Desenvolupament cognitiu: Piaget, Vygotsky i etapes clau

Assimilació: procés d'integrar noves experiències en les estructures cognitives existents. Els infants utilitzen l'assimilació per adquirir nous coneixements dins de cada etapa. Acomodació: consisteix en l'alteració de les creences per fer-les més compatibles amb l'experiència. Aquest procés comporta sovint un canvi d'etapa, ja que obliga els infants a veure el món d'una nova manera.

Etapes del desenvolupament cognitiu segons Piaget:

• Sensorimotora (0–2 anys): sense pensament més enllà de les experiències físiques immediates.
• Preoperacional (2–7 anys): poden pensar més enllà de l'aquí i ara, però són egocèntrics i incapaços de realitzar transformacions mentals complexes.
• Operacions concretes (7–11 anys): capaços de realitzar transformacions mentals, però principalment amb objectes físics i situacions concretes.
• Operacions formals (11 anys–adult): capaços de realitzar raonaments hipotètics i abstractes.

Fases de l'etapa sensoriomotora:

1. 1a fase (0–1 mes): comença amb els reflexos com succionar, agafar, mirar i escoltar; aquests reflexos representen els únics esquemes que tenen. A través de les accions repetides d'aquests reflexos, els nadons adquireixen informació sobre el món.
2. 2a fase (1–4 mesos): primeres adaptacions adquirides; adapten els reflexos a l'entorn i aprenen gràcies a les experiències concretes que té el nadó. Són reaccions circulars primàries: els nens repeteixen conductes plaents que ocorren per atzar (per exemple, llepar-se el dit).
3. 3a fase (4–8 mesos): procediments per fer perdurar esdeveniments interessants. Reaccions circulars secundàries: el nadó fa accidentalment alguna cosa interessant o plaent, com posar en moviment un mòbil col·locat sobre el seu cap.
4. 4a fase (8–12 mesos): noves adaptacions i anticipacions; comencen a anticipar successos i a utilitzar esquemes previs per resoldre problemes en situacions actuals.
5. 5a fase (12–18 mesos): nous mitjans a través de l'experimentació activa. Reaccions circulars terciàries: comencen a experimentar amb accions noves per veure què passa en lloc de repetir patrons de conducta ja apresos. Es serveixen de l'assaig i error.
6. 6a fase (18–24 mesos): nous mitjans a través de les combinacions mentals; comencen a pensar en els problemes per trobar solucions mentals, interioritzen les accions i les seves conseqüències i no es basen exclusivament en l'assaig i error.

Malgrat que els nens d'aquesta etapa (2–6 anys) tenen cada cop més capacitat per utilitzar i coordinar símbols, encara no ho poden fer amb coherència lògica; per això Piaget anomena aquest tipus de pensament pensament preoperacional. Quatre errors que demostren que els nens petits són preoperacionals: centració selectiva, atenció envers l'aparença, raonament estàtic i irreversibilitat. Els nens són egocèntrics.

Per Vygotsky, molts adults cometen la mateixa errada que Piaget: pensen en el que els nens no poden fer en lloc d'ajudar-los a aprendre el que sí poden aprendre. No sempre són egocèntrics. Els infants aprenen perquè els adults guien el seu coneixement cognitiu: presentant reptes, oferint ajuda, donant instruccions i estimulant la motivació.

La psicopatologia del desenvolupament és la ciència que intenta conèixer les característiques, la naturalesa i l'origen d'aquestes dificultats. Quatre idees principals:

• L'anormalitat és relativa: poden tenir problemàtiques en àmbits concrets i no en d'altres.
• La discapacitat canvia al llarg del temps: hi ha la possibilitat que evolucioni positivament i que la discapacitat millori o desaparegui.
• L'adolescència i l'edat adulta: poden ser millors o pitjors; una persona es pot adaptar a la discapacitat i treure'n profit o empitjorar, amb canvis en el comportament.
• El diagnòstic depèn del context social: el context i la cultura són importants i condicionen la detecció i interpretació dels problemes.

Tipus: trastorns generalitzats del desenvolupament (autisme), trastorns de l'aprenentatge (dislèxia) i trastorns per dèficit d'atenció (TDAH).

Pensament en l'etapa d'operacions concretes: els infants ja tenen capacitat de raonar lògicament sobre experiències concretes. Podem utilitzar el raonament lògic sobre experiències concretes.

Principis en què es fonamenta el raonament lògic:

• Classificació: capacitat d'ordenar i agrupar objectes segons criteris.
• Identitat: algunes característiques d'un objecte es mantenen igual encara que d'altres canviïn.
• Reversibilitat: una cosa que ha canviat pot tornar a la situació inicial.
• Reciprocitat: dues transformacions poden compensar-se mútuament.

Processament de la informació: teoria que compara la capacitat de pensar de les persones amb els ordinadors, perquè fem un procés similar. Els nens en edat escolar utilitzen la seva ment de manera més eficaç; les seves estratègies de processament de la informació han millorat gràcies a millores en: la memòria, la velocitat del processament i control, les bases de coneixement i la metacognició.

Egocentrisme adolescent: característica del pensament adolescent que porta els joves a centrar-se en ells mateixos i a excloure els altres. Creuen que són únics i millors que la resta.

Mite de la invencibilitat: la creença que res els pot derrotar, que són invencibles. Mite personal: la creença que un està destinat a tenir una vida única, a ser un heroi. Auditori imaginari: la sensació que tot gira al voltant de l'adolescent; els altres observen i ell és el centre.

Processos i habilitats:

• Pensament operacional formal: capacitat de pensar sobre idees abstractes i de seguir una lògica sistemàtica.
• Pensament hipotètic: inclou proposicions i possibilitats que poden no reflectir la realitat; pensar en escenaris no reals.
• Raonament deductiu: part d'una idea general i aplica passos lògics per deduir detalls en casos concrets.
• Raonament inductiu: va d'una o més experiències o fets específics cap a una condició general.