Condicionament instrumental: reforç positiu, càstig, omissió i reforç negatiu

Resum

El document explica els conceptes bàsics del condicionament instrumental: el reforçament positiu, el càstig, l'omissió del reforç i el reforçament negatiu. Il·lustra cada concepte amb exemples de la caixa de Skinner i de la vida quotidiana, per entendre com les conseqüències d'una conducta modifiquen la seva probabilitat de repetició.

Punts clau

El reforçament positiu és un premi que incrementa la probabilitat que una conducta es repeteixi.
Els reforçaments positius poden ser primaris (biològics) o secundaris.
El càstig consisteix en la presència d'un estímul negatiu o desagradable i té com a finalitat extingir la conducta.
L'omissió del reforç consisteix a retirar l'estímul positiu d'una conducta, cosa que provoca la seva extinció.
El reforçament negatiu és un estímul desagradable constant que la persona només pot vèncer amb una conducta concreta, i aquesta conducta és la que es reforça.

Posa't a prova

Condicionament instrumental: reforç i càstig

Reforçament positiu

El reforçament positiu és un tipus de condicionament que provoca una conducta a través d'un estímul positiu. Un reforç positiu és un premi que incrementa la probabilitat que la conducta es repeteixi. Per exemple, quan un infant passa d'emetre sons a articular una paraula (com ara 'papa' o 'mama'), la reacció positiva de l'ambient actua com a premi, provocant un reforçament d'aquesta conducta. Com a resultat, l'infant tendirà a repetir les paraules. En l'exemple de la caixa de Skinner, el reforçament positiu era el menjar. Els tipus de reforçaments positius poden ser primaris (biològics) o secundaris.

Càstig

El càstig consisteix en la presència d'un reforç negatiu o desagradable. És el contrari de la llei de Thorndike. En la caixa de Skinner, es considera càstig quan prémer la palanca va seguit d'un estímul negatiu, com ara un petit corrent elèctric. En la vida quotidiana, un reforç negatiu seria una escridassada dels pares o dels amics. El càstig té com a finalitat extingir les conductes.

Condicionament instrumental: omissió i reforç negatiu

Omissió del reforç

L'omissió del reforç és una forma de càstig que consisteix a retirar l'estímul positiu d'una conducta. L'objectiu de l'omissió i el càstig és provocar l'extinció de la resposta. Per exemple, si hem condicionat un ratolí a prémer la palanca per obtenir menjar i, a partir d'un moment concret, no se li ofereix el menjar, la conducta de prémer la palanca tendirà a desaparèixer. Amb aquest tipus de condicionament, aconseguim l'extinció de la conducta.

Reforçament negatiu

El mecanisme del reforçament negatiu és complex. Perquè es produeixi, cal que la persona rebi un estímul negatiu constant i que només el pugui vèncer amb una conducta. Aquest estímul desagradable és el reforçament negatiu que provoca que es dugui a terme la conducta. Per exemple, imaginem un pare el fill del qual plora, marraneja i crida constantment perquè vol que li compri un gelat: els plors del nen són l'estímul negatiu que provoca la conducta del pare de comprar el gelat.

Preguntes freqüents

Què és el reforçament positiu?

És un tipus de condicionament en què una conducta es provoca a través d'un estímul positiu, un premi que fa més probable que la conducta es repeteixi. Per exemple, la reacció positiva de l'ambient quan un infant articula una paraula.

Quina és la finalitat del càstig en el condicionament instrumental?

El càstig té com a finalitat extingir les conductes. Consisteix en la presència d'un reforç negatiu o desagradable que segueix una conducta.

Quina diferència hi ha entre omissió del reforç i càstig?

L'omissió del reforç consisteix a retirar l'estímul positiu d'una conducta, mentre que el càstig implica presentar un estímul negatiu. Tots dos tenen l'objectiu de provocar l'extinció de la resposta.