tal com afirma Thompson.

El testimoni és una font potencial que depèn molt de l’entrevistador.

L’entrevista és una interacció social que inclou valors, normes i expectatives. Pressuposa una relació de paritat entre els subjectes pel que fa a la dignitat i la necessitat de la participació dels dos.

El Rol de l'Entrevistador

El paper de l’entrevistador és complex i delicat:

• Es troba en una posició delicada: vol ser neutral, però la seva presència distorsiona perquè orienta, provoca i recondueix la conversa.
• Ha de ser capaç de crear les condicions perquè l’entrevistat se senti còmode assumint la responsabilitat del que diu. En aquest sentit, l’entrevistador ha de ser un facilitador.
• És fonamental que l’entrevistador no invisibilitzi la informació que prové de l’entrevistat, ni imposi les seves influències.

L'Entrevistat i la Memòria

Relatar una història o una experiència sempre implica un procés d’organització, racionalització i dotació de significats a les vivències. L’entrevista obliga l’individu a confrontar-se amb la memòria.

La memòria és inherentment selectiva, ja que:

• Està influenciada per la percepció.
• Recordar sempre és un procés actiu i voluntari.
• El temps erosiona, dissol o mutila els records.
• Hi ha un procés natural de distorsió que depèn de les experiències successives.
• Tot record o opinió és portador d’un imaginari col·lectiu. Recordar i expressar una opinió no es pot separar mai d’un procés d’atribució de significat, d’integració de la realitat individual (present o passada) amb la realitat col·lectiva.

Finalment, s’han de citar els perfils i mètodes més comuns a l’hora d’escollir un entrevistat:

• Testimoni destacat.
• Grups personals o socials.

El Llenguatge i la Comunicació No Verbal

El llenguatge és el mitjà a través del qual no només som capaços de comunicar, sinó que també ens representem la mateixa realitat. Per això és important tenir en compte el llenguatge propi de l’entrevistat, ja que dóna informació ulterior, a més del contingut de les seves declaracions.

En una entrevista, també s’ha de posar atenció a les manifestacions corporals que acompanyen la narració, ja que proporcionen informació addicional i ajuden a contextualitzar els continguts.

Suggeriments Pràctics per a l'Entrevista

1. Sempre és important explicar amb claredat el motiu pel qual s’està fent l’entrevista.
2. Sempre s’ha d’arxivar i classificar l’entrevista amb ordre.
3. Sempre s’ha de demanar permís per citar el nom o el cognom de qui s’està entrevistant.
4. S’ha de tenir molt clar què es vol preguntar.
5. El guió no s’ha de transformar en una gàbia (ha de ser flexible).
6. Mai s’ha de dir “això no m’interessa”, perquè és la manera de condicionar i perdre informació valuosa.
7. L’expressió corporal serà clau per entendre si es pot continuar amb les preguntes o no.